Segons el Ministeri de Justícia de l’Estat espanyol, encara hi ha més de 2.500 fosses comuns al territori, amb més de 120.000 víctimes enterrades pendent d’exhumació. Aquest és el llegat de la guerra civil espanyola (1936-1939), 85 anys més tard de la seva fi. I en una d’aquestes fosses, en algun punt desconegut de Burgos, hi ha enterrat Antoni Benaiges, mestre de la República. La seva història és la que ens explica la pel·lícula El mestre que va prometre el mar (Patricia Font, 2023).
El mestre que va prometre el mar comença per explicar-nos la història d’una noia que ajuda al seu avi a buscar les restes del seu pare, desaparegut durant la guerra civil espanyola. Per aquest motiu viatja fins a Burgos, on estan exhumant una fossa comú en la qual es creu que podria estar enterrat el seu besavi. Allà coneix la història d’un jove mestre català, qui abans de la guerra havia sigut el mestre del seu avi i que destacava pels seus mètodes pedagògics innovadors.
En aquest punt, apareix el veritable protagonista de la pel·lícula (meravellosament interpretat per Enric Auquer) que és el mestre Antoni Benaiges. Benaiges va inspirar als seus alumnes de manera excepcional i els va fer una gran promesa: dur-los a veure la mar.
Bona part del film gira entorn aquesta promesa del mestre al seus alumnes. Uns nens i nenes que mai havien sortit del poble (de només dos centenars d’habitants, sense aigua, ni llum o telèfon, ni tant sols carreteres) i que per tant mai havien vist el mar. Malauradament, quan preparava el viatge per quan acabessin el curs, van arribar els feixistes i no va poder complir amb la promesa.
Benaiges (1903), procedent d’una humil família de camperols de Mont-roig del Camp (Tarragona), va estudiar magisteri a Barcelona i va exercir a la ciutat comtal i a Madrid. Al 1934 va ser destinat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos. Va exercir fins al 1936, quan va ser assassinat pels colpistes.
Mestre per vocació, Benaiges va beure de les noves corrents pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza (1876-1936), en favor d’allunyar-se dels dogmes oficials en matèria religiosa, política i moral, així com del mètode de Célestin Freinet.
Com apareix en la pel·lícula, aquest enfocament de l’ensenyament proposava activitats com el text lliure, la revista escolar, les assemblees o els plans de treball per fomentar l’experimentació, l’expressió, cooperació i investigació dels infants durant el seu aprenentatge. Aquest tipus d’ensenyament va ser “depurat” durant el règim franquista i, per aquest motiu, el dels mestres va ser un dels col·lectius més represaliats.
Sergi Bernal, geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses
El mestre que va prometre el mar recull la història que anteriorment van plasmar en els seus llibres Francesc Escribano per una banda i José Antonio Abella per l’altra. Però sobretot, recull la tasca del documentalista i fotògraf Sergi Bernal.
Bernal va donar a conèixer el seu treball d’investigació, iniciat al 2010, entorn les fosses comuns i la història de Benaiges al documental El retratista i a la seva ponència “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar: Una batalla guanyada a l’oblit”. La seva tasca incansable en favor de la memòria històrica, de les exhumacions de les fosses i la de memòria de Benaiges en particular el converteixen, segons les seves paraules, en geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses, així com d’una figura present en tota peça vinculada al mestre català.
Com apunt final, voldria destacar que la història de Benaiges va inspirar també una obra de teatre que havia de representar-se a Briviesca (el municipi de Burgos on Benaiges va ser torturat i finalment afusellat) però finalment va ser cancel·lada pel nou equip municipal del moment, sorgit de la coalició PP-Vox-Ciutadans. Van atribuir-ho a “qüestions econòmiques”.
Sortosament, Bañuelos de Bureba manté una associació, “Escuela Benaiges”, que treballa per recuperar la memòria del mestre i la seva feina a l’escola, i des de diverses entitats, així com del mateix Bernal, se segueix treballant per recuperar la memòria de Benaiges, amb l’esperança de recuperar algun dia les seves restes ocultes en alguna de les 2.500 fosses comuns encara per exhumar.
Aquest article es va acabar d’escriure el mateix dia en què el president del parlament balear va estripar una foto de la mallorquina Aurora Picornell en la mateixa sessió en què es debatia la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, vigent des de 2018. Aquesta derogació comptava amb els vots a favor de Vox i PP. Picornell va ser una costurera significativa dins del Partit Comunista de la República que va ser assassinada pels falangistes el 1937. El 2023 es van recuperar les seves restes de la principal fossa comú, gràcies a la llei de Memòria Democràtica que ara volen aniquilar. A les Balears es van assassinar més de 2.000 persones durant la Guerra Civil, i més de 10.000 van ser empresonades, torturades i condemnades a mort durant la guerra i la posterior dictadura.
