La República Democràtica del Congo (RD Congo) és el segon país més extens del continent africà, amb una població de 109 milions d’habitants, considerat un dels més joves del món, on sis de cada deu persones són menors de divuit anys. El país compta amb diversos recursos naturals com coure, cobalt i coltan, potencial hidroelèctric, una gran extensió de terres cultivables i una gran biodiversitat.
“Tot i que el país és ric en recursos, la població no se’n beneficia. Les dades indiquen que 26,4 milions de congolesos i congoleses pateixen inseguretat alimentària greu i 6,4 milions de persones, dels quals la majoria són infants, pateixen desnutrició aguda. La situació no fa més que agreujar-se amb el pas del temps”, afirma Joana Mariné, responsable de projectes a l'Àfrica de l'Associació Catalana per la Pau.
L'Associació Catalana per la Pau, des de l'any 2016, treballa a la RD Congo, amb l’organització belga Viva Salud, que ajuda a identificar entitats sòcies locals de referència, en particular l’organització Etoile du Sud, una xarxa d’educació popular creada al voltant del dret a la salut. Conjuntament, desenvolupen programes i projectes vinculats al dret a la salut i accions d’emergència humanitària, com per exemple de prevenció contra l’Ebola, de lluita i empoderament contra la Covid-19, o de promoció de la participació de les dones en la lluita pel dret a la salut.
Segons els resultats de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 2022, la RD Congo se situa a la posició 180 de 193. “Els resultats de 2022 exposen que un 65% de la població viu amb menys de 2,15 dòlars al dia i el 60% viu en situació de pobresa extrema, xifra que no fa més que augmentar, situant així la RD del Congo com el segon país del continent africà amb més persones pobres”, explica Mariné.
La situació a l’est del país ha estat sotmesa a la violència per part dels grups armats presents al territori, que especialment busquen el control d'àrees riques en minerals que se situen a prop de la frontera amb Ruanda.
Per entendre millor la situació, Mariné recorda que la situació actual és deguda, inicialment, al conflicte ètnic, l’any 1994, on extremistes Hutu van assassinar a un milió de Tutsis i Hutus moderats a Ruanda. Durant el genocidi, aproximadament dos milions de refugiades Hutus van passar la frontera amb la RD Congo, la majoria cercant refugi als camps de refugiats de les províncies de Kivu Nord i Kivu Sud. Però un petit grup d’extremistes Hutu també van travessar la RD Congo i van organitzar milícies dins el país congolès.
Després del genocidi, es va consolidar un govern Tutsi a Ruanda, el qual va instigar una invasió a RD Congo per tal de presumptament protegir-se contra la població Hutu extremista.
L’any 1998, va esclatar una altra guerra a causa del deteriorament de les relacions entre els dos països que culminà en la invasió de Ruanda al Congo. Angola, Namíbia i Zimbàbue van donar suport al Congo en la seva lluita contra les forces de Ruanda, Uganda i Burundi. Va ser coneguda com la guerra mundial africana i s’estima que més de tres milions de persones van morir entre 1998 i 2004.
Entre 2012 i 2013 el grup M23 (March 23 Movement), majoritàriament conformat pel grup ètnic Tutsis, es va convertir en una força innegable a l’est de RD Congo, i el govern congolès va acusar Ruanda de donar suport al grup.
L’any 2013, l’ONU va crear la MONUSCO, una missió d’estabilització per donar suport a l’exèrcit congolès en la seva lluita contra el M23. Igualment, durant els darrers deu anys, la missió no acaba de tenir èxit i no hi ha pau a la zona, ja que el món necessita cada cop més cobalt, coure, zinc i diversos materials i els grups locals i externs han trobat més incentius per ser partícips del conflicte de la RD Congo.
L’any 2022, el grup M23 va tornar a ressorgir i aconseguir el control de grans parts del Kivu Nord. A més, la baixa governança comporta l'establiment de més de 120 grups armats operant a l’est del país. “L’actual situació condueix a greus violacions de drets humans, violència sexual contra dones i infants, tot això ha suposat el desplaçament intern des de l’inici de 2024 de 358.000 persones sent un total de 7,1 milions de persones les desplaçades dins el país, les dones suposen el 51% de les persones desplaçades”, denuncia Mariné.
