El dilluns 18 de març vam cloure el XV cicle de conferències del curs de Filosofia per la Pau a Santa Coloma de Gramenet.

Quatre dilluns, quatre sessions molt interessants sota el lema “MEMÒRIA I DRETS HUMANS”. I quatre ponències a càrrec de quatre persones especialitzades en els temes que els hi va tocar exposar. Dues van centrar aspectes més teòrics, organitzatius i de vindicació de la Memòria.

• L’una, la sessió inaugural del 26 de febrer, que va ser encomanada a l’advocat, historiador i coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, sota el títol “Memòria i reparació de les violacions dels drets fonamentals”. Cruanyes es va centrar en la memòria com a eina de reparació i de superació de les vulneracions dels drets humans. I va posar damunt la taula la reflexió del què comporta la memòria dins de la justícia transicional. Qüestió que planteja la necessitat de no limitar-se a recordar els fets passats que han atemptat contra els drets humans d’una comunitat, com en el cas de la passada guerra civil a Espanya, sinó que cal garantir a la ciutadania els drets al coneixement de la veritat, a la justícia i a la reparació, a més d’establir el mecanismes de la no repetició.
• L’altra, la de la sessió del dilluns, 11 de març, que va anar a càrrec de Ricard Conesa es titulava “El sentit democràtic de fer memòria”. Conesa ´´es doctor en Història Contemporània per la UB i actual investigador post-doctoral de la UNED. Va ser tècnic de projectes del Memorial Democràtic entre 2009 i 2014, i tècnic de projectes de l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB des del 2015. Es va centrar més en recordar els moviments de la historia recent, bàsicament espanyola, que es van anar organitzant per anar recuperant la memòria a través de l’acció política i de accions concretes pel que fa a la dignificació d’espais de Memòria, com ara el Fossar de la Pedrera, on hi ha la tomba de Lluís Companys, o bé la instal·lació de símbols d’homenatge o noms de carrers que recordin la víctimes de la repressió franquista. Per això, més enllà de la memòria cal formar una ciutadania conscient, democràtica i responsables com a millor antídot de la no repetició.

 
Les altres dues sessions es van focalitzar més en dos exemples que evidencien que cal treballar molt intensament els valors de solidaritat, democràcia, del respecte als drets humans per evitar, bé el conflicte bèl·lic, bé el no respecte a la llibertat de pensament.

• El 4 de març va ser l’historiador i professor del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies de la UPF, Enric Prat, qui va escollir el títol “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina” per exposar els clars-obscurs de la història que han acabat amb la criminal reacció del govern d’Israel contra l’atac més cruent de Hamàs contra Israel del 7 d’octubre de l’any passat. I ara mateix Palestina està vivint una criminal i sagnant reacció d’Israel amb la destrucció de Gaza i milers de morts... Per això, en Prat va recórrer a la història, a la memòria, a trobar algunes claus que ens ajudin a entendre una part dels odis i venjances que bullen en aquests pobles des de molt antic, i així arribar a la punta de l’iceberg de dues comunitats condemnades a compartir el territori
• I hem acabat el 18 de març amb un exemple, que pot considerar-se senzill, gairebé ignorat, però que escenifica, amb un realisme transparent, els molts casos similars que van succeir a l’Espanya, no només de després de la guerra civil, sinó dels anys precedents en que les radicalitzacions polítiques entre els conservadors antidemòcrates, reaccionaris i de religió del cop de pit ancestral van fer que un gran mestre, el català Antoni Benaiges, progressista, de la línia pedagògica del sistema Freinet, fos assassinat pels falangistes el 25 de juliol de 1936, un cop els feixistes ja campaven el seu aire venjatiu per les terres fidels a l’aixecament rebel. I Bañuelos de Bureba, el petit poble de la província de Burgos on era l’escola d’Antoni Baiges queia en aquest territori.

Aquesta història i d’altres productes de la seva activitat com a investigador activista ens va arribar de la mà d’en Sergi Bernal, que també es presenta com a geògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses. La seva ponència titulada “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar: Una batalla guanyada a l’oblit” ens va mostrar el seu treball d’investigació sobre les fosses comuns i com va tirar del fil per construir la història del pedagog assassinat per fer el documental El retratista. La seva investigació també ha donat peu a la pel·lícula premiada als premis Goya “El mestre que va prometre el mar”, història basada en la promesa del mestre al seus alumnes, que mai havien sortit d’un poble sense aigua, llum, telèfon, ni carretera, i menys haver vist el mar. Quan preparava el viatge per quan acabessin el curs, va arribar la mà negra del feixisme i el van assassinar.