Fer pinya per revertir la discriminació
Diuen que les paraules se les emporta el vent. O potser les impulsem nosaltres per evitar reflexionar sobre allò que fem o no fem correctament. Per això, és necessària una voluntat social, organitzada en col·lectius i entitats, que lluiti per canviar l’ordre sistemàtic de les coses i passar d’aquestes desdibuixades paraules als fets innegables.
Així és com l’any 2016 va néixer el col·lectiu #OnSónLesDones (en endavant, OSLD), unides per un objectiu compartit: assolir la igualtat entre dones i homes dins els espais d’opinió mediàtics. El seu punt de partida és la idea que el sistema patriarcal, a partir del qual es construeix la nostra forma d’actuar, provoca una subrepresentació de les dones en els espais socials.
Per això, darrere cada actuació d’OSLD es denuncia i es fa ressò d’aquesta discriminació sistemàtica que viuen les dones, sols pel fet de ser-ho, dins els espais d’opinió dels mitjans de comunicació. I és que l’opinió té un gran poder dins la societat. Cada persona forja les seves idees i ideals amb base al que llegeix, escolta i comparteix. Així doncs, si no hi ha dones en aquests espais, l’expertesa no se’ls atribueix, així com tampoc el poder d’opinar i de convertir-se en personatges públics de referència.
La seva principal eina: recomptar
OSLD va decidir que seria interessant recomptar la presència de les dones en els espais d’opinió d’alguns dels mitjans de comunicació més seguits a Catalunya. Una manera de posar valors numèrics i representar-los en estadístiques, que faciliten el pas de la crítica verbal a l’evidència.
Quatre anys després, el col·lectiu ha iniciat diverses campanyes per promoure la igualtat, ha creat una identitat pròpia dins les xarxes socials, i ha publicat sis informes. Aquests recullen els recomptes que el col·lectiu ha elaborat de manera rigorosa i compromesa, a través d’uns criteris de recompte que han comportat crítica externa.
No obstant això, OSLD ha mostrat des del començament que no són suficients voluntàries per abastar tot el món mediàtic català. Així doncs, de moment només recompten els mitjans que tenen més ressò social. Perquè al cap i a la fi, els mitjans més seguits són els que més impacte tenen en l’opinió pública d’un territori. Així mateix, com mostren en el seu blog amb total transparència, OSLD es va marcar què consideraven opinió, qui creien que entrava en la categoria d’opinador/a, i com arribaven a aquestes conclusions, per tal que la societat conegués com s’extreuen les dades.
Cada voluntària anota diàriament la presència de les dones en els mitjans escollits. Unes dades que publiquen també cada dia al seu blog, i que es van aglutinant en una extensa base de dades que es convertirà en la prova de totes les seves afirmacions anteriors. Tota aquesta maquinària es combina amb piulades constants, on mencionen els mitjans recomptats i els seus comportaments a l’hora de convidar gent a opinar.
Finalment, el recompte serveix per elaborar un informe en el qual s’exposen públicament els resultats de cada mitjà, la seva (no) millora, i la comparativa entre ells.
El nou informe
Va ser el passat 16 de gener quan OSLD va treure a la llum el seu nou informe, anomenat #ReRecomptem, en el qual el col·lectiu va analitzar els comportaments de quatre diaris en paper i cinc en digital, vuit tertúlies radiofòniques i cinc de televisives. La finalitat, una vegada més, era veure quantes opinions van ser encarregades a dones durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019, i també comparar-ho amb els resultats obtinguts en el seu primer informe de l’any 2016.
Un pas més enllà
Aquesta vegada, el col·lectiu ha volgut posar els mitjans encara en més alerta. I és que, a més de publicar l’informe, el col·lectiu va presentar també una queixa al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, li va mostrar els resultats obtinguts com a prova argumental i van recalcar que la falta de representació de les dones als mitjans incompleix la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. Una crida que OSLD va efectuar davant el defensor del poble per demanar accions visibles i actuacions, tant en l’àmbit social i polític, com en el mediàtic.
Per arrodonir la jornada, el col·lectiu va organitzar posteriorment una roda de premsa a l’Institut Català de la Dona. Van convidar-hi els diferents mitjans catalans, portaveus d’entitats i associacions, així com els càrrecs polítics, dels quals hi van participar membres d’ERC, Unides Podem, C’S, PSC i la CUP. No sorprèn, però sí que és remarcable, que en tota la sala només hi hagués un home. Una altra mostra de com encara habita entre nosaltres l’errònia creença que les queixes de dones són coses de dones, i que, per tant, els homes no hi tenen res a veure.
