A la ciutat de Kos, el centre principal de l’illa, els bars de platja estan tancats i els hotels, amb una atmosfera ensopida, esperen l’afluència turística de l’estiu. A 45 minuts amb cotxe del centre de detenció de Pyli, 3.745 sol·licitants d'asil estan apilats en un espai dissenyat per a 816, segons dades del Ministeri Grec de Protecció Ciutadana.
“Ens sentim com a fantasmes aquí, ningú ens veu ", afirma Aymen Alkhawlani, un iemení de 28 anys, mentre mira pel filat que envolta el campament.
Més de 4.100 migrants i sol·licitants d’asil viuen a Kos. El nombre més gran ve de Síria i Palestina, segons les dades facilitades per l’ACNUR a The New Humanitarian. La majoria arriben amb petites embarcacions directament des de Turquia, però alguns han arribat transferits d’altres illes per alleugerir-ne la congestió.
Les autoritats gregues asseguren que els sol·licitants d’asil han d’esperar a Kos fins que es processin les seves reclamacions. Aquest procés pot trigar més d’un any, tot i que les reclamacions d’aquells que compleixen determinats criteris de vulnerabilitat, com ara procedir d’una família només femenina o haver patit tortures, es poden processar més ràpidament.
"El menjar moltes vegades no és comestible. És poc cuit, és com menjar per a animals, no per a humans. "
Pyli és l'única instal·lació de Kos per allotjat els demandants d’asil. A causa de la superpoblació, els residents han estat construint refugis improvisats fora dels perímetres oficials del campament.
Els residents poden deixar el campament, però no poden sortir de l'illa fins que no rebin el que es coneix com a "targeta oberta" de l'oficina local d'asil. Aquest procés pot trigar mesos, a vegades més d’ un any, i no està garantit per a tots.
"És una casa per a un ratolí, no per a un humà", diu Yasser Qabani, de 40 anys de Taif, a l'Aràbia Saudita, mentre passeja per un edifici de pedra enrunada on famílies amb nens petits han dissenyat cases improvisades de lona, utilitzant mantes per a dividir cada espai vital.
" El menjar moltes vegades no es pot menjar ", diu Qabani, mentre al sol de l'hivern els nens juguen a un terreny de formigó amb un vell pneumàtic. "És poc cuit, és com menjar per a animals, no per a humans".
Dues empreses de restauració contractades per les autoritats del campament subministren tres àpats al dia a Pyli, un dels nou “hotspots” de la UE a Grècia i Itàlia, per als nous arribats des de Turquia i nord d’Àfrica.
Darrere de l’edifici abandonat de Pyli n’hi ha un de més gran que no té finestres ni entrada de llum natural. Unes 100 persones vivien en aquest espai. Les habitacions estaven dividides per trossos de tela, i els únics raigs de llum entraven pels forats del sostre, per on també hi va entrar prou aigua per inundar l’espai durant les últimes tempestes de pluja.
"Va ser com una tragèdia", recorda Qabani. "La majoria de les carpes es van esfondrar i després de la pluja les van haver de reconstruir".
Falta d’assistència
Quan The New Humanitarian va visitar el campament el mes de desembre, els residents van mostrar la seva sorpresa en veure una periodista. A diferència d’altres illes gregues de l’Egeu com Lesbos i Samos, Kos, que es troba al més remot Dodecanès, ha rebut relativament poca atenció als mitjans. En comparació amb altres illes gregues amb grans nombre de refugiats, aquí no hi ha massa presència d’ONG.
L’agència de refugiats de l’ONU, l’ACNUR, va dir que KEDU (Kos Education) - una escola dirigida pel seu soci local, l’ONG grega ARSIS - proporciona educació no formal a prop del campament a uns 100 nens d’entre 7 i 18 anys. L’ACNUR no té constància que hi hagi nens que hi rebin educació formal.
Michael Goldhahn, fundador i president de Flying Help, una ONG que opera a Kos des del 2015 distribuint articles no alimentaris, com ara roba d'hivern i mantes, va dir que, a part de la seva organització, l'ACNUR i els empleats del govern de Pyli, només era conscient de dues altres ONG que treballen a l’illa: ARSIS i Kos Solidarity, que gestiona la distribució de les ajudes i dirigeix programes d’integració, com ara classes de grec.
