Les necessitats a la "inhabitable" Franja de Gaza són indescriptiblement altes i mentre les operacions d'Israel per destruir Hamàs entren en el quart mes, el nombre de morts s'acosta als 23.000 i el 85% de la població de 2,3 milions -que no pot abandonar el territori- segueix desplaçada pels bombardejos i la invasió terrestre. Desenes de milers de palestins estan malalts o ferits, però gairebé no hi ha hospitals que funcionin, i el setge total d'Israel deixa entrar només una petita quantitat de subministraments humanitaris, mentre talla l'aigua, els aliments, el combustible i l'electricitat. Els comentaris dels ministres israelians d'extrema dreta han alimentat les acusacions de neteja ètnica i genocidi. Milions de persones s'enfronten també al desplaçament i a l'amenaça constant dels bombardejos a Ucraïna, on la invasió de Rússia està lluny d'haver acabat, mentre l'atenció internacional disminueix.
Tanmateix, la població de Gaza i d’Ucraïna no és l’única que pateix.
Segons les últimes xifres de l'ONU, prop de 300 milions de persones en 72 països necessitaran assistència i protecció humanitàries aquest any. A nivell mundial, els plans de resposta l'any 2023 van ser finançats per menys del 40%, les perspectives dels donants són encara més fosques per a l'any que ve, i l'ONU va reduint les seves ambicions.
A mesura que comença l'any 2024, desenes de milions de persones afectades en les següents àrees del món ja pateixen una fam extrema o un perill extrem, ja que a causa de les restriccions d'accés o les limitacions de finançament el sistema internacional de resposta d'emergència, que està desbordat i centra la seva intervenció en altres llocs, no pot arribar a moltes persones.
Sudan: presumpta neteja ètnica i la crisi de desplaçament intern més gran del món
Xifres: 25 milions de persones (més de la meitat de la població) necessiten ajuda humanitària. Més de 7 milions de persones desplaçades.
El conflicte que va esclatar l'abril entre l'exèrcit sudanès i els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid (RSF) ha creat la crisi de desplaçament intern més gran del món. Més de 7 milions de persones han abandonat les seves llars, incloent-hi 1,5 milions que han fugit a l'estranger. Khartum ha estat devastada i la RSF està acusada de neteja ètnica i crims de genocidi a Darfur. Els esforços de mediació han fracassat i les agències d'ajuda s'enfronten a un dels entorns operatius més difícils del món, a més d'un finançament limitat. Els grups d'ajuda mútua sudanesos són els principals agents d’ajuda humanitària, però han rebut poc suport pels donants internacionals i molts han hagut d'aturar la seva feina. Els temors que el Sudan s'enfronti a una divisió a l'estil de Líbia entre un oest controlat per la RSF i un nord i est controlats per l'exèrcit estan deixant pas a la preocupació que la RSF - que mentre consolida el seu avantatge militar porta endavant també una ofensiva diplomàtica - està buscant aconseguir tot el poder.
Myanmar: el millorament de la situació dels grups que s’oposen a la junta creen esperança i por
Xifres: 2,5 milions de desplaçats, inclosos més de 660.000 només des de finals d'octubre de 2023. Només un terç del pla de resposta de 2023 ha estat finançat.
Per primera vegada des que el govern encapçalat per l'exèrcit va prendre el poder total el febrer de 2021, arrestant Aung San Suu Kyi, el partit de la qual havia obtingut una victòria electoral contundent mesos abans, desenes de grups armats s'estan unint per enfrontar-se a la junta i guanyar. Si bé alguns veuen l’avanç d'aquests grups, que sumen més de 250 en total, com un signe que la junta finalment està per fi en una situació de desavantatge i esperen que algun dia això pugui provocar la seva caiguda, d'altres temen que la resposta violenta de l'exèrcit només portarà a un augment de les necessitats d’ajuda humanitària en un país que ja rep molt poca atenció global. A curt termini, això ja està passant, ja que més de 660.000 persones han estat recentment desplaçades des que els combats es van intensificar a finals d'octubre. Mentre la junta ha restringit l'accés als grups d'ajuda internacionals, creixen les crides perquè els grups d'ajuda locals rebin més suport.
Haití: La intervenció estrangera millorarà o empitjorarà les coses?