Els principals titulars de l’informe mostren una millora amb comptagotes
De les 10.788 opinions recomptades durant tres mesos, sols 3.122 han estat encarregades a dones. Això ho podem traduir a un 29% de presència de dones enfront de l’imperatiu 71% d’homes opinant als mitjans. Veiem com les dones no ocupen ni una tercera part d’aquesta cobertura, tot i ser el 51% de la població.
Si comparem les dades obtingudes tres anys enrere, veiem que en totes les plataformes, menys en el cas dels mitjans digitals, la presència d’opinions encarregades a dones ha augmentat amb comptagotes.
En la premsa escrita les dones no ocupen ni un terç del total d’opinions firmades. Concretament, en els diaris en paper la presència de les dones és d’un 27% (quatre punts per sobre dels resultats de 2016). Molt diferent és el cas de la premsa digital, on les dades de l’últim informe ens diuen que les dones han firmat el 22% de les opinions, és a dir, ha baixat un 1% la seva representació respecte a l’any 2016.
Els mitjans audiovisuals tenen més bons resultats, però encara lluny de la paritat real. En el cas de la televisió, les dones es queden al 41% de les opinions expressades, i és la plataforma que més augmenta, ja que el 2016 les dones representaven el 33%. Mentrestant, en les tertúlies radiofòniques ha pujat dos punts percentuals respecte al 2016, i ha quedat amb un 36% de dones opinadores.
Uns resultats que, si els mirem amb lupa, veiem com la titularitat dels mitjans hi té molt a veure. Els de caràcter públic freguen la igualtat. Això es pot explicar per què han de complir la Llei 17/2015 d’igualtat de gènere, que diu que s’ha de “garantir la presència paritària (…) amb una atenció especial als espais de coneixement de generació d’opinió”, per així “reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones” en qualitat d’expertes, protagonistes o persones de referència. Una legislació que no contempla l’actuació dels mitjans privats, tot i que reben subvencions de caràcter públic.
Invisibilització al quadrat
El col·lectiu OSLD també ha fet un pas més pel que fa a contingut, juntament amb diverses entitats com l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, l’Associació Generació Guineocatalana, l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona, Rromane Glasura/Veus Gitanes i la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, que han volgut consignar la queixa presentada al Síndic.
En aquesta ocasió, s’ha volgut dedicar una part específica a la doble invisibilització que reben les persones en condició de racialització. Tot i que la terminologia ha portat cert enrenou, la finalitat del col·lectiu era mostrar que certs individus estan doblement silenciats per no encaixar en “l’ideal de ciutadà (home), blanc, europeu i no ser percebut com a ateu o cristià”, tal com expressen en l’informe.
Precisament els resultats obtinguts mostren com la blanquitud impera en els espais d’opinió dels mitjans catalans. Concretament només el 0,5% de les opinions expressades han correspost a persones en condició de la seva raça, i això es tradueix en només 49 aparicions de les 10.788 opinions recomptades amb un trimestre.
Un debat que posa el focus en el fet que ja no només parlem de violència masclista als mitjans, sinó també de racisme mediàtic. L’home blanc està sobrerepresentat als mitjans, mentre que les dones i les persones en condició de racialització queden en segon i tercer pla consecutivament. Això provoca que les dones llegides com a “no blanques” quedin doblement silenciades.
Consciència col·lectiva per canviar l’estat de les coses
Amb totes les dades exposades en l’informe #ReRecomptem del col·lectiu OSLD, la resposta sembla clara. Per poder arribar a la diversitat social i a la paritat real en els mitjans de comunicació, cal una implicació immediata d’aquests, així com una voluntat política més contundent i una exigència social que reclami justícia paritària i diversitat d’identitats. Només així es poden mostrar diferents formes de pensar, veure el món i comunicar-se, i aconseguir que la diversitat coexisteixi en l’opinió pública de manera respectuosa, i on el masclisme i el racisme no hi tinguin cabuda.
Amb consciència col·lectiva ens podrem anar alliberant de l’estructura patriarcal i colonialista que sustenta la nostra societat. Certament, sembla que cada vegada hi ha persones més conscienciades, tot i que encara queda un llarg recorregut en molts àmbits de l’esfera pública. Potser, si comencem des dels mitjans de comunicació, entenent-los com referents amb prou poder de repercussió social, es pot aconseguir estendre la igualtat en totes les arestes de la nostra vida quotidiana.
