NAIROBI, 11 de juny (Reuters) - Els guàrdies fronterers tunisians han estat detenint migrants i lliurant-los als seus homòlegs a Líbia, on són sotmesos a treballs forçats, extorsió, tortura i assassinats, segons un informe confidencial de l’ONU sobre drets humans al qual ha pogut accedir Reuters.
Les dues nacions són aliades fonamentals en els esforços de la Unió Europea per aturar el flux de migrants a través del Mediterrani des del nord d'Àfrica cap al sud d'Europa.
Segons l’informe, amb data del 23 de gener i basat en entrevistes a 18 antics detinguts, proves fotogràfiques i vídeos de tortures en una de les instal·lacions, centenars de migrants a Tunísia van ser capturats durant la segona meitat de l’any passat en una onada de detencions i expulsions a Líbia.
Tarek Lamloum, un expert libi en drets humans, va afirmar que aquests trasllats havien tingut lloc molt recentment, concretament a principis de maig. Al voltant de 2.000 migrants detinguts per Tunísia havien estat lliurats als libis al llarg de l’any, va informar, citant entrevistes amb més de 30 migrants.
Aquest informe de l'ONU, que no havia estat anunciat prèviament, es va compartir amb diplomàtics de la regió.
"Les expulsions col·lectives des de Tunísia a Líbia i les subsegüents detencions arbitràries de migrants estan alimentant l’extorsió i els abusos reiterats, que a Líbia ja són problemes de drets humans generalitzats", diu l'informe de l'ONU.
Els funcionaris libis exigeixen milers de dòlars a canvi d'alliberar alguns migrants, segons aquest informe.
"La situació afavoreix els interessos de qui s’aprofita dels més vulnerables, inclosos els traficants de persones".
Ni les autoritats líbies ni les tunisianes han respost a les sol·licituds d’explicacions sobre l'informe.
Un portaveu de la missió de l'ONU a Líbia va dir que no podien fer comentaris al respecte. El 16 d'abril, Abdoulaye Bathily, llavors el màxim responsable de l'ONU a la zona, va declarar que estava "profundament preocupat per la greu situació dels migrants i refugiats a Líbia que pateixen violacions dels drets humans durant tot el procés migratori".
La Unió Europea va dir l'any passat que gastaria 800 milions d'euros fins al 2024 a tot el nord d'Àfrica per aturar el flux de migrants a través del Mediterrani. La immigració ha estat una de les preocupacions principals per als votants de les eleccions europees de la setmana passada, en què els partits d'extrema dreta van augmentar els vots.
En els primers quatre mesos d'aquest any, les arribades de migrants a Europa a través del Mediterrani central van disminuir més del 60 % respecte al mateix període del 2023. La primera ministra italiana Giorgia Meloni va dir el 4 de juny que la disminució es devia "sobretot" a l'ajuda de Tunísia i Líbia.
Els grups de defensa dels drets humans, tanmateix, afirmen que la política de la UE de delegar el control de la immigració a tercers països a canvi d'ajuda condueix a abusos i no aborda els problemes subjacents.
Al maig, el president de Tunísia, Kais Saied, va dir que els arribaven centenars de persones cada dia i que el seu país coordinava amb els països veïns el retorn de migrants. El govern havia declarat en el passat que respectava els drets humans. Les autoritats líbies afirmen que treballen conjuntament amb els països veïns per solucionar els problemes de migració.
Reuters no va poder verificar de forma independent els relats sobre abusos continguts en l'informe.
L’any passat, una missió de l'ONU per comprovar els fets va concloure que s'havien comès crims contra la humanitat contra migrants a Líbia en alguns centres de detenció gestionats per unitats que havien rebut ajudes de la UE.
Un portaveu de la Comissió Europea no va proporcionar respostes a les preguntes enviades per Reuters.
CREMATS VIUS, DISPARATS
L'últim informe de l'ONU diu que hi ha una pauta en què els funcionaris fronterers tunisians es coordinen amb els seus homòlegs libis per transferir migrants a les instal·lacions de detenció d'al-Assa o Nalout, just a la frontera amb Líbia.
Els migrants són detinguts per períodes que varien d'uns quants dies a diverses setmanes, abans de ser transferits al centre de detenció de Bir al-Ghanam, més a prop de Trípoli, explica l'informe.
Les instal·lacions són gestionades pel Departament per Combatre la Migració Il·legal (DCIM) i la Guàrdia Costanera Líbia.
L'informe de l'ONU afirma que el DCIM ha negat repetidament als funcionaris de l'ONU l'accés a les instal·lacions.
Els migrants entrevistats per l'informe de l'ONU provenien de Palestina, Síria, Sudan i Sudan del Sud. Obtenir informació d’altres migrants africans va ser més difícil, ja que estaven sent deportats i la comunicació amb ells era més complicada.
Tres dels migrants entrevistats tenien cicatrius i signes de tortura, segons l'informe.
El mateix informe descriu les condicions a al-Assa i Bir al-Ghanam com "abominables".
"Centenars de detinguts han estat amuntegats en hangars i cel·les, sovint amb només un lavabo funcionant, i sense sanejament ni ventilació".
A Bir al-Ghanam, els funcionaris presumptament extorsionaven als migrants entre 2.500 i 4.000 dòlars per al seu alliberament, depenent de la seva nacionalitat.
Al centre d'al-Assa, els guàrdies fronterers van cremar viu un home sudanès i van disparar a un altre detingut per raons desconegudes, van reportar testimonis a l'ONU.
Els antics detinguts van identificar traficants de persones entre els funcionaris de la guàrdia fronterera que treballaven allà.
