La Lliga està prenent les mesures necessàries per contribuir des de la responsabilitat a fer front a l'emergència sanitària que estem vivint. Per tant, la seu de la Lliga romandrà tancada, després de la pròrroga decretada per restringir els desplaçaments i de suspendre les activitats que no es consideren imprescindibles per la salut de la ciutadania, fins el proper 13 d’abril. Mentrestant, es facilitarà el teletreball i es continuarà l'activitat per mitjans telemàtics per mantenir el contacte amb les persones interessades. És per això que el correu electrònic seguirà habilitat.
Voldríem, però, fer una reflexió sobre la situació inèdita que està patint la humanitat amb la pandèmia del COVID-19. Mai ens havíem trobat amb una pandèmia d’aquestes característiques. La diferència envers altres que hem pogut patir rau en la seva immensa facilitat de contagi. Els seus autèntics orígens a la província xinesa de Wuhan encara estan en estudi i la informació sobre les característiques i facilitat de contagi han arribat tard i malament als responsables de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tampoc alguns països han reaccionat amb prou rapidesa per prendre mesures dràstiques per frenar-ne l’expansió, com han estat els casos d’Itàlia i Espanya. El temps quedarà per demanar-ne responsabilitats. Ara el que és més important és cridar a la responsabilitat, disciplina i col·laboració de la ciutadania.
La sacsejada de la pandèmia ens pot donar l’oportunitat per reflexionar sobre les febleses de la humanitat, sobre la cara fosca de la globalització. És convenient anar pensant sobre el camí embogit que ha pres el neoliberalisme deshumanitzant, basat en la depredació i el consum desfermat, sobre la construcció d’una societat global basada en la velocitat dels desplaçaments de persones i mercaderies. En poques hores podem transmetre d’un cantó a l’altre del Planeta malalties, plagues o migració d’espècies que corquen cada cop més el ja malmès equilibri en el que vivim, a més de la petjada ecològica que suposa el gran consum de combustible fòssil i la conseqüent contaminació atmosfèrica.
Serveixi aquest confinament per mostrar la cruesa real que fins ara poca cabuda ha tingut als mitjans de comunicació: les grans desigualtats locals i internacionals. Hem pogut veure la pobresa instal·lada a la nostra societat: adults i infants a qui els manquen aliments, persones que han de passar el confinament amuntegades a habitacles deficients, entre les quals moltes que són migrants sense recursos, i també les sense sostre. Hem vist egoismes acaparadors, actituds irresponsables i menys teniment de la vellesa, però també hem vist la capacitat de sacrifici del personal sanitari, escassos de recursos i exposats al contagi, la dedicació dels agents de seguretat i la solidaritat de persones voluntàries oferint-se en l’assistència o en la fabricació de màscares protectores o de respiradors en 3D. Com s’ha demostrat en altres moments, tot i que no tant crítics, on no arriba l’Administració o la justícia distributiva, arriba la solidaritat i la fraternitat de la ciutadania.
Però el que hem vist també són les conseqüències nefastes que han tingut les retallades públiques en els recursos bàsics per la població. S’han destapat descaradament les deficiències sanitàries i les deficiències en l’atenció als col·lectius més vulnerables (persones ancianes, amb diversitat funcional, pobresa extrema, migrants...), mentre les inversions en armament, en el sosteniment d’un col·lectiu polític excessiu i ben pagat i d’una administració elefantíaca s’emporta un gran pessic dels pressupostos. I no oblidem la política europea, no solament espanyola, de fomentar la privatització dels serveis bàsics.
En sortir del confinament i de la crisi en que la pandèmia ens ha arrossegat de ben segur que es produiran importants canvis socials. Esperem que reneixi un societat més responsable, més austera i més solidària i fraternal que faci trontollar el sistema capitalista neoliberal i depredador en el que estem atrapats.
Voldríem, però, fer una reflexió sobre la situació inèdita que està patint la humanitat amb la pandèmia del COVID-19. Mai ens havíem trobat amb una pandèmia d’aquestes característiques. La diferència envers altres que hem pogut patir rau en la seva immensa facilitat de contagi. Els seus autèntics orígens a la província xinesa de Wuhan encara estan en estudi i la informació sobre les característiques i facilitat de contagi han arribat tard i malament als responsables de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tampoc alguns països han reaccionat amb prou rapidesa per prendre mesures dràstiques per frenar-ne l’expansió, com han estat els casos d’Itàlia i Espanya. El temps quedarà per demanar-ne responsabilitats. Ara el que és més important és cridar a la responsabilitat, disciplina i col·laboració de la ciutadania.
La sacsejada de la pandèmia ens pot donar l’oportunitat per reflexionar sobre les febleses de la humanitat, sobre la cara fosca de la globalització. És convenient anar pensant sobre el camí embogit que ha pres el neoliberalisme deshumanitzant, basat en la depredació i el consum desfermat, sobre la construcció d’una societat global basada en la velocitat dels desplaçaments de persones i mercaderies. En poques hores podem transmetre d’un cantó a l’altre del Planeta malalties, plagues o migració d’espècies que corquen cada cop més el ja malmès equilibri en el que vivim, a més de la petjada ecològica que suposa el gran consum de combustible fòssil i la conseqüent contaminació atmosfèrica.
Serveixi aquest confinament per mostrar la cruesa real que fins ara poca cabuda ha tingut als mitjans de comunicació: les grans desigualtats locals i internacionals. Hem pogut veure la pobresa instal·lada a la nostra societat: adults i infants a qui els manquen aliments, persones que han de passar el confinament amuntegades a habitacles deficients, entre les quals moltes que són migrants sense recursos, i també les sense sostre. Hem vist egoismes acaparadors, actituds irresponsables i menys teniment de la vellesa, però també hem vist la capacitat de sacrifici del personal sanitari, escassos de recursos i exposats al contagi, la dedicació dels agents de seguretat i la solidaritat de persones voluntàries oferint-se en l’assistència o en la fabricació de màscares protectores o de respiradors en 3D. Com s’ha demostrat en altres moments, tot i que no tant crítics, on no arriba l’Administració o la justícia distributiva, arriba la solidaritat i la fraternitat de la ciutadania.
Però el que hem vist també són les conseqüències nefastes que han tingut les retallades públiques en els recursos bàsics per la població. S’han destapat descaradament les deficiències sanitàries i les deficiències en l’atenció als col·lectius més vulnerables (persones ancianes, amb diversitat funcional, pobresa extrema, migrants...), mentre les inversions en armament, en el sosteniment d’un col·lectiu polític excessiu i ben pagat i d’una administració elefantíaca s’emporta un gran pessic dels pressupostos. I no oblidem la política europea, no solament espanyola, de fomentar la privatització dels serveis bàsics.
En sortir del confinament i de la crisi en que la pandèmia ens ha arrossegat de ben segur que es produiran importants canvis socials. Esperem que reneixi un societat més responsable, més austera i més solidària i fraternal que faci trontollar el sistema capitalista neoliberal i depredador en el que estem atrapats.