Xifres: Més de la meitat de la població d'Haití, uns 5,2 milions de persones, necessita assistència i protecció humanitàries. Més de 4.000 persones van ser assassinades per la violència de les bandes el 2023, un 80% més que el 2022. Les violacions i la violència de gènere es troben a nivells sense precedents.
La violència de les bandes ha asfixiat Haití des de l'assassinat del juliol de 2021 del president Jovenel Moïse. A mesura que els assassinats i les violacions continuen augmentant a la capital, i s'estenen a altres parts de la nació caribenya, una força recolzada per l'ONU s'ha vist retardada per motius legals a Kenya, però podria arribar a finals d'any per intentar sufocar la violència. Però Haití no té representants electes, i molts temen que qualsevol força armada estrangera que aconsegueixi frenar les bandes continuï recolzant les elits polítiques i financeres corruptes d'Haití. Mentrestant, les necessitats humanitàries augmenten, en un país on l'accés a l'ajuda és extremadament difícil de negociar. Unes 200.000 persones han estat desplaçades, una situació que s'ha empitjorat des que 115.000 haitians van ser deportats d'altres països el 2023. Uns 3,3 milions d'haitians no tenen accés a aigua potable, i en alguns districtes de la capital gairebé pràcticament tothom pateix una gran fam i només té un àpat, o menys, al dia.
Sahel – Àfrica Occidental: les insurreccions empitjoren sota els governs militars
Xifres: 8,8 milions de persones necessiten assistència a Mali, gairebé 400.000 desplaçats interns. 3,7 milions de persones necessiten assistència a Burkina Faso, més de 2 milions de desplaçats interns. 4,3 milions de persones necessiten assistència al Níger; uns 335.000 desplaçats interns.
Les insurreccions gihadistes i la inestabilitat política empitjoren a Burkina Faso, Mali i Níger, tres països veïns del Sahel. Els líders militars van prendre el poder al Níger l'any passat, el que significa que ara les juntes militars governen a tota la regió. Gaudeixen d'un important suport local però estan aïllades diplomàticament. Els atacs gihadistes van continuar al Níger després del cop d'estat i les sancions imposades al país per la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (ECOWAS) estan causant dificultats a tot el país. La junta militar de Burkina Faso ha aturat els esforços per dialogar amb els gihadistes a favor d'una "guerra total", i els insurgents estan posant setge a les comunitats que donen suport a l'exèrcit. Mentrestant, a Mali, la junta militar ha fet fora una missió de pau de l'ONU que durava des d’una dècada, i ha iniciat una nova guerra perillosa amb els grups armats dominats pels tuaregs que operen al nord.
La Banya d'Àfrica: Inundacions, conflictes i rivalitat al Mar Roig
Xifres: 49 milions (a la regió de la Gran Banya d'Àfrica) pateixen inseguretat alimentària aguda. Més de 19 milions desplaçats per conflictes, sequeres i inundacions.
Després d'una sequera rècord, grans parts de la Banya d'Àfrica s'han enfrontat recentment a inundacions catastròfiques. Uns 2 milions de persones han estat desplaçades perquè pobles sencers van ser aniquilats per les pluges induïdes per El Niño. Els conflictes també s’estan enquistant a tota la regió. L'acord de pau entre el govern d'Etiòpia i la regió de Tigray s'ha mantingut durant més d'un any, però encara hi ha obstacles i els combats han esclatat a Amhara i Oròmia. L'ofensiva de Somàlia contra al-Shabab sembla que s'ha estancat després d'algunes victòries en la primera fase, mentre que els esforços regionals per aturar la guerra del Sudan tenen un impacte limitat. Les rivalitats al Mar Roig també creixen: les ambicions portuàries d'Etiòpia, que no té accés litoral, han portat a un acord amb la costa de Somalilàndia, una regió separatista de Somàlia. Mogadiscio, que considera la zona com a part del seu territori, ha anul·lat simbòlicament l'acord i s'ha referit a ell com a un "acte d'agressió" que vulnera la seva sobirania.
República Democràtica del Congo: desplaçament rècord enmig de la retirada de les forces de pau
Xifres: prop de 7 milions de desplaçats interns. Més de 25 milions en situació de crisi d'inseguretat alimentària.
