Ramon Alberch i Fugueras és un arxiver de vertigen, perquè ha estat arxiver municipal de Girona, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, subdirector general d’Arxius i director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB. Ha estat cofundador i president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i cofundador i president de l’ONG Arxivers sense Fronteres. Actualment és professor convidat a les universitats Autònoma de Barcelona, Carlos III de Madrid, Pontificia Javeriana de Bogotà, Andina Simón Bolívar de Quito y IGlobal de Santo Domingo, així com coordinador del Grup de Treball de Dinamització Cultural dels Arxius de la Asociación Latinoamericana de Archivos. Recentment ha estat guardonat amb el premi Fellow of the ICA (Consell Internacional d’Arxius).

L’arxivística, una professió popularment poc coneguda, més enllà de veure en un arxiver una persona que rep dades, les ordena, classifica i serveix als usuaris quan aquests les reclamen.
La gent veu l’arxiu com un cenacle d’estudiosos i erudits que investiguen o ho veu com una feina d’organitzar arxius, no ho veu com un mètode. El canvi que fem la meva generació és obrir una tercera via. Hi ha la via de l’arxiu històric, que té un cert prestigi perquè hi van els investigadors i després fan llibres, o les grans figures de la historiografia que anaven als arxius, com l’Arxiu Nacional i li donaven un prestigi. Després hi havia l’arxiu administratiu, que té un sentit utilitarista des de buscar la llicència d’obres de casa teva o un document que demostri que tu ja has pagat un impost. I l’Arxivística moderna considera els arxius administratius com els arxius històrics del futur, que formen part de la història d’un país i que els hem de guardar en condicions. L’altra visió és la que tenim un grup de la meva generació, que vam crear fa vint-i-cinc anys Arxivers Sense Fronteres, que el que volem és potenciar la via dels drets humans. El nostre grup d’arxivers vam pensar que els grans postulats dels drets humans -memòria, veritat, justícia i reparació- es compliran en major o menor mesura en tant que els arxius estiguin organitzats, accessibles i protegits. I comencem a plantejar un discurs que integra arxius històrics i administratius.
Llegir més
Tots els articles