"El motiu de les males condicions a Kos no es deu a les autoritats gregues, ni al govern. Ho estan fent el millor que poden ", va dir Goldhahn. "El motiu principal és la manca de solidaritat europea".
Grècia ha rebut un suport econòmic substancial per ajudar les persones que arriben als seus ports (algunes xifres situen aquest import fins els mil milions d'euros), però l’han deixada sola acollint la gran quantitat de migrants i sol·licitants d'asil que ara viuen al país.
El 2019, hi va haver un total de 59.591 arribades pel mar a Grècia, enfront de les 32.494 de l'any anterior. La majoria d'aquestes arribades van ser a Lesbos, on van arribar 27.108 persones de Turquia a través del Mar Egeu.
Els problemes de superpoblació es van tornar cada cop més urgents a la segona meitat del 2019, quan els campaments de l’illa van depassar abastament la seva capacitat oficial. El camp de Moria a Lesbos acull actualment unes 19.000 persones en una instal·lació destinada a només 3.000. A Lesbos, hi ha més de 80 organitzacions que treballen amb els refugiats, segons un full de càlcul publicat a la pàgina de Facebook per a voluntaris.
El mes d’octubre, el govern grec va anunciar plans per traslladar almenys 20.000 persones des dels camps cap al continent a principis del 2020. Les dades de l’ACNUR mostren que entre octubre i desembre es van traslladar un total de 14.308 persones, però els darrers informes indiquen, pel que fa al nombre de les noves arribades a Lesbos, que s’han fet pocs avanços a l’hora de reduir-hi la superpoblació.
TNH també va mostrar imatges i vídeos de les condicions de l’interior del campament. Reflectien l’aspecte exterior: la gent s'amuntegava en tendes mal construïdes i febles i molt amuntegades.
Jalal al-Hausi, un acampat procedent de l'Iran, diu que havia estat colpejat per la policia per construir la seva tenda al lloc equivocat. "Em van dir que no se'm permetia construir la meva tenda on ho estava fent i la policia em va colpejar mentre la muntava. Vaig preguntar on s’hauria de muntar. No tenim cap altre lloc”. La policia em va preguntar: "Però per què heu d’haver vingut aquí?", em va dir.
“Però les autoritats d'Iran van matar a molts membres de la meva família. Vam fugir d'allà per trobar un país segur, en canvi ens vam trobar aquí . No veig cap mena de futur".
"Preferiria morir a Síria"
Boris Cheshirkov, portaveu de l’ACNUR a Grècia, va dir a TNH que Kos i totes les illes gregues necessiten atenció urgent i que l’agència de refugiats de l’ONU, que recolza els esforços del govern grec per allotjar i proporcionar demandants d’asil, estava preocupada per les condicions de les persones que viuen al campament de Pyli.
"Amb més de 3.500 persones al centre d'acollida de Pyli, amb una capacitat per a 700 persones, no es pot abordar la situació amb els recursos actuals a l'illa", va dir.
"Vam arribar aquí, a la porta d'Europa i va ser com un infern més gran del que vivíem. Preferiria morir a Síria que no pas aquí."
Cheshovkov va assenyalar que 2.400 persones havien arribat a Kos des de l'agost de 2019, enfront dels escasos 259 que havien estat traslladats a terra ferma.
Les peticions de comentaris del Ministeri de Protecció Ciutadana de Grècia no es van respondre en el moment de la seva publicació.
"Arribar aquí ha estat com viatjar cap a la mort ", diu un sol·licitant d'asil de Síria, de 29 anys, que vol mantenir-se en l’anonimat. I que està a Kos des de fa vuit mesos. "El mar és com un polp que et pot atrapar en qualsevol moment. Després vam arribar aquí, a la porta d'Europa i va ser com un infern més gran del que vivíem. Preferiria morir a Síria que no pas aquí. "
Entre els molts problemes que esmenta el sirià, hi ha el repte que va tenir la seva dona embarassada a l’hora de rebre atenció mèdica al campament. Era una clínica mòbil del govern, a càrrec d’un presumpte metge, quatre infermeres i quatre psicòlegs per atendre més de 3.700 persones.
