Les dones, actrius de pau
La multiplicitat dels grups armats continua sent un dels grans desafiaments a l'Est de la RDC. El 3 de maig de 2021, el president de la República va decretar l'estat d'alarma mitjançant una ordenança a la província del Kivu-Nord i Ituri. El decret va entrar en vigor el 6 de maig de 2021. 
En l'àmbit jurídic, els processos judicials sobre casos de violències sexuals encara no s'han celebrat. Les raons principals són la mancança de jutges militars. La justícia militar està desbordada i això genera que els seus autors quedin impunes. També hi ha casos de pagament de rescats a certs presumptes autors de violacions comesos per actors de la justícia militar. En l'àmbit econòmic: com que la gestió de l'administració de la província, està en mans del governador militar, hi ha persones malintencionades que es fan passar per recaptadors d'impostos. 
 
La participació de les dones congoleses al procés electoral
Tot i que les dones tenen una influència preponderant a les nostres comunitats, es pot ben dir que són gairebé excloses de la vida política congolesa. Només un 9% de les persones parlamentàries són dones i amb una exclusió gairebé total dels esforços per a la consolidació de la pau – a excepció de la inclusió ocasional d'una o dues dones per prendre nota del que diuen els homes.
S'han fet modificacions a la nova actual que, malauradament, encara la fan més discriminadora, afavorint un tipus de persones o partits polítics. Els tres problemes principals són: el llindar de representativitat, el dipòsit per postular i les màquines per votar. 

El llindar de representativitat: Exigeix que els partits polítics arribin, com a mínim, a un 1% dels vots a nivell nacional per tal de tenir candidats elegibles a les diverses circumscripcions pels càrrecs de diputats nacionals. A la RDC, el context sociocultural, en general, no permet que les dones puguin ser votades per altres persones amb el mateix gènere. Fer una llei que estableixi un llindar provoca que les oportunitats d'una dona per postular encara minvin més.
Les conseqüències de les novetats que comporta la nova llei electoral ja eren molt visibles i palpables el 8 de juliol de 2018, data que marcava el termini per a enviar les candidatures per les eleccions legislatives. A algunes Oficines de Recepció i Tractament de Candidatures (Bureau de Réception et Traitement des Candidatures, BRCT per les seves sigles en francès), no hi va haver cap expedient de cap candidatura arran d'aquest llindar electoral de l'1%. Això genera dubtes sobre com es faran les eleccions en aquestes circumscripcions si ningú no hi postula.
 
El dipòsit per postular: Segons l'actual llei electoral, per a postular com a diputada nacional, la persona que així ho desitgi ha de pagar un dipòsit de 1.000 dòlars. Si tenim en compte el context socioeconòmic de la RDC, aquest dipòsit limita de manera sostinguda la participació ciutadana a les eleccions, especialment de les dones, ja que la majoria no tenen feina. A la RDC, les dones i el jovent són dos col·lectius molt empobrits, que viuen amb menys d'1 dòlar d'ingressos diaris. Així, les dones del Forum des femmes leaders du Nord-Kivu es pregunten: "Com se suposa que les dones podran gaudir plenament els seus drets civils i polítics, garantits per la Constitució i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics?"

Una màquina per votar: la llei electoral preveu que el vot i la recopilació de dades es facin mitjançant una màquina per votar. La primera experiència de 2018 a la RDC va provocar diversos dubtes sobre fiabilitat a l'hora de generar resultats justos i acceptables per tothom, ja que les experiències d'alguns països mostren que aquesta màquina es propensa a afavorir el frau i els enganys. A més a més, actualment, a la RDC hi ha un 65% de la població que és analfabeta, així que algunes persones poden tenir grans dificultats per utilitzar la màquina per votar i d'altres, sobretot en entorns rurals, directament poden abstenir-se a participar en la votació. Això també limita la participació cívica dels ciutadans, sobretot del jovent i les dones, a l'hora de contribuir a escollir els seus o les seves dirigents en l'àmbit local, provincial i nacional. 