La crisi de desplaçaments a la República Democràtica del Congo va assolir un rècord de 6,9 milions l'any passat, i les coses ja han començat de forma turbulenta el 2024. El president Félix Tshisekedi va ser declarat clar vencedor de les eleccions de desembre, però els candidats de l'oposició demanen que es repeteixin les eleccions , citant irregularitats generalitzades. Mentrestant, una missió de pau de l'ONU de llarga durada està accelerant la seva retirada, tot i que la situació de seguretat s’està deteriorant. Els combats han estat especialment intensos a l'est entre el grup rebel M23 recolzat per Ruanda i l'exèrcit congolès, que compta amb el suport de milícies locals i mercenaris estrangers. Els civils també s'enfronten a situacions de seguretat alarmants a la regió del nord-est d'Ituri i al llarg dels Kivus.
Síria: la davallada continua mentre l'atenció disminueix
Xifres: 15,3 milions necessitaven ajuda abans dels terratrèmols de febrer, 120.000 desplaçats per la violència des de l'octubre, s’afegeixen a la "crisi de desplaçament més gran del món".
A principis del 2023, les necessitats humanitàries ja estaven a un nivell rècord a Síria, a causa del col·lapse econòmic, el canvi climàtic i una llarga guerra sense resoldre. A finals d'any, les coses eren molt pitjor. Una sèrie de terratrèmols massius van afectar el sud-est de Turquia i el nord de Síria a principis de febrer, matant més de 4.500 persones a Síria (així com més de 50.000 a Turquia), destruint o danyant desenes de milers de cases i afectant-ne milions en una part del país on la majoria ja estaven en crisi. Al juliol, el Consell de Seguretat de l'ONU no va renovar una resolució que permetia l'ajuda a través de la frontera entre Turquia i Síria, la qual cosa significa que l'accés a aquesta part del país controlada pels rebels depèn ara del permís del president Bashar al-Assad. A l'octubre, el govern sirià i els seus aliats russos van començar a bombardejar objectius a Idlib, en una escalada important que ha matat civils i ha obligat 120.000 a fugir de casa seva. A més a més hi ha un brot de còlera i un finançament humanitari tan baix que el Programa Mundial d'Aliments diu que aturarà la seva assistència alimentària general el gener de 2024, i les perspectives són més que preocupants.
Iemen: els atacs houthis al Mar Roig amenacen una pau difícil de trobar
Xifres: 21,6 milions de persones necessiten ajuda. El finançament de l'ajuda coordinada per l'ONU està disminuint: 62% el 2021, 53% el 2022, 38% el 2023.
Durant gairebé dos anys, els rebels houthis del Iemen i el govern de l'Aràbia Saudita, que dona suport al govern internacionalment reconegut del Iemen, han tingut converses sobre la fi del conflicte. Aquestes converses no oficials han donat alguns fruits, però no la pau, i els intents dels huthis d'unir-se a la lluita en la guerra entre Israel i Hamàs atacant el transport marítim comercial al Mar Roig tenen el potencial de canviar la dinàmica una vegada més. Mentrestant, la crisi humanitària massiva del país esclata: el Iemen s'enfronta a un altre brot de còlera que s'estén ràpidament, i el Programa Mundial d’Aliments va anunciar a finals del 2023 que aturarà la seva assistència alimentària generalitzada al nord del Iemen, sota el control dels houthis, a causa del baix finançament i la ruptura de les negociacions amb les autoritats sobre qui hauria de rebre ajuda. Les ONG que treballen al país, que té un problema de fam de llarga durada, adverteixen que la suspensió "agreujarà la ja crítica situació humanitària, afectant de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables, incloent infants, dones embarassades i gent gran".
Veneçuela: disminueixen les esperances d'una distensió el 2024
Xifres: 7,1 milions de migrants a tot el món; prop de 6 milions a Amèrica Llatina, dels quals més de 5 milions necessiten ajuda. 7,7 milions de persones que necessiten assistència a Veneçuela.