Més d’un milió de persones han estat forçades a deixar la RD Congo i han fugit a països veïns com Uganda, Sud-àfrica, Burundi, Tanzània, Zàmbia i Angola. Mariné explica, “només a l’inici de 2023, 487.000 congolesos i congoleses demanaven refugi a Uganda”.
“Donat que la MONUSCO, no han tingut els resultats esperats per a la població que reclamen una major protecció contra les milícies, el president de la RD Congo ha demanat la retirada progressiva del país. Per tant, quan marxin, dependran de la seguretat que l’Estat pugui proporcionar per defensar a la població”, afegeix Mariné.
La Lliga dels Drets dels Pobles, des de l'any 2007, s’encarrega de donar suport a tres associacions de dones congoleses, Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), l’Association pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF) i Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF), dedicades a lluitar contra la impunitat de la violació sexual i la violència de gènere, mitjançant l’assistència personalitzada a les víctimes fins a convertir-les en supervivents.
“Pel que fa als grups armats, el seu modus operandi consisteix a arribar a una localitat, sovint sorprenent les famílies treballant el camp, matant els homes, cremant les cases i violant les dones, joves i nenes, moltes de les quals les esclavitzen, enduent-se-les amb ells cap als seus campaments dins del bosc”, afirma Josep Ramon Giménez González, president de la Lliga dels Drets dels Pobles.
A més, la violència de gènere estructural està molt arrelada en la societat congolesa. “Són habituals les violacions en l’àmbit civil. També són nombrosos els casos de maltractaments, humiliacions, desavantatges de la dona davant de la pàtria potestat, divorcis, herències, etc. El paper de la dona està força banalitzat, bàsicament a les zones rurals, si bé fa un temps que comença a haver-hi un cert empoderament entre les dones gràcies a la tasca d’organitzacions feministes”, afegeix Giménez.
L’impacte econòmic dels conflictes és un altre factor que augmenta la repercussió, especialment si se situen en rutes comercials, zones riques en recursos minerals o centres financers. Els factors culturals i ètnics també influeixen, ja que les audiències solen sentir-se més connectades amb aquells conflictes amb els quals comparteixen llaços històrics, culturals o religiosos.
Així doncs, els conflictes amb greus violacions dels drets humans solen atreure l’atenció internacional gràcies a la pressió que realitzen organismes no governamentals o la societat civil.
Finalment, la propaganda i la percepció pública són dos factors rellevants que afecten la repercussió, ja que la narrativa que es construeix al voltant del conflicte pot amplificar o disminuir la visibilitat. La repercussió sol estar lligada a la capacitat de cobertura del conflicte, de manera que àrees de difícil accés tant per periodistes com persones treballadores humanitàries tenen menys cobertura i és difícil obtenir informació directa o verificable.
La Lliga dels Drets dels Pobles desenvolupa el projecte ‘Congo, perill de riqueses’, un projecte que vol difondre i denunciar les conseqüències que té el conflicte de la República Democràtica del Congo. “Des de la nostra entitat fem activitats de sensibilització, tant entre el públic general com a escoles, mostrem una exposició que convida a reflexionar sobre la violència de gènere al Congo i a la nostra societat”, conclou Giménez.
L’Associació Catalana per la Pau, ofereix a la ciutadania diferents maneres de col·laborar per ajudar les persones de la RD Congo. Per una banda, amb donacions o bé fent difusió quan hi ha una campanya d’acció humanitària en curs.
Així mateix, es pot participar en les activitats de sensibilització i formació que difonen un major coneixement sobre el país i les seves problemàtiques, per exemple, el curs 'Conflictes, vulneració de drets humans i participació'. Finalment, també es pot participar en la ‘Brigada de Solidaritat’, una experiència que permet conèixer de primera mà les realitats de les comunitats amb les quals treballa l’entitat.
“Tot i que el país és ric en recursos, la població no se’n beneficia. Les dades indiquen que 26,4 milions de congolesos i congoleses pateixen inseguretat alimentària greu i 6,4 milions de persones, dels quals la majoria són infants, pateixen desnutrició aguda. La situació no fa més que agreujar-se amb el pas del temps”, afirma Joana Mariné, responsable de projectes a l'Àfrica de l'Associació Catalana per la Pau.
