Anomenem pobresa endèmica, hereditària o intergeneracional al fet que tots aquells infants que viuen en famílies que es troben en situació d’exclusió social tenen tot un conjunt de dificultats per generar un canvi ascendent en la situació econòmica respecte a la generació anterior.
El nivell d’estudis dels progenitors, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables de la transmissió intergeneracional de la pobresa al nostre país, tal com va constatar la investigació de la Fundació FOESSA “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención” presentat per Cáritas Española.
L’informe indicava que vuit de cada deu adolescents fills d’uns progenitors que no tenien educació primària, tampoc no aconseguien completar l’educació secundària. El nivell d’estudis dels pares i les mares estan molt relacionats amb la seva situació laboral i d’ocupació, que els permet treballar en uns sectors professionals o altres, i situar-se en un rang salarial o un altre.
Tots aquests factors conformen la renda familiar que defineix els recursos als quals tenen accés els infants o adolescents de la llar. Així doncs, els estudis constaten que a les llars on hi ha millor situació econòmica, els adolescents tenen més probabilitats de completar l’educació superior.
LES PERSONES MÉS VULNERABLES ABANS DE LA COVID
Les persones més vulnerables són les que han patit més greument i durant més temps les conseqüències de la crisi del 2008. L’any 2017 hi havia una taxa de risc de pobresa del 19,2 % a Catalunya, mentre que entre el conjunt de les persones ateses per Càritas Diocesana de Terrassa aquesta taxa arribava al 96,2 %, segons l’estudi “Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables”. Aquest estudi constatava que gairebé deu anys després de l’inici de la crisi, la pobresa s’estava cronificant en les famílies més vulnerables, i que la renda mitjana anual d’una família catalana era de 31.000 €, mentre que les famílies ateses per Càritas vivien amb aproximadament 6.400 € anuals. Una família que guanya 6.400 € l’any no pot garantir a les noves generacions els mateixos recursos i oportunitats que les famílies amb més recursos: l’accés a l’habitatge, l’alimentació, la roba, l’educació... i ja no diguem, l’oci.
.jpg)
Les dades de la situació de les persones més vulnerables eren alarmants i l’estructura social feia que es generessin deutes que serien impossibles de tancar. Tal com deia FOESSA, vuit de cada deu persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la infància i adolescència les estaven revivint com adults. I la crisi del 2008 va demostrar que la tendència a heretar la situació econòmica es fa més intensa en els moments de més inestabilitat econòmica.
Des del 2017 fins a principis del 2020 les dades no havien canviat gaire, però la COVID-19 les ha fet canviar, han empitjorat encara més i observem algunes diferències respecte a la crisi anterior.
Mentre que el 2008 les famílies tenien alguns estalvis que van haver d’anar utilitzant a mesura que els feien falta per l’absència d’ingressos, a principis del 2020 ens trobàvem en una situació en què les famílies no havien pogut tornar a generar estalvis, i els joves emancipats amb prou feines podien optar a un lloc de treball que els permetés un sou digne i pagar les despeses de la llar.
L’AFECTACIÓ DE LA COVID
Quan el 14 de març passat el govern espanyol publica el Reial Decret per declarar l’estat d’alarma amb el posterior confinament, no només veuen amb incertesa el futur les persones que ja es trobaven en situació d’exclusió social, sinó també totes aquelles que, tot i tenir una estabilitat econòmica i social, vivien al dia per la impossibilitat d’estalviar; a més, avui la viabilitat de les empreses que els paguen el sou està en risc.
La crisi actual no ha afectat tothom per igual. Les persones que han pogut adaptar el seu lloc de feina al teletreball i han tingut la possibilitat de realitzar-lo, així com les famílies que han pogut conviure amb l’espai suficient perquè els membres de la família poguessin fer les seves tasques de la millor manera possible, han pogut viure el confinament d’una forma molt més positiva que aquelles llars en què tots els membres de la família han hagut d’estar en un mateix espai. I més greu si, com s’ha donat en molts casos, pares i fills han hagut de compartir les dades de l’únic mòbil de la família per poder fer les seves tasques, o els tràmits administratius requerits per sol·licitar l’ERTE o l’atur.