Alkhawlani va dir a TNH que algunes vegades els residents del campament havien de pagar-se el taxi per anar a l'hospital. Inclús li va passar a una dona embarassada a qui, fins i tot mentre estava treballant, se li va dir que agafés un taxi, perquè no hi havia una ambulància disponible.
Al final del 2019, un informe de la Refugee Support Aegean, una entitat humanitària que sensibilitza sobre els problemes dels refugiats a les illes gregues, va posar de manifest les diferències entre l'atenció i l'assistència que reben a Kos en comparació amb Lesbos i Samos.
"Els centenars de refugiats que viuen dins i fora del punt conflictiu de Pyli intenten desesperadament fer escoltar la seva veu per seguir endavant amb el seu procés d'asil i rebre el suport mèdic i legal necessari", afirma l'informe.
Alkhawlani, a l'ombra del camp en creixement a la remota muntanya, estava de bon humor. "No som optimistes sobre el nostre futur", va dir. "Però gràcies per venir a parlar amb nosaltres de totes maneres."
Katy Fallon
Periodista freelance que cobreix la política migratòria i de gènere
“Ens sentim com a fantasmes aquí, ningú ens veu ", afirma Aymen Alkhawlani, un iemení de 28 anys, mentre mira pel filat que envolta el campament.
Més de 4.100 migrants i sol·licitants d’asil viuen a Kos. El nombre més gran ve de Síria i Palestina, segons les dades facilitades per l’ACNUR a The New Humanitarian. La majoria arriben amb petites embarcacions directament des de Turquia, però alguns han arribat transferits d’altres illes per alleugerir-ne la congestió.
Les autoritats gregues asseguren que els sol·licitants d’asil han d’esperar a Kos fins que es processin les seves reclamacions. Aquest procés pot trigar més d’un any, tot i que les reclamacions d’aquells que compleixen determinats criteris de vulnerabilitat, com ara procedir d’una família només femenina o haver patit tortures, es poden processar més ràpidament.
"El menjar moltes vegades no és comestible. És poc cuit, és com menjar per a animals, no per a humans. "
Pyli és l'única instal·lació de Kos per allotjat els demandants d’asil. A causa de la superpoblació, els residents han estat construint refugis improvisats fora dels perímetres oficials del campament.
Els residents poden deixar el campament, però no poden sortir de l'illa fins que no rebin el que es coneix com a "targeta oberta" de l'oficina local d'asil. Aquest procés pot trigar mesos, a vegades més d’ un any, i no està garantit per a tots.
"És una casa per a un ratolí, no per a un humà", diu Yasser Qabani, de 40 anys de Taif, a l'Aràbia Saudita, mentre passeja per un edifici de pedra enrunada on famílies amb nens petits han dissenyat cases improvisades de lona, utilitzant mantes per a dividir cada espai vital.
" El menjar moltes vegades no es pot menjar ", diu Qabani, mentre al sol de l'hivern els nens juguen a un terreny de formigó amb un vell pneumàtic. "És poc cuit, és com menjar per a animals, no per a humans".
Dues empreses de restauració contractades per les autoritats del campament subministren tres àpats al dia a Pyli, un dels nou “hotspots” de la UE a Grècia i Itàlia, per als nous arribats des de Turquia i nord d’Àfrica.
Darrere de l’edifici abandonat de Pyli n’hi ha un de més gran que no té finestres ni entrada de llum natural. Unes 100 persones vivien en aquest espai. Les habitacions estaven dividides per trossos de tela, i els únics raigs de llum entraven pels forats del sostre, per on també hi va entrar prou aigua per inundar l’espai durant les últimes tempestes de pluja.
"Va ser com una tragèdia", recorda Qabani. "La majoria de les carpes es van esfondrar i després de la pluja les van haver de reconstruir".
Falta d’assistència
Quan The New Humanitarian va visitar el campament el mes de desembre, els residents van mostrar la seva sorpresa en veure una periodista. A diferència d’altres illes gregues de l’Egeu com Lesbos i Samos, Kos, que es troba al més remot Dodecanès, ha rebut relativament poca atenció als mitjans. En comparació amb altres illes gregues amb grans nombre de refugiats, aquí no hi ha massa presència d’ONG.