L'Associació Catalana per la Pau, des de l'any 2016, treballa a la RD Congo, amb l’organització belga Viva Salud, que ajuda a identificar entitats sòcies locals de referència, en particular l’organització Etoile du Sud, una xarxa d’educació popular creada al voltant del dret a la salut. Conjuntament, desenvolupen programes i projectes vinculats al dret a la salut i accions d’emergència humanitària, com per exemple de prevenció contra l’Ebola, de lluita i empoderament contra la Covid-19, o de promoció de la participació de les dones en la lluita pel dret a la salut.
Segons els resultats de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 2022, la RD Congo se situa a la posició 180 de 193. “Els resultats de 2022 exposen que un 65% de la població viu amb menys de 2,15 dòlars al dia i el 60% viu en situació de pobresa extrema, xifra que no fa més que augmentar, situant així la RD del Congo com el segon país del continent africà amb més persones pobres”, explica Mariné.
La situació a l’est del país ha estat sotmesa a la violència per part dels grups armats presents al territori, que especialment busquen el control d'àrees riques en minerals que se situen a prop de la frontera amb Ruanda.
Per entendre millor la situació, Mariné recorda que la situació actual és deguda, inicialment, al conflicte ètnic, l’any 1994, on extremistes Hutu van assassinar a un milió de Tutsis i Hutus moderats a Ruanda. Durant el genocidi, aproximadament dos milions de refugiades Hutus van passar la frontera amb la RD Congo, la majoria cercant refugi als camps de refugiats de les províncies de Kivu Nord i Kivu Sud. Però un petit grup d’extremistes Hutu també van travessar la RD Congo i van organitzar milícies dins el país congolès.
Després del genocidi, es va consolidar un govern Tutsi a Ruanda, el qual va instigar una invasió a RD Congo per tal de presumptament protegir-se contra la població Hutu extremista.
L’any 1998, va esclatar una altra guerra a causa del deteriorament de les relacions entre els dos països que culminà en la invasió de Ruanda al Congo. Angola, Namíbia i Zimbàbue van donar suport al Congo en la seva lluita contra les forces de Ruanda, Uganda i Burundi. Va ser coneguda com la guerra mundial africana i s’estima que més de tres milions de persones van morir entre 1998 i 2004.
Entre 2012 i 2013 el grup M23 (March 23 Movement), majoritàriament conformat pel grup ètnic Tutsis, es va convertir en una força innegable a l’est de RD Congo, i el govern congolès va acusar Ruanda de donar suport al grup.
L’any 2013, l’ONU va crear la MONUSCO, una missió d’estabilització per donar suport a l’exèrcit congolès en la seva lluita contra el M23. Igualment, durant els darrers deu anys, la missió no acaba de tenir èxit i no hi ha pau a la zona, ja que el món necessita cada cop més cobalt, coure, zinc i diversos materials i els grups locals i externs han trobat més incentius per ser partícips del conflicte de la RD Congo.
L’any 2022, el grup M23 va tornar a ressorgir i aconseguir el control de grans parts del Kivu Nord. A més, la baixa governança comporta l'establiment de més de 120 grups armats operant a l’est del país. “L’actual situació condueix a greus violacions de drets humans, violència sexual contra dones i infants, tot això ha suposat el desplaçament intern des de l’inici de 2024 de 358.000 persones sent un total de 7,1 milions de persones les desplaçades dins el país, les dones suposen el 51% de les persones desplaçades”, denuncia Mariné.
Més d’un milió de persones han estat forçades a deixar la RD Congo i han fugit a països veïns com Uganda, Sud-àfrica, Burundi, Tanzània, Zàmbia i Angola. Mariné explica, “només a l’inici de 2023, 487.000 congolesos i congoleses demanaven refugi a Uganda”.
“Donat que la MONUSCO, no han tingut els resultats esperats per a la població que reclamen una major protecció contra les milícies, el president de la RD Congo ha demanat la retirada progressiva del país. Per tant, quan marxin, dependran de la seguretat que l’Estat pugui proporcionar per defensar a la població”, afegeix Mariné.