"L'enfocament actual de la gestió de la migració i les fronteres no funciona", conclou l’informe, que exigeix a Líbia que no criminalitzi els migrants que entren il·legalment al país i a tota l’ajuda internacional de la gestió fronterera que respecti els drets humans.
Les dues nacions són aliades fonamentals en els esforços de la Unió Europea per aturar el flux de migrants a través del Mediterrani des del nord d'Àfrica cap al sud d'Europa.
Segons l’informe, amb data del 23 de gener i basat en entrevistes a 18 antics detinguts, proves fotogràfiques i vídeos de tortures en una de les instal·lacions, centenars de migrants a Tunísia van ser capturats durant la segona meitat de l’any passat en una onada de detencions i expulsions a Líbia.
Tarek Lamloum, un expert libi en drets humans, va afirmar que aquests trasllats havien tingut lloc molt recentment, concretament a principis de maig. Al voltant de 2.000 migrants detinguts per Tunísia havien estat lliurats als libis al llarg de l’any, va informar, citant entrevistes amb més de 30 migrants.
Aquest informe de l'ONU, que no havia estat anunciat prèviament, es va compartir amb diplomàtics de la regió.
"Les expulsions col·lectives des de Tunísia a Líbia i les subsegüents detencions arbitràries de migrants estan alimentant l’extorsió i els abusos reiterats, que a Líbia ja són problemes de drets humans generalitzats", diu l'informe de l'ONU.
Els funcionaris libis exigeixen milers de dòlars a canvi d'alliberar alguns migrants, segons aquest informe.
"La situació afavoreix els interessos de qui s’aprofita dels més vulnerables, inclosos els traficants de persones".
Ni les autoritats líbies ni les tunisianes han respost a les sol·licituds d’explicacions sobre l'informe.
Un portaveu de la missió de l'ONU a Líbia va dir que no podien fer comentaris al respecte. El 16 d'abril, Abdoulaye Bathily, llavors el màxim responsable de l'ONU a la zona, va declarar que estava "profundament preocupat per la greu situació dels migrants i refugiats a Líbia que pateixen violacions dels drets humans durant tot el procés migratori".
La Unió Europea va dir l'any passat que gastaria 800 milions d'euros fins al 2024 a tot el nord d'Àfrica per aturar el flux de migrants a través del Mediterrani. La immigració ha estat una de les preocupacions principals per als votants de les eleccions europees de la setmana passada, en què els partits d'extrema dreta van augmentar els vots.
En els primers quatre mesos d'aquest any, les arribades de migrants a Europa a través del Mediterrani central van disminuir més del 60 % respecte al mateix període del 2023. La primera ministra italiana Giorgia Meloni va dir el 4 de juny que la disminució es devia "sobretot" a l'ajuda de Tunísia i Líbia.
Els grups de defensa dels drets humans, tanmateix, afirmen que la política de la UE de delegar el control de la immigració a tercers països a canvi d'ajuda condueix a abusos i no aborda els problemes subjacents.
Al maig, el president de Tunísia, Kais Saied, va dir que els arribaven centenars de persones cada dia i que el seu país coordinava amb els països veïns el retorn de migrants. El govern havia declarat en el passat que respectava els drets humans. Les autoritats líbies afirmen que treballen conjuntament amb els països veïns per solucionar els problemes de migració.
Reuters no va poder verificar de forma independent els relats sobre abusos continguts en l'informe.
L’any passat, una missió de l'ONU per comprovar els fets va concloure que s'havien comès crims contra la humanitat contra migrants a Líbia en alguns centres de detenció gestionats per unitats que havien rebut ajudes de la UE.
Un portaveu de la Comissió Europea no va proporcionar respostes a les preguntes enviades per Reuters.
CREMATS VIUS, DISPARATS
L'últim informe de l'ONU diu que hi ha una pauta en què els funcionaris fronterers tunisians es coordinen amb els seus homòlegs libis per transferir migrants a les instal·lacions de detenció d'al-Assa o Nalout, just a la frontera amb Líbia.
Els migrants són detinguts per períodes que varien d'uns quants dies a diverses setmanes, abans de ser transferits al centre de detenció de Bir al-Ghanam, més a prop de Trípoli, explica l'informe.
Les instal·lacions són gestionades pel Departament per Combatre la Migració Il·legal (DCIM) i la Guàrdia Costanera Líbia.
L'informe de l'ONU afirma que el DCIM ha negat repetidament als funcionaris de l'ONU l'accés a les instal·lacions.
Els migrants entrevistats per l'informe de l'ONU provenien de Palestina, Síria, Sudan i Sudan del Sud. Obtenir informació d’altres migrants africans va ser més difícil, ja que estaven sent deportats i la comunicació amb ells era més complicada.
Tres dels migrants entrevistats tenien cicatrius i signes de tortura, segons l'informe.
El mateix informe descriu les condicions a al-Assa i Bir al-Ghanam com "abominables".
"Centenars de detinguts han estat amuntegats en hangars i cel·les, sovint amb només un lavabo funcionant, i sense sanejament ni ventilació".
A Bir al-Ghanam, els funcionaris presumptament extorsionaven als migrants entre 2.500 i 4.000 dòlars per al seu alliberament, depenent de la seva nacionalitat.
Al centre d'al-Assa, els guàrdies fronterers van cremar viu un home sudanès i van disparar a un altre detingut per raons desconegudes, van reportar testimonis a l'ONU.
Els antics detinguts van identificar traficants de persones entre els funcionaris de la guàrdia fronterera que treballaven allà.
"L'enfocament actual de la gestió de la migració i les fronteres no funciona", conclou l’informe, que exigeix a Líbia que no criminalitzi els migrants que entren il·legalment al país i a tota l’ajuda internacional de la gestió fronterera que respecti els drets humans.