Segons l’estudi de Càritas Catalunya “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya”, la taxa d’atur dels membres de les llars ateses per les Càritas catalanes ha augmentat 21,1 punts entre febrer i abril del 2020, mentre que l’atur registrat a Catalunya ha augmentat 2,1 punts en el mateix període. Amb l’agreujant que el nombre de famílies ateses per les Càritas catalanes que no perceben cap mena d’ingrés ha arribat al 23 % aquest abril.
L’ACCIÓ SOCIAL DURANT EL CONFINAMENT
Durant l’estat d’alarma, les Càritas catalanes van haver de replantejar tots els seus serveis i projectes per poder garantir les necessitats bàsiques de totes les persones que ho requerien. Això va ser possible gràcies a més de 13.000 voluntaris. La seva implicació va fer possible l’atenció de les persones més vulnerables, juntament amb el compromís de socis i donants.
Malgrat la situació que estem vivint des de fa ja més de sis mesos, en tot moment han sortit propostes de col·laboració de molts sectors de la societat que volen ajudar (empreses, entitats i persones), en la mesura que els sigui possible, a pal·liar les conseqüències socials de la crisi sanitària.
MIRADA CAP AL FUTUR
El confinament sobtat de la població ha posat en evidència la bretxa digital que limita les famílies més vulnerables i que cal resoldre. És un problema que ha causat la digitalització imparable del conjunt d’una societat en la qual l’educació és obligatòria, però no tots els alumnes tenen els coneixements ni els dispositius, i tampoc no tenen la connectivitat adequada per poder mantenir el ritme escolar de forma virtual. En un moment en què els tràmits i les sol·licituds són majoritàriament telemàtiques, els adults que tampoc no tenen els recursos per poder-hi accedir en queden fora i no poden fer segons quins tràmits.
A l'última part de la investigació “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención”, Càritas presenta un repertori de propostes que serveixen per dissenyar una política pública dirigida a lluitar de manera específica contra la transmissió intergeneracional de la pobresa, que han de permetre abordar de manera integral tots els factors potencialment transmissors de la pobresa i l'exclusió social.
En aquest sentit, com a elements prioritaris per afrontar la transmissió intergeneracional de la pobresa i garantir el compliment dels drets humans, es proposen els següents:
1. La inversió en educació hauria de ser una prioritat de l’estat del benestar, de manera que el producte educatiu que rep la infància no depengui de la capacitat dels pares d’invertir en l'ensenyament.
2. Impulsar una contribució clara i decidida en la xarxa de serveis socials comunitaris per a l’atenció psicoeducativa: suport psicològic i social a les famílies, suport psicopedagògic als menors amb deficiències, i suport a les activitats en temps lliure.
3. Garantir un sistema de salut pública universal amb accés gratuït per a totes les persones que resideixen al territori, independentment de la seva situació administrativa i contributiva.
4. Promoure la inversió en polítiques socials i polítiques redistributives que aconsegueixin de manera eficaç la reducció de les desigualtats.
5. Desenvolupar una política d'habitatge i urbanisme que es converteixi en una eina contra la reproducció i transmissió de les situacions de vulnerabilitat o exclusió.
6. Prenent com a referència altres models europeus, cal una política basada en un sistema de prestacions universals destinades a la família i a la infància, que posi fre a la reproducció de la discriminació social i que aporti un element d'estabilitat i continuïtat.
7. Atès que la situació laboral dels progenitors té una influència directa en la taxa intergeneracional de pobresa, la política pública ha d’incloure un procés d'inclusió social a través de l'activació dels progenitors, que contempli, entre altres mesures, un suport efectiu per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares.
8. Donar un suport directe a les famílies en la seva tasca parental, mitjançant la provisió de serveis d'orientació als pares, hauria de servir per crear un entorn més ferm per al desenvolupament dels nens i les nenes.
9. Promoure una acció coordinada de cadascun dels serveis i prestacions proporcionades pels diferents organismes públics a les famílies, que asseguri la qualitat de la intervenció i també la seva eficiència, sense duplicar esforços i accions.