La decisió del president Nicolás Maduro al desembre d'annexionar-se la regió d'Essequibo, rica en petroli i pertanyent a Guyana, va ser només l'últim d'una sèrie d'esdeveniments cap a finals del 2023 que van esmorteir les esperances de posar fi a la crisi política, humanitària i econòmica que ha provocat la migració de més de 7 milions de veneçolans des del 2015, mentre que els 28,7 milions restants s'enfronten a hiperinflació, serveis sanitaris destrossats i fam. El govern de Maduro havia signat un acord a l’octubre amb l'oposició per aplanar el camí a unes eleccions lliures i supervisades el 2024: això havia d'incloure l'aixecament de les sancions dels EUA sobre la indústria petroliera de Veneçuela, que un temps havia estat poderosa. Uns dies després, l'ONU va acordar gestionar un fons fiduciari per descongelar els actius de Veneçuela sancionats a l'estranger per atendre les necessitats humanitàries. Però a mesura que l'oposició va agafar força, Maduro va intentar reafirmar el seu poder, arrestant líders clau. Juntament amb la situació a la regió d’Essequibo, hi ha el risc de la reimposició de les sancions dels EUA, que desestabilitzaria la regió i agreujaria, una vegada més, les necessitats humanitàries massives de Veneçuela.
Afganistan: l'enigma del compromís
Xifres: 23,7 milions de persones necessiten ajuda. 6,3 milions experimenten un desplaçament a llarg termini. 3,7 milions d’infants no escolaritzats, inclosos 2,2 milions de nenes.
Considerada per l'ONU l'any 2023 (abans que esclatés la crisi de Gaza) com la crisi humanitària més gran del món, l'Afganistan ha deixat d’estar al radar dels mitjans de comunicació internacionals des que els talibans van recuperar el poder l'agost de 2021. Tot i que els desplaçaments relacionats amb el conflicte des de la retirada de les forces occidentals s'han reduït dràsticament, el país encara està lluitant amb els efectes de quatre dècades de guerra, els creixents xocs climàtics i el fet que el govern dels Emirats Islàmics, que continua sent acusat de la violació dels drets, és sancionat i ostracitzat per la majoria de la comunitat internacional. Alguns es pregunten com treure els talibans de l’aïllament internacional, sobretot a la llum d'una sèrie devastadora de terratrèmols a Herat a l'octubre i després de les recents expulsions de centenars de milers d'afganesos des del veí Pakistan. Tot i que hi ha hagut més converses, els crítics del compromís volen veure més avenços en els drets de les dones abans que es reconsiderin qüestions com la denegació del reconeixement diplomàtic, la congelació de les reserves del banc central afganès i les sancions als líders talibans.
Traducció: Lliga dels Drets dels Pobles
The New Humanitarian no és responsable de l'exactitud de la traducció.
The New Humanitarian puts quality, independent journalism at the service of the millions of people affected by humanitarian crises around the world. Find out more at www.thenewhumanitarian.org.
Tanmateix, la població de Gaza i d’Ucraïna no és l’única que pateix.
Segons les últimes xifres de l'ONU, prop de 300 milions de persones en 72 països necessitaran assistència i protecció humanitàries aquest any. A nivell mundial, els plans de resposta l'any 2023 van ser finançats per menys del 40%, les perspectives dels donants són encara més fosques per a l'any que ve, i l'ONU va reduint les seves ambicions.
A mesura que comença l'any 2024, desenes de milions de persones afectades en les següents àrees del món ja pateixen una fam extrema o un perill extrem, ja que a causa de les restriccions d'accés o les limitacions de finançament el sistema internacional de resposta d'emergència, que està desbordat i centra la seva intervenció en altres llocs, no pot arribar a moltes persones.
Sudan: presumpta neteja ètnica i la crisi de desplaçament intern més gran del món
Xifres: 25 milions de persones (més de la meitat de la població) necessiten ajuda humanitària. Més de 7 milions de persones desplaçades.
El conflicte que va esclatar l'abril entre l'exèrcit sudanès i els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid (RSF) ha creat la crisi de desplaçament intern més gran del món. Més de 7 milions de persones han abandonat les seves llars, incloent-hi 1,5 milions que han fugit a l'estranger. Khartum ha estat devastada i la RSF està acusada de neteja ètnica i crims de genocidi a Darfur. Els esforços de mediació han fracassat i les agències d'ajuda s'enfronten a un dels entorns operatius més difícils del món, a més d'un finançament limitat. Els grups d'ajuda mútua sudanesos són els principals agents d’ajuda humanitària, però han rebut poc suport pels donants internacionals i molts han hagut d'aturar la seva feina. Els temors que el Sudan s'enfronti a una divisió a l'estil de Líbia entre un oest controlat per la RSF i un nord i est controlats per l'exèrcit estan deixant pas a la preocupació que la RSF - que mentre consolida el seu avantatge militar porta endavant també una ofensiva diplomàtica - està buscant aconseguir tot el poder.