Diuen que les paraules se les emporta el vent. O potser les impulsem nosaltres per evitar reflexionar sobre allò que fem o no fem correctament. Per això, és necessària una voluntat social, organitzada en col·lectius i entitats, que lluiti per canviar l’ordre sistemàtic de les coses i passar d’aquestes desdibuixades paraules als fets innegables.
Així és com l’any 2016 va néixer el col·lectiu #OnSónLesDones (en endavant, OSLD), unides per un objectiu compartit: assolir la igualtat entre dones i homes dins els espais d’opinió mediàtics. El seu punt de partida és la idea que el sistema patriarcal, a partir del qual es construeix la nostra forma d’actuar, provoca una subrepresentació de les dones en els espais socials.
Per això, darrere cada actuació d’OSLD es denuncia i es fa ressò d’aquesta discriminació sistemàtica que viuen les dones, sols pel fet de ser-ho, dins els espais d’opinió dels mitjans de comunicació. I és que l’opinió té un gran poder dins la societat. Cada persona forja les seves idees i ideals amb base al que llegeix, escolta i comparteix. Així doncs, si no hi ha dones en aquests espais, l’expertesa no se’ls atribueix, així com tampoc el poder d’opinar i de convertir-se en personatges públics de referència.
La seva principal eina: recomptar
OSLD va decidir que seria interessant recomptar la presència de les dones en els espais d’opinió d’alguns dels mitjans de comunicació més seguits a Catalunya. Una manera de posar valors numèrics i representar-los en estadístiques, que faciliten el pas de la crítica verbal a l’evidència.
Quatre anys després, el col·lectiu ha iniciat diverses campanyes per promoure la igualtat, ha creat una identitat pròpia dins les xarxes socials, i ha publicat sis informes. Aquests recullen els recomptes que el col·lectiu ha elaborat de manera rigorosa i compromesa, a través d’uns criteris de recompte que han comportat crítica externa.
No obstant això, OSLD ha mostrat des del començament que no són suficients voluntàries per abastar tot el món mediàtic català. Així doncs, de moment només recompten els mitjans que tenen més ressò social. Perquè al cap i a la fi, els mitjans més seguits són els que més impacte tenen en l’opinió pública d’un territori. Així mateix, com mostren en el seu blog amb total transparència, OSLD es va marcar què consideraven opinió, qui creien que entrava en la categoria d’opinador/a, i com arribaven a aquestes conclusions, per tal que la societat conegués com s’extreuen les dades.
Cada voluntària anota diàriament la presència de les dones en els mitjans escollits. Unes dades que publiquen també cada dia al seu blog, i que es van aglutinant en una extensa base de dades que es convertirà en la prova de totes les seves afirmacions anteriors. Tota aquesta maquinària es combina amb piulades constants, on mencionen els mitjans recomptats i els seus comportaments a l’hora de convidar gent a opinar.
Finalment, el recompte serveix per elaborar un informe en el qual s’exposen públicament els resultats de cada mitjà, la seva (no) millora, i la comparativa entre ells.
El nou informe
Va ser el passat 16 de gener quan OSLD va treure a la llum el seu nou informe, anomenat #ReRecomptem, en el qual el col·lectiu va analitzar els comportaments de quatre diaris en paper i cinc en digital, vuit tertúlies radiofòniques i cinc de televisives. La finalitat, una vegada més, era veure quantes opinions van ser encarregades a dones durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019, i també comparar-ho amb els resultats obtinguts en el seu primer informe de l’any 2016.
Un pas més enllà
Aquesta vegada, el col·lectiu ha volgut posar els mitjans encara en més alerta. I és que, a més de publicar l’informe, el col·lectiu va presentar també una queixa al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, li va mostrar els resultats obtinguts com a prova argumental i van recalcar que la falta de representació de les dones als mitjans incompleix la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. Una crida que OSLD va efectuar davant el defensor del poble per demanar accions visibles i actuacions, tant en l’àmbit social i polític, com en el mediàtic.
Per arrodonir la jornada, el col·lectiu va organitzar posteriorment una roda de premsa a l’Institut Català de la Dona. Van convidar-hi els diferents mitjans catalans, portaveus d’entitats i associacions, així com els càrrecs polítics, dels quals hi van participar membres d’ERC, Unides Podem, C’S, PSC i la CUP. No sorprèn, però sí que és remarcable, que en tota la sala només hi hagués un home. Una altra mostra de com encara habita entre nosaltres l’errònia creença que les queixes de dones són coses de dones, i que, per tant, els homes no hi tenen res a veure.