El nivell d’estudis dels progenitors, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables de la transmissió intergeneracional de la pobresa al nostre país, tal com va constatar la investigació de la Fundació FOESSA “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención” presentat per Cáritas Española.
L’informe indicava que vuit de cada deu adolescents fills d’uns progenitors que no tenien educació primària, tampoc no aconseguien completar l’educació secundària. El nivell d’estudis dels pares i les mares estan molt relacionats amb la seva situació laboral i d’ocupació, que els permet treballar en uns sectors professionals o altres, i situar-se en un rang salarial o un altre.
Tots aquests factors conformen la renda familiar que defineix els recursos als quals tenen accés els infants o adolescents de la llar. Així doncs, els estudis constaten que a les llars on hi ha millor situació econòmica, els adolescents tenen més probabilitats de completar l’educació superior.
LES PERSONES MÉS VULNERABLES ABANS DE LA COVID
Les persones més vulnerables són les que han patit més greument i durant més temps les conseqüències de la crisi del 2008. L’any 2017 hi havia una taxa de risc de pobresa del 19,2 % a Catalunya, mentre que entre el conjunt de les persones ateses per Càritas Diocesana de Terrassa aquesta taxa arribava al 96,2 %, segons l’estudi “Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables”. Aquest estudi constatava que gairebé deu anys després de l’inici de la crisi, la pobresa s’estava cronificant en les famílies més vulnerables, i que la renda mitjana anual d’una família catalana era de 31.000 €, mentre que les famílies ateses per Càritas vivien amb aproximadament 6.400 € anuals. Una família que guanya 6.400 € l’any no pot garantir a les noves generacions els mateixos recursos i oportunitats que les famílies amb més recursos: l’accés a l’habitatge, l’alimentació, la roba, l’educació... i ja no diguem, l’oci.
Les dades de la situació de les persones més vulnerables eren alarmants i l’estructura social feia que es generessin deutes que serien impossibles de tancar. Tal com deia FOESSA, vuit de cada deu persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la infància i adolescència les estaven revivint com adults. I la crisi del 2008 va demostrar que la tendència a heretar la situació econòmica es fa més intensa en els moments de més inestabilitat econòmica.Des del 2017 fins a principis del 2020 les dades no havien canviat gaire, però la COVID-19 les ha fet canviar, han empitjorat encara més i observem algunes diferències respecte a la crisi anterior.
Mentre que el 2008 les famílies tenien alguns estalvis que van haver d’anar utilitzant a mesura que els feien falta per l’absència d’ingressos, a principis del 2020 ens trobàvem en una situació en què les famílies no havien pogut tornar a generar estalvis, i els joves emancipats amb prou feines podien optar a un lloc de treball que els permetés un sou digne i pagar les despeses de la llar.
L’AFECTACIÓ DE LA COVID
Quan el 14 de març passat el govern espanyol publica el Reial Decret per declarar l’estat d’alarma amb el posterior confinament, no només veuen amb incertesa el futur les persones que ja es trobaven en situació d’exclusió social, sinó també totes aquelles que, tot i tenir una estabilitat econòmica i social, vivien al dia per la impossibilitat d’estalviar; a més, avui la viabilitat de les empreses que els paguen el sou està en risc.
La crisi actual no ha afectat tothom per igual. Les persones que han pogut adaptar el seu lloc de feina al teletreball i han tingut la possibilitat de realitzar-lo, així com les famílies que han pogut conviure amb l’espai suficient perquè els membres de la família poguessin fer les seves tasques de la millor manera possible, han pogut viure el confinament d’una forma molt més positiva que aquelles llars en què tots els membres de la família han hagut d’estar en un mateix espai. I més greu si, com s’ha donat en molts casos, pares i fills han hagut de compartir les dades de l’únic mòbil de la família per poder fer les seves tasques, o els tràmits administratius requerits per sol·licitar l’ERTE o l’atur.