Myanmar: el millorament de la situació dels grups que s’oposen a la junta creen esperança i por
Xifres: 2,5 milions de desplaçats, inclosos més de 660.000 només des de finals d'octubre de 2023. Només un terç del pla de resposta de 2023 ha estat finançat.
Per primera vegada des que el govern encapçalat per l'exèrcit va prendre el poder total el febrer de 2021, arrestant Aung San Suu Kyi, el partit de la qual havia obtingut una victòria electoral contundent mesos abans, desenes de grups armats s'estan unint per enfrontar-se a la junta i guanyar. Si bé alguns veuen l’avanç d'aquests grups, que sumen més de 250 en total, com un signe que la junta finalment està per fi en una situació de desavantatge i esperen que algun dia això pugui provocar la seva caiguda, d'altres temen que la resposta violenta de l'exèrcit només portarà a un augment de les necessitats d’ajuda humanitària en un país que ja rep molt poca atenció global. A curt termini, això ja està passant, ja que més de 660.000 persones han estat recentment desplaçades des que els combats es van intensificar a finals d'octubre. Mentre la junta ha restringit l'accés als grups d'ajuda internacionals, creixen les crides perquè els grups d'ajuda locals rebin més suport.
Haití: La intervenció estrangera millorarà o empitjorarà les coses?
Xifres: Més de la meitat de la població d'Haití, uns 5,2 milions de persones, necessita assistència i protecció humanitàries. Més de 4.000 persones van ser assassinades per la violència de les bandes el 2023, un 80% més que el 2022. Les violacions i la violència de gènere es troben a nivells sense precedents.
La violència de les bandes ha asfixiat Haití des de l'assassinat del juliol de 2021 del president Jovenel Moïse. A mesura que els assassinats i les violacions continuen augmentant a la capital, i s'estenen a altres parts de la nació caribenya, una força recolzada per l'ONU s'ha vist retardada per motius legals a Kenya, però podria arribar a finals d'any per intentar sufocar la violència. Però Haití no té representants electes, i molts temen que qualsevol força armada estrangera que aconsegueixi frenar les bandes continuï recolzant les elits polítiques i financeres corruptes d'Haití. Mentrestant, les necessitats humanitàries augmenten, en un país on l'accés a l'ajuda és extremadament difícil de negociar. Unes 200.000 persones han estat desplaçades, una situació que s'ha empitjorat des que 115.000 haitians van ser deportats d'altres països el 2023. Uns 3,3 milions d'haitians no tenen accés a aigua potable, i en alguns districtes de la capital gairebé pràcticament tothom pateix una gran fam i només té un àpat, o menys, al dia.
Sahel – Àfrica Occidental: les insurreccions empitjoren sota els governs militars
Xifres: 8,8 milions de persones necessiten assistència a Mali, gairebé 400.000 desplaçats interns. 3,7 milions de persones necessiten assistència a Burkina Faso, més de 2 milions de desplaçats interns. 4,3 milions de persones necessiten assistència al Níger; uns 335.000 desplaçats interns.
Les insurreccions gihadistes i la inestabilitat política empitjoren a Burkina Faso, Mali i Níger, tres països veïns del Sahel. Els líders militars van prendre el poder al Níger l'any passat, el que significa que ara les juntes militars governen a tota la regió. Gaudeixen d'un important suport local però estan aïllades diplomàticament. Els atacs gihadistes van continuar al Níger després del cop d'estat i les sancions imposades al país per la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (ECOWAS) estan causant dificultats a tot el país. La junta militar de Burkina Faso ha aturat els esforços per dialogar amb els gihadistes a favor d'una "guerra total", i els insurgents estan posant setge a les comunitats que donen suport a l'exèrcit. Mentrestant, a Mali, la junta militar ha fet fora una missió de pau de l'ONU que durava des d’una dècada, i ha iniciat una nova guerra perillosa amb els grups armats dominats pels tuaregs que operen al nord.