El mestre que va prometre el mar comença per explicar-nos la història d’una noia que ajuda al seu avi a buscar les restes del seu pare, desaparegut durant la guerra civil espanyola. Per aquest motiu viatja fins a Burgos, on estan exhumant una fossa comú en la qual es creu que podria estar enterrat el seu besavi. Allà coneix la història d’un jove mestre català, qui abans de la guerra havia sigut el mestre del seu avi i que destacava pels seus mètodes pedagògics innovadors.En aquest punt, apareix el veritable protagonista de la pel·lícula (meravellosament interpretat per Enric Auquer) que és el mestre Antoni Benaiges. Benaiges va inspirar als seus alumnes de manera excepcional i els va fer una gran promesa: dur-los a veure la mar.
Bona part del film gira entorn aquesta promesa del mestre al seus alumnes. Uns nens i nenes que mai havien sortit del poble (de només dos centenars d’habitants, sense aigua, ni llum o telèfon, ni tant sols carreteres) i que per tant mai havien vist el mar. Malauradament, quan preparava el viatge per quan acabessin el curs, van arribar els feixistes i no va poder complir amb la promesa.
Benaiges (1903), procedent d’una humil família de camperols de Mont-roig del Camp (Tarragona), va estudiar magisteri a Barcelona i va exercir a la ciutat comtal i a Madrid. Al 1934 va ser destinat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poblet de Burgos. Va exercir fins al 1936, quan va ser assassinat pels colpistes.
Mestre per vocació, Benaiges va beure de les noves corrents pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza (1876-1936), en favor d’allunyar-se dels dogmes oficials en matèria religiosa, política i moral, així com del mètode de Célestin Freinet.
Com apareix en la pel·lícula, aquest enfocament de l’ensenyament proposava activitats com el text lliure, la revista escolar, les assemblees o els plans de treball per fomentar l’experimentació, l’expressió, cooperació i investigació dels infants durant el seu aprenentatge. Aquest tipus d’ensenyament va ser “depurat” durant el règim franquista i, per aquest motiu, el dels mestres va ser un dels col·lectius més represaliats.
Sergi Bernal, geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses
El mestre que va prometre el mar recull la història que anteriorment van plasmar en els seus llibres Francesc Escribano per una banda i José Antonio Abella per l’altra. Però sobretot, recull la tasca del documentalista i fotògraf Sergi Bernal.Bernal va donar a conèixer el seu treball d’investigació, iniciat al 2010, entorn les fosses comuns i la història de Benaiges al documental El retratista i a la seva ponència “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar: Una batalla guanyada a l’oblit”. La seva tasca incansable en favor de la memòria històrica, de les exhumacions de les fosses i la de memòria de Benaiges en particular el converteixen, segons les seves paraules, en geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses, així com d’una figura present en tota peça vinculada al mestre català.
Com apunt final, voldria destacar que la història de Benaiges va inspirar també una obra de teatre que havia de representar-se a Briviesca (el municipi de Burgos on Benaiges va ser torturat i finalment afusellat) però finalment va ser cancel·lada pel nou equip municipal del moment, sorgit de la coalició PP-Vox-Ciutadans. Van atribuir-ho a “qüestions econòmiques”.
Sortosament, Bañuelos de Bureba manté una associació, “Escuela Benaiges”, que treballa per recuperar la memòria del mestre i la seva feina a l’escola, i des de diverses entitats, així com del mateix Bernal, se segueix treballant per recuperar la memòria de Benaiges, amb l’esperança de recuperar algun dia les seves restes ocultes en alguna de les 2.500 fosses comuns encara per exhumar.
Aquest article es va acabar d’escriure el mateix dia en què el president del parlament balear va estripar una foto de la mallorquina Aurora Picornell en la mateixa sessió en què es debatia la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, vigent des de 2018. Aquesta derogació comptava amb els vots a favor de Vox i PP. Picornell va ser una costurera significativa dins del Partit Comunista de la República que va ser assassinada pels falangistes el 1937. El 2023 es van recuperar les seves restes de la principal fossa comú, gràcies a la llei de Memòria Democràtica que ara volen aniquilar. A les Balears es van assassinar més de 2.000 persones durant la Guerra Civil, i més de 10.000 van ser empresonades, torturades i condemnades a mort durant la guerra i la posterior dictadura.