Els col·lectius vulnerables els més afectats
Tal com explica la Lliga dels Drets dels Pobles, les dones i els infants són les més vulnerables davant dels conflictes al Congo. D’una banda, com a víctimes de violació per part dels milicians i, de l’altra, a causa de la violència estructural entre la població civil.La Lliga dels Drets dels Pobles, des de l'any 2007, s’encarrega de donar suport a tres associacions de dones congoleses, Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), l’Association pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF) i Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF), dedicades a lluitar contra la impunitat de la violació sexual i la violència de gènere, mitjançant l’assistència personalitzada a les víctimes fins a convertir-les en supervivents.
“Pel que fa als grups armats, el seu modus operandi consisteix a arribar a una localitat, sovint sorprenent les famílies treballant el camp, matant els homes, cremant les cases i violant les dones, joves i nenes, moltes de les quals les esclavitzen, enduent-se-les amb ells cap als seus campaments dins del bosc”, afirma Josep Ramon Giménez González, president de la Lliga dels Drets dels Pobles.
A més, la violència de gènere estructural està molt arrelada en la societat congolesa. “Són habituals les violacions en l’àmbit civil. També són nombrosos els casos de maltractaments, humiliacions, desavantatges de la dona davant de la pàtria potestat, divorcis, herències, etc. El paper de la dona està força banalitzat, bàsicament a les zones rurals, si bé fa un temps que comença a haver-hi un cert empoderament entre les dones gràcies a la tasca d’organitzacions feministes”, afegeix Giménez.
No tots els conflictes tenen la mateixa repercussió mundial
Per a Giménez poden ser diversos els factors que determinen la repercussió dels conflictes. Per una banda, els interessos geopolítics, ja que alguns conflictes a causa de la importància estratègica que tenen per a les potències mundials, obtenen una major repercussió. Un altre factor és la proximitat al conflicte, com s’observa amb el conflicte a Ucraïna.L’impacte econòmic dels conflictes és un altre factor que augmenta la repercussió, especialment si se situen en rutes comercials, zones riques en recursos minerals o centres financers. Els factors culturals i ètnics també influeixen, ja que les audiències solen sentir-se més connectades amb aquells conflictes amb els quals comparteixen llaços històrics, culturals o religiosos.
Així doncs, els conflictes amb greus violacions dels drets humans solen atreure l’atenció internacional gràcies a la pressió que realitzen organismes no governamentals o la societat civil.
Finalment, la propaganda i la percepció pública són dos factors rellevants que afecten la repercussió, ja que la narrativa que es construeix al voltant del conflicte pot amplificar o disminuir la visibilitat. La repercussió sol estar lligada a la capacitat de cobertura del conflicte, de manera que àrees de difícil accés tant per periodistes com persones treballadores humanitàries tenen menys cobertura i és difícil obtenir informació directa o verificable.
Es pot contribuir de diverses maneres
Per a Josep Ramon Giménez, la manera més clara de contribuir és “anar posant a les agendes de sensibilització el conflicte de la RD Congo, aprofitant que la ciutadania té entre les seves mans aparells d’alta tecnologia, com ara els mòbils, els ordinadors, tauletes, etc. Aparells que s’han fet amb minerals procedents d’una zona d’Àfrica, on la població té una gran riquesa en el subsol, però que alhora és molt pobre pel fet d’estar sotmesa a la presència de grups armats, que sembren el terror i els exploten”.La Lliga dels Drets dels Pobles desenvolupa el projecte ‘Congo, perill de riqueses’, un projecte que vol difondre i denunciar les conseqüències que té el conflicte de la República Democràtica del Congo. “Des de la nostra entitat fem activitats de sensibilització, tant entre el públic general com a escoles, mostrem una exposició que convida a reflexionar sobre la violència de gènere al Congo i a la nostra societat”, conclou Giménez.
L’Associació Catalana per la Pau, ofereix a la ciutadania diferents maneres de col·laborar per ajudar les persones de la RD Congo. Per una banda, amb donacions o bé fent difusió quan hi ha una campanya d’acció humanitària en curs.
Així mateix, es pot participar en les activitats de sensibilització i formació que difonen un major coneixement sobre el país i les seves problemàtiques, per exemple, el curs 'Conflictes, vulneració de drets humans i participació'. Finalment, també es pot participar en la ‘Brigada de Solidaritat’, una experiència que permet conèixer de primera mà les realitats de les comunitats amb les quals treballa l’entitat.