Els principals titulars de l’informe mostren una millora amb comptagotes
De les 10.788 opinions recomptades durant tres mesos, sols 3.122 han estat encarregades a dones. Això ho podem traduir a un 29% de presència de dones enfront de l’imperatiu 71% d’homes opinant als mitjans. Veiem com les dones no ocupen ni una tercera part d’aquesta cobertura, tot i ser el 51% de la població.
Si comparem les dades obtingudes tres anys enrere, veiem que en totes les plataformes, menys en el cas dels mitjans digitals, la presència d’opinions encarregades a dones ha augmentat amb comptagotes.
En la premsa escrita les dones no ocupen ni un terç del total d’opinions firmades. Concretament, en els diaris en paper la presència de les dones és d’un 27% (quatre punts per sobre dels resultats de 2016). Molt diferent és el cas de la premsa digital, on les dades de l’últim informe ens diuen que les dones han firmat el 22% de les opinions, és a dir, ha baixat un 1% la seva representació respecte a l’any 2016.
Els mitjans audiovisuals tenen més bons resultats, però encara lluny de la paritat real. En el cas de la televisió, les dones es queden al 41% de les opinions expressades, i és la plataforma que més augmenta, ja que el 2016 les dones representaven el 33%. Mentrestant, en les tertúlies radiofòniques ha pujat dos punts percentuals respecte al 2016, i ha quedat amb un 36% de dones opinadores.
Uns resultats que, si els mirem amb lupa, veiem com la titularitat dels mitjans hi té molt a veure. Els de caràcter públic freguen la igualtat. Això es pot explicar per què han de complir la Llei 17/2015 d’igualtat de gènere, que diu que s’ha de “garantir la presència paritària (…) amb una atenció especial als espais de coneixement de generació d’opinió”, per així “reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones” en qualitat d’expertes, protagonistes o persones de referència. Una legislació que no contempla l’actuació dels mitjans privats, tot i que reben subvencions de caràcter públic.
Invisibilització al quadrat
El col·lectiu OSLD també ha fet un pas més pel que fa a contingut, juntament amb diverses entitats com l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, l’Associació Generació Guineocatalana, l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona, Rromane Glasura/Veus Gitanes i la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, que han volgut consignar la queixa presentada al Síndic.
En aquesta ocasió, s’ha volgut dedicar una part específica a la doble invisibilització que reben les persones en condició de racialització. Tot i que la terminologia ha portat cert enrenou, la finalitat del col·lectiu era mostrar que certs individus estan doblement silenciats per no encaixar en “l’ideal de ciutadà (home), blanc, europeu i no ser percebut com a ateu o cristià”, tal com expressen en l’informe.
Precisament els resultats obtinguts mostren com la blanquitud impera en els espais d’opinió dels mitjans catalans. Concretament només el 0,5% de les opinions expressades han correspost a persones en condició de la seva raça, i això es tradueix en només 49 aparicions de les 10.788 opinions recomptades amb un trimestre.
Un debat que posa el focus en el fet que ja no només parlem de violència masclista als mitjans, sinó també de racisme mediàtic. L’home blanc està sobrerepresentat als mitjans, mentre que les dones i les persones en condició de racialització queden en segon i tercer pla consecutivament. Això provoca que les dones llegides com a “no blanques” quedin doblement silenciades.
Consciència col·lectiva per canviar l’estat de les coses
Amb totes les dades exposades en l’informe #ReRecomptem del col·lectiu OSLD, la resposta sembla clara. Per poder arribar a la diversitat social i a la paritat real en els mitjans de comunicació, cal una implicació immediata d’aquests, així com una voluntat política més contundent i una exigència social que reclami justícia paritària i diversitat d’identitats. Només així es poden mostrar diferents formes de pensar, veure el món i comunicar-se, i aconseguir que la diversitat coexisteixi en l’opinió pública de manera respectuosa, i on el masclisme i el racisme no hi tinguin cabuda.
Amb consciència col·lectiva ens podrem anar alliberant de l’estructura patriarcal i colonialista que sustenta la nostra societat. Certament, sembla que cada vegada hi ha persones més conscienciades, tot i que encara queda un llarg recorregut en molts àmbits de l’esfera pública. Potser, si comencem des dels mitjans de comunicació, entenent-los com referents amb prou poder de repercussió social, es pot aconseguir estendre la igualtat en totes les arestes de la nostra vida quotidiana.