L’agència de refugiats de l’ONU, l’ACNUR, va dir que KEDU (Kos Education) - una escola dirigida pel seu soci local, l’ONG grega ARSIS - proporciona educació no formal a prop del campament a uns 100 nens d’entre 7 i 18 anys. L’ACNUR no té constància que hi hagi nens que hi rebin educació formal.
Michael Goldhahn, fundador i president de Flying Help, una ONG que opera a Kos des del 2015 distribuint articles no alimentaris, com ara roba d'hivern i mantes, va dir que, a part de la seva organització, l'ACNUR i els empleats del govern de Pyli, només era conscient de dues altres ONG que treballen a l’illa: ARSIS i Kos Solidarity, que gestiona la distribució de les ajudes i dirigeix programes d’integració, com ara classes de grec.
"El motiu de les males condicions a Kos no es deu a les autoritats gregues, ni al govern. Ho estan fent el millor que poden ", va dir Goldhahn. "El motiu principal és la manca de solidaritat europea".
Grècia ha rebut un suport econòmic substancial per ajudar les persones que arriben als seus ports (algunes xifres situen aquest import fins els mil milions d'euros), però l’han deixada sola acollint la gran quantitat de migrants i sol·licitants d'asil que ara viuen al país.
El 2019, hi va haver un total de 59.591 arribades pel mar a Grècia, enfront de les 32.494 de l'any anterior. La majoria d'aquestes arribades van ser a Lesbos, on van arribar 27.108 persones de Turquia a través del Mar Egeu.
Els problemes de superpoblació es van tornar cada cop més urgents a la segona meitat del 2019, quan els campaments de l’illa van depassar abastament la seva capacitat oficial. El camp de Moria a Lesbos acull actualment unes 19.000 persones en una instal·lació destinada a només 3.000. A Lesbos, hi ha més de 80 organitzacions que treballen amb els refugiats, segons un full de càlcul publicat a la pàgina de Facebook per a voluntaris.
El mes d’octubre, el govern grec va anunciar plans per traslladar almenys 20.000 persones des dels camps cap al continent a principis del 2020. Les dades de l’ACNUR mostren que entre octubre i desembre es van traslladar un total de 14.308 persones, però els darrers informes indiquen, pel que fa al nombre de les noves arribades a Lesbos, que s’han fet pocs avanços a l’hora de reduir-hi la superpoblació.
El govern grec ha anunciat també uns plans per obrir tres nous camps (a Lesbos, Chios i Samos) i ampliar els de Kos i Leros. Els detalls sobre com s’aconseguirà, però, encara no són clars. El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, ha demanat constantment més suport a la UE. En una reunió del partit popular de centre-dreta a la capital croata de Zagreb, al novembre, Mitsotakis va parlar de la tensió a la que està sotmetent el país aquest gran nombre d'arribades. "Estem a punt d'arribar al nostre límit", va dir.
Goldhahn va dir que les famílies de Kos excedents que vivien fora del campament de Pyli necessitarien un allotjament adequat aviat. "Hem d'actuar molt ràpid, avui, no demà, per mantenir famílies i nens que viuen fora del campament". Va dir que la seva organització benèfica, que ja compta amb uns deu voluntaris locals, en necessita més per assistir a la població creixent del campament i donar ajuda en aquesta situació cada cop més deteriorada.
"Una rata va mossegar la meva dona"
La superfície del campament s'ha estès, no només als edificis abandonats del costat, sinó també al turó de davant on els residents han construït tendes amb les lones de l'ACNUR. Van dir a TNH que no hi ha accés a cap instal·lació de sanejament oficial fora del campament. "Després de les 23 h, quan es tanca el campament oficial, no poden utilitzar el vàter. Així que han de pujar al turó", va explicar Alkhawlani, que va afegir que dorm a una barraca amb altres 14 persones. Alkhawlani va mostrar a TNH un recinte de vàter, però la porta, segons va dir, sempre estava tancada.
Com a aigua potable i per dutxar-se hi ha una canonada damunt d’un abeurador de ciment a uns 10 minuts a peu del campament. Al costat hi ha un bosquet que la gent utilitza com a espai per rentar-se i, de vegades, com a vàter. No hi ha accés a l'electricitat per als residents que viuen fora del campament, cosa que significa que no poden carregar telèfons ni tenir cap tipus de calefacció a les tendes durant els mesos d'hivern. Durant la visita de desembre, TNH va comptar més de 300 persones que vivien en aquestes condicions fora del campament principal.