Segons l’estudi de Càritas Catalunya “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya”, la taxa d’atur dels membres de les llars ateses per les Càritas catalanes ha augmentat 21,1 punts entre febrer i abril del 2020, mentre que l’atur registrat a Catalunya ha augmentat 2,1 punts en el mateix període. Amb l’agreujant que el nombre de famílies ateses per les Càritas catalanes que no perceben cap mena d’ingrés ha arribat al 23 % aquest abril.
L’ACCIÓ SOCIAL DURANT EL CONFINAMENT
Durant l’estat d’alarma, les Càritas catalanes van haver de replantejar tots els seus serveis i projectes per poder garantir les necessitats bàsiques de totes les persones que ho requerien. Això va ser possible gràcies a més de 13.000 voluntaris. La seva implicació va fer possible l’atenció de les persones més vulnerables, juntament amb el compromís de socis i donants.
Malgrat la situació que estem vivint des de fa ja més de sis mesos, en tot moment han sortit propostes de col·laboració de molts sectors de la societat que volen ajudar (empreses, entitats i persones), en la mesura que els sigui possible, a pal·liar les conseqüències socials de la crisi sanitària.
MIRADA CAP AL FUTUR
El confinament sobtat de la població ha posat en evidència la bretxa digital que limita les famílies més vulnerables i que cal resoldre. És un problema que ha causat la digitalització imparable del conjunt d’una societat en la qual l’educació és obligatòria, però no tots els alumnes tenen els coneixements ni els dispositius, i tampoc no tenen la connectivitat adequada per poder mantenir el ritme escolar de forma virtual. En un moment en què els tràmits i les sol·licituds són majoritàriament telemàtiques, els adults que tampoc no tenen els recursos per poder-hi accedir en queden fora i no poden fer segons quins tràmits.
A l'última part de la investigació “La transmisión intergeneracional de la pobreza: factores, procesos y propuestas para la intervención”, Càritas presenta un repertori de propostes que serveixen per dissenyar una política pública dirigida a lluitar de manera específica contra la transmissió intergeneracional de la pobresa, que han de permetre abordar de manera integral tots els factors potencialment transmissors de la pobresa i l'exclusió social.
En aquest sentit, com a elements prioritaris per afrontar la transmissió intergeneracional de la pobresa i garantir el compliment dels drets humans, es proposen els següents:
1. La inversió en educació hauria de ser una prioritat de l’estat del benestar, de manera que el producte educatiu que rep la infància no depengui de la capacitat dels pares d’invertir en l'ensenyament.
2. Impulsar una contribució clara i decidida en la xarxa de serveis socials comunitaris per a l’atenció psicoeducativa: suport psicològic i social a les famílies, suport psicopedagògic als menors amb deficiències, i suport a les activitats en temps lliure.
3. Garantir un sistema de salut pública universal amb accés gratuït per a totes les persones que resideixen al territori, independentment de la seva situació administrativa i contributiva.
4. Promoure la inversió en polítiques socials i polítiques redistributives que aconsegueixin de manera eficaç la reducció de les desigualtats.
5. Desenvolupar una política d'habitatge i urbanisme que es converteixi en una eina contra la reproducció i transmissió de les situacions de vulnerabilitat o exclusió.
6. Prenent com a referència altres models europeus, cal una política basada en un sistema de prestacions universals destinades a la família i a la infància, que posi fre a la reproducció de la discriminació social i que aporti un element d'estabilitat i continuïtat.
7. Atès que la situació laboral dels progenitors té una influència directa en la taxa intergeneracional de pobresa, la política pública ha d’incloure un procés d'inclusió social a través de l'activació dels progenitors, que contempli, entre altres mesures, un suport efectiu per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares.
8. Donar un suport directe a les famílies en la seva tasca parental, mitjançant la provisió de serveis d'orientació als pares, hauria de servir per crear un entorn més ferm per al desenvolupament dels nens i les nenes.
9. Promoure una acció coordinada de cadascun dels serveis i prestacions proporcionades pels diferents organismes públics a les famílies, que asseguri la qualitat de la intervenció i també la seva eficiència, sense duplicar esforços i accions.