La Banya d'Àfrica: Inundacions, conflictes i rivalitat al Mar Roig
Xifres: 49 milions (a la regió de la Gran Banya d'Àfrica) pateixen inseguretat alimentària aguda. Més de 19 milions desplaçats per conflictes, sequeres i inundacions.
Després d'una sequera rècord, grans parts de la Banya d'Àfrica s'han enfrontat recentment a inundacions catastròfiques. Uns 2 milions de persones han estat desplaçades perquè pobles sencers van ser aniquilats per les pluges induïdes per El Niño. Els conflictes també s’estan enquistant a tota la regió. L'acord de pau entre el govern d'Etiòpia i la regió de Tigray s'ha mantingut durant més d'un any, però encara hi ha obstacles i els combats han esclatat a Amhara i Oròmia. L'ofensiva de Somàlia contra al-Shabab sembla que s'ha estancat després d'algunes victòries en la primera fase, mentre que els esforços regionals per aturar la guerra del Sudan tenen un impacte limitat. Les rivalitats al Mar Roig també creixen: les ambicions portuàries d'Etiòpia, que no té accés litoral, han portat a un acord amb la costa de Somalilàndia, una regió separatista de Somàlia. Mogadiscio, que considera la zona com a part del seu territori, ha anul·lat simbòlicament l'acord i s'ha referit a ell com a un "acte d'agressió" que vulnera la seva sobirania.
República Democràtica del Congo: desplaçament rècord enmig de la retirada de les forces de pau
Xifres: prop de 7 milions de desplaçats interns. Més de 25 milions en situació de crisi d'inseguretat alimentària.
La crisi de desplaçaments a la República Democràtica del Congo va assolir un rècord de 6,9 milions l'any passat, i les coses ja han començat de forma turbulenta el 2024. El president Félix Tshisekedi va ser declarat clar vencedor de les eleccions de desembre, però els candidats de l'oposició demanen que es repeteixin les eleccions , citant irregularitats generalitzades. Mentrestant, una missió de pau de l'ONU de llarga durada està accelerant la seva retirada, tot i que la situació de seguretat s’està deteriorant. Els combats han estat especialment intensos a l'est entre el grup rebel M23 recolzat per Ruanda i l'exèrcit congolès, que compta amb el suport de milícies locals i mercenaris estrangers. Els civils també s'enfronten a situacions de seguretat alarmants a la regió del nord-est d'Ituri i al llarg dels Kivus.
Síria: la davallada continua mentre l'atenció disminueix
Xifres: 15,3 milions necessitaven ajuda abans dels terratrèmols de febrer, 120.000 desplaçats per la violència des de l'octubre, s’afegeixen a la "crisi de desplaçament més gran del món".
A principis del 2023, les necessitats humanitàries ja estaven a un nivell rècord a Síria, a causa del col·lapse econòmic, el canvi climàtic i una llarga guerra sense resoldre. A finals d'any, les coses eren molt pitjor. Una sèrie de terratrèmols massius van afectar el sud-est de Turquia i el nord de Síria a principis de febrer, matant més de 4.500 persones a Síria (així com més de 50.000 a Turquia), destruint o danyant desenes de milers de cases i afectant-ne milions en una part del país on la majoria ja estaven en crisi. Al juliol, el Consell de Seguretat de l'ONU no va renovar una resolució que permetia l'ajuda a través de la frontera entre Turquia i Síria, la qual cosa significa que l'accés a aquesta part del país controlada pels rebels depèn ara del permís del president Bashar al-Assad. A l'octubre, el govern sirià i els seus aliats russos van començar a bombardejar objectius a Idlib, en una escalada important que ha matat civils i ha obligat 120.000 a fugir de casa seva. A més a més hi ha un brot de còlera i un finançament humanitari tan baix que el Programa Mundial d'Aliments diu que aturarà la seva assistència alimentària general el gener de 2024, i les perspectives són més que preocupants.
Iemen: els atacs houthis al Mar Roig amenacen una pau difícil de trobar
Xifres: 21,6 milions de persones necessiten ajuda. El finançament de l'ajuda coordinada per l'ONU està disminuint: 62% el 2021, 53% el 2022, 38% el 2023.