La vida social de les dones
Els valors culturals juguen un paper fonamental en l'equilibri de les relacions socials i les relacions de poder entre homes i dones. I, clarament, els rols sexuals es defineixen i redefineixen mitjançant la cultura en general, a partir de la qual es construeixen desigualtats, estereotips de gènere i normes socials. La construcció social del gènere és un factor fonamental de l'accés (o falta d'accés) de les dones en l'exercici del poder polític. Es converteix en un obstacle per a la participació política de les dones a partir del moment que acompanya regles, costums i creences religioses que contribueixen a una limitació dels seus drets.
A més a més, durant l'estat d'alarma, la prohibició de manifestacions públiques limita seriosament els drets adquirits en democràcia. 

La participació de les dones a la gestió públics
Les dones tenen necessitats específiques desateses en les decisions i els pressupostos públics. Aquestes necessitats són en matèria de salut, especialment sexual i reproductiva, sobre lluita contra les violències de gènere, i més generalment sobre la consideració del seu punt de vista en totes les decisions. "Per a posar remei a aquesta manca de visibilitat de les dones en instàncies de decisió, hem de sensibilitzar i formar actrius i actors a nivell local per a permetre que puguin reivindicar els seus drets i que contribueixin a les preses de decisions", insisteix Justine Masika, Presidenta del Forum des femmes leaders du Nord-Kivu. 
 
La situació de les dones durant la pandèmia de la Covid-19
La pandèmia del Coronavirus afecta el dia a dia d'unitats familiars congoleses. Tanmateix, des del 18 de març de 2020, el President de la RDC aprova amb regularitat mesures sanitàries que acaben sent impopulars i que poca gent les segueix. Al Kivu Nord, arran d'aquesta pandèmia, les dones s'han vist bruscament afectades per una nova situació: "han constatat un augment insòlit de les despeses de la llar arran del ràpid exhauriment dels pocs estocs alimentaris i reserves d'aigua, un empitjorament de la càrrega, feixuga i desigual, del treball domèstic i de cures que porten a terme les dones i les nenes". Així, tot el ventall de tasques domèstiques quotidianes que porten a terme elles, com ara la cuina, la neteja de la casa i de la roba o la recol·lecta d'aigua, ha augmentat dràsticament.
Tanmateix, el repte més important per a les dones davant les restriccions imposades per la lluita contra la Covid-19 és que s'hagin de fer càrrec tant de la població com els seus mitjans de supervivència. Tant és així que, com que en la majoria dels casos són les dones qui s'han convertit en caps de família en un context d'atur generalitzat, la majoria de dones sobreviu i tira endavant la seva llar gràcies a activitats que comporten sortides diàries, contràries al confinament.
 
La situació de les dones després de l'erupció volcànica 
"D'ençà de l'erupció del volcà Nyiragongo del 22 de maig de 2021, no hi ha cap mena d'ajuda humanitària. Hi va haver algunes ONG i activistes que ens van donar purés durant dues setmanes, però després no van poder continuar", declara Ornella Sifa, una víctima de Kamuronza. Les persones víctimes encara ara continuen vivint amb famílies d'acollida i en el "punt d'acollida" de Sake, a 27km al sud de la ciutat de Goma. Segons l'informe del Forum des femmes leaders du Nord-kivu, hi ha com a mínim 300 unitats familiars que encara es troben amb famílies d'acollida i que no han rebut cap tipus d'assistència. Els actors que gestionen l'ajuda humanitària local i internacional no estant considerant els casos de violència de gènere. Algunes dones denuncien que els hi ha demanat favors sexuals a canvi d'ajuda a les persones víctimes.

Les membres du Forum des Femmes leaders du Nord-Kivu es reuniran al mes d'octubre per debatre els drets, els deures i el poder de les dones al Kivu Nord com a ciutadanes.

---

Traducció de Judith Jordà i Frias
Text original en francès: http://perillderiqueses.dretsdelspobles.org/news/ca/2021/10/07/0002/la-situation-des-femmes-au-nord-kivu