"Com a pare pateixo molt perquè ni tan sols puc donar als meus fills les coses bàsiques que necessiten", diu Haider al-Husseni, un iraquià de 40 anys. "Hem estat dormint al costat de piles d'escombraries i una rata va mossegar la meva dona fa unes setmanes". Al-Husseni va mostrar a TNH fotos de l’acumulació d'escombraries al costat del campament on ell i la seva família havien dormit. "No sento que sóc humà aquí", diu mentre mira com juguen els seus fills als gronxadors del pati del costat de Pyli.TNH també va mostrar imatges i vídeos de les condicions de l’interior del campament. Reflectien l’aspecte exterior: la gent s'amuntegava en tendes mal construïdes i febles i molt amuntegades.
Jalal al-Hausi, un acampat procedent de l'Iran, diu que havia estat colpejat per la policia per construir la seva tenda al lloc equivocat. "Em van dir que no se'm permetia construir la meva tenda on ho estava fent i la policia em va colpejar mentre la muntava. Vaig preguntar on s’hauria de muntar. No tenim cap altre lloc”. La policia em va preguntar: "Però per què heu d’haver vingut aquí?", em va dir.
“Però les autoritats d'Iran van matar a molts membres de la meva família. Vam fugir d'allà per trobar un país segur, en canvi ens vam trobar aquí . No veig cap mena de futur".
"Preferiria morir a Síria"
Boris Cheshirkov, portaveu de l’ACNUR a Grècia, va dir a TNH que Kos i totes les illes gregues necessiten atenció urgent i que l’agència de refugiats de l’ONU, que recolza els esforços del govern grec per allotjar i proporcionar demandants d’asil, estava preocupada per les condicions de les persones que viuen al campament de Pyli.
"Amb més de 3.500 persones al centre d'acollida de Pyli, amb una capacitat per a 700 persones, no es pot abordar la situació amb els recursos actuals a l'illa", va dir.
"Vam arribar aquí, a la porta d'Europa i va ser com un infern més gran del que vivíem. Preferiria morir a Síria que no pas aquí."
Cheshovkov va assenyalar que 2.400 persones havien arribat a Kos des de l'agost de 2019, enfront dels escasos 259 que havien estat traslladats a terra ferma.
Les peticions de comentaris del Ministeri de Protecció Ciutadana de Grècia no es van respondre en el moment de la seva publicació.
"Arribar aquí ha estat com viatjar cap a la mort ", diu un sol·licitant d'asil de Síria, de 29 anys, que vol mantenir-se en l’anonimat. I que està a Kos des de fa vuit mesos. "El mar és com un polp que et pot atrapar en qualsevol moment. Després vam arribar aquí, a la porta d'Europa i va ser com un infern més gran del que vivíem. Preferiria morir a Síria que no pas aquí. "
Entre els molts problemes que esmenta el sirià, hi ha el repte que va tenir la seva dona embarassada a l’hora de rebre atenció mèdica al campament. Era una clínica mòbil del govern, a càrrec d’un presumpte metge, quatre infermeres i quatre psicòlegs per atendre més de 3.700 persones.
Alkhawlani va dir a TNH que algunes vegades els residents del campament havien de pagar-se el taxi per anar a l'hospital. Inclús li va passar a una dona embarassada a qui, fins i tot mentre estava treballant, se li va dir que agafés un taxi, perquè no hi havia una ambulància disponible.
Al final del 2019, un informe de la Refugee Support Aegean, una entitat humanitària que sensibilitza sobre els problemes dels refugiats a les illes gregues, va posar de manifest les diferències entre l'atenció i l'assistència que reben a Kos en comparació amb Lesbos i Samos.
"Els centenars de refugiats que viuen dins i fora del punt conflictiu de Pyli intenten desesperadament fer escoltar la seva veu per seguir endavant amb el seu procés d'asil i rebre el suport mèdic i legal necessari", afirma l'informe.
Alkhawlani, a l'ombra del camp en creixement a la remota muntanya, estava de bon humor. "No som optimistes sobre el nostre futur", va dir. "Però gràcies per venir a parlar amb nosaltres de totes maneres."
Katy Fallon
Periodista freelance que cobreix la política migratòria i de gènere