Durant gairebé dos anys, els rebels houthis del Iemen i el govern de l'Aràbia Saudita, que dona suport al govern internacionalment reconegut del Iemen, han tingut converses sobre la fi del conflicte. Aquestes converses no oficials han donat alguns fruits, però no la pau, i els intents dels huthis d'unir-se a la lluita en la guerra entre Israel i Hamàs atacant el transport marítim comercial al Mar Roig tenen el potencial de canviar la dinàmica una vegada més. Mentrestant, la crisi humanitària massiva del país esclata: el Iemen s'enfronta a un altre brot de còlera que s'estén ràpidament, i el Programa Mundial d’Aliments va anunciar a finals del 2023 que aturarà la seva assistència alimentària generalitzada al nord del Iemen, sota el control dels houthis, a causa del baix finançament i la ruptura de les negociacions amb les autoritats sobre qui hauria de rebre ajuda. Les ONG que treballen al país, que té un problema de fam de llarga durada, adverteixen que la suspensió "agreujarà la ja crítica situació humanitària, afectant de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables, incloent infants, dones embarassades i gent gran".
Veneçuela: disminueixen les esperances d'una distensió el 2024
Xifres: 7,1 milions de migrants a tot el món; prop de 6 milions a Amèrica Llatina, dels quals més de 5 milions necessiten ajuda. 7,7 milions de persones que necessiten assistència a Veneçuela.
La decisió del president Nicolás Maduro al desembre d'annexionar-se la regió d'Essequibo, rica en petroli i pertanyent a Guyana, va ser només l'últim d'una sèrie d'esdeveniments cap a finals del 2023 que van esmorteir les esperances de posar fi a la crisi política, humanitària i econòmica que ha provocat la migració de més de 7 milions de veneçolans des del 2015, mentre que els 28,7 milions restants s'enfronten a hiperinflació, serveis sanitaris destrossats i fam. El govern de Maduro havia signat un acord a l’octubre amb l'oposició per aplanar el camí a unes eleccions lliures i supervisades el 2024: això havia d'incloure l'aixecament de les sancions dels EUA sobre la indústria petroliera de Veneçuela, que un temps havia estat poderosa. Uns dies després, l'ONU va acordar gestionar un fons fiduciari per descongelar els actius de Veneçuela sancionats a l'estranger per atendre les necessitats humanitàries. Però a mesura que l'oposició va agafar força, Maduro va intentar reafirmar el seu poder, arrestant líders clau. Juntament amb la situació a la regió d’Essequibo, hi ha el risc de la reimposició de les sancions dels EUA, que desestabilitzaria la regió i agreujaria, una vegada més, les necessitats humanitàries massives de Veneçuela.
Afganistan: l'enigma del compromís
Xifres: 23,7 milions de persones necessiten ajuda. 6,3 milions experimenten un desplaçament a llarg termini. 3,7 milions d’infants no escolaritzats, inclosos 2,2 milions de nenes.
Considerada per l'ONU l'any 2023 (abans que esclatés la crisi de Gaza) com la crisi humanitària més gran del món, l'Afganistan ha deixat d’estar al radar dels mitjans de comunicació internacionals des que els talibans van recuperar el poder l'agost de 2021. Tot i que els desplaçaments relacionats amb el conflicte des de la retirada de les forces occidentals s'han reduït dràsticament, el país encara està lluitant amb els efectes de quatre dècades de guerra, els creixents xocs climàtics i el fet que el govern dels Emirats Islàmics, que continua sent acusat de la violació dels drets, és sancionat i ostracitzat per la majoria de la comunitat internacional. Alguns es pregunten com treure els talibans de l’aïllament internacional, sobretot a la llum d'una sèrie devastadora de terratrèmols a Herat a l'octubre i després de les recents expulsions de centenars de milers d'afganesos des del veí Pakistan. Tot i que hi ha hagut més converses, els crítics del compromís volen veure més avenços en els drets de les dones abans que es reconsiderin qüestions com la denegació del reconeixement diplomàtic, la congelació de les reserves del banc central afganès i les sancions als líders talibans.
Traducció: Lliga dels Drets dels Pobles
The New Humanitarian no és responsable de l'exactitud de la traducció.
The New Humanitarian puts quality, independent journalism at the service of the millions of people affected by humanitarian crises around the world. Find out more at www.thenewhumanitarian.org.
