14 de juliol, seu de la Pastoral de la Tierra a Yurimaguas, capital de la província d’Alto Amazonas, Perú. La càmera del Josep Ramon, company de viatge durant la primera quinzena de juliol en aquesta zona, recull la imatge i el discurs d'una dona ferma i valenta, la Lucero Guillén. Té la pell cremada i endurida pel sol de l'Amazònia i, també, sens dubte, per molts anys d'una lluita perseverant i incansable en defensa dels drets dels més dèbils.
Aquesta vegada, la denúncia recau en una minera transnacional que, com tantes empreses d'aquesta naturalesa, vol fer negoci a costa de les condicions de vida dels habitants de la zona i de l'impacte ecològic a la regió.
La lluita ve de fa temps i sembla que la paralització dels permisos d'obra i d’explotació comença a ser alguna cosa tangible. Les mobilitzacions comencen a donar el seu fruit en aquesta terra vermella, de rius d'aigua marronosa i de verdor d'arbres exuberants.
26 de setembre, Jardinets de Gràcia, Barcelona. Una manifestació liderada pels joves activistes de Fridays for Future mou aproximadament 20.000 persones per reclamar amb urgència la cura del planeta davant els impactes d'un canvi climàtic que és ja una crua realitat a escala mundial. En aquesta ciutat del Mediterrani, com en tants d'altres punts del Planeta, el crit de “cuidem el Planeta” va esdevenint ja un clam per les noves generacions.
Un primer contacte
3 de juliol, l'avió de la companyia Latam sobrevola els Andes i pocs minuts després albirem grans planes d'un verd intens retallades per llargs camins fluvials. Ens trobem a les portes de l'Amazònia i percebo com és d'important la naturalesa per l'ésser humà en aquestes latituds.
El mateix dia, poc després de l'aterratge a la ciutat de Tarapoto, emprenem viatge per carretera cap a Yurimaguas, el nostre primer destí a la confluència dels rius Paranapura i Huallaga. El viatge dura entre tres i quatre hores, depenent de la perícia i, diguem-ho tot, de la imprudència del conductor.
A mesura que ens apropem a Yurimaguas, el Josep Ramon m'explica com ha anat canviant el paisatge al llarg dels darrers deu anys. Ell mateix, amb els seus viatges i estades a la zona, ha estat un testimoni de primera mà de la desforestació de la selva per la implementació dels monocultius, essent-ne les plantacions d’oli de palma un dels majors exponents. Aquesta serà una constant en el nostre recorregut: veure com la mà dels grans terratinents, petits pobladors o empreses multinacionals van devorant les terres de l’Amazònia per interès propi.
A Yurimaguas ens espera en Jorge Vélez, coordinador del projecte de cooperació de la Lliga dels Drets dels Pobles, des de fa anys, en aquest racó del món. En Jorge és un home savi. Les llargues converses amb ell en moments concrets de l’estada, al voltant d’una taula, ho corroboren. La fruita de la zona (talls de pinya exquisida, plàtans menuts acabats de collir de l’arbre,…), cafè soluble i gerres d’aigua fresca per pal·liar la set que provoquen les altes temperatures i la humitat endolceixen les trobades.
En Jorge, que prové de la serra, de Cajamarca, ja porta un bon grapat d’anys a Yurimaguas. El treball i la convivència amb la gent de la zona, especialment amb les comunitats establertes a banda i banda del riu Paranapura, l’han fet estimar com ningú aquest ecosistema natural i humà de l’Amazònia peruana. Aquesta estimació passa també per desmitificar, de vegades amb fina ironia, viure voltat de natura (“La vida en la selva es muy dura: los zancudos te comen, la humedad es a veces insoportable…”).
De Yurimaguas ens dirigim a San Luís, una petita comunitat propera, on s’ha establert part del projecte de cooperació de la Lliga amb l’associació Unidos por la Amazonía. Allà prospera l’anomenat Taller Verde. Es tracta de tallers de formació en fusteria, costura, reparació de motors de canoes, jardineria, pa o cacau, en què la gent de les comunitats de la zona es forma per, després, poder portar a terme projectes familiars o comunitaris autosuficients i sostenibles.
L’espai i les instal·lacions, recuperades i restaurades en els darrers anys, estan pensats per afavorir la convivència, potenciar la formació pràctica i oferir espais per la reflexió i la formació més teòrica. Darrerament, aquest centre està oferint les instal·lacions i els seus serveis (cuina, habitacions...) a grups que vulguin fer estades de formació i coneixement del medi en el seu àmbit, com ara estades de professors. És una manera d’assegurar la sostenibilitat econòmica del projecte i potenciar alguns dels seus serveis.
Els rius i l’aigua: els boscos amazònics
L’Amazònia no s’entendria sense els seus rius. De sempre ens han explicat que l’Amazones és el riu més cabalós del planeta, però els afluents de l’Amazones també poden ser molt cabalosos. Cal pensar que només la ciutat de Yurimaguas s’aixeca entre tres rius: el Huallaga, el Shanusi i el Paranapura. I aquest últim i la vida que s’hi desenvolupa a banda i banda de les seves aigües és potser un petit retrat de la vida a l’Amazònia.
Sortim de San Luís amb un vell bot de fusta, tot remuntant el curs del riu Paranapura, un riu navegable que, com tots els rius de l’Amazònia, són el principal i, en molts casos, l’única via de comunicació entre les diferents comunitats i poblacions de la zona. Malauradament, la construcció de carreteres és ja una realitat, però, de moment, els rius continuen essent les principals artèries de comunicació de la selva. La vida al voltant del Paranapura és fèrtil: arbres de tota mena, molts ocells, petites platges naturals.
Com a refrigeri pel viatge, la Norma, una noia shawi que treballa com a cuinera al projecte Taller Verde, ens ha preparat un cistell ple de juanes. Els juanes són un menjar típic d’aquesta ètnia que consisteix en una gran fulla de plàtan que embolcalla una massa d’arròs especiat farcit de trossets de pollastre i ou dur.
Després d’aturar-nos a la comunitat de Nueva Alianza, on aprofitem per conèixer l’Orfèlia i la seva petita producció de cacau farines de plàtan i altres derivats, enfilem cap a la comunitat de Centro América.
L’estada en aquesta comunitat ve acompanyada de dies de pluja. Ens trobem en l’estació seca, però en aquesta zona les pluges són generoses, fins i tot en aquesta època de l’any. L’aigua és un bé preciós, escàs a moltes zones del planeta, abundant en altres, com és el cas de l’Amazònia, però vital per la vida diària dels pobles arreu del món.
A les comunitats de l’Amazònia l’aigua, sigui recollida directament de la pluja o del riu, és imprescindible per qualsevol tasca domèstica. El riu és l’espai del bany diari de nens i nenes, homes i dones. També és el lloc natural on les dones renten la roba. Del riu prenen l’aigua amb grans cubells per portar-la a les cases, on es fa servir per rentar la casa i els estris de la cuina i, reposada, per cuinar i beure.
Als rius de l’Amazònia també es pesquen diversos tipus de peixos per consum propi o per vendre’ls a petits o grans mercats. El riu facilita també el transport i la mobilitat de persones i mercaderies bàsiques (aliments, teixits o altres productes de primera necessitat, com les medicines) entre les diferents comunitats. El riu és vida i la vida es dona a la vegada a la conca del riu.
Els rius de l’Amazònia -les vies per on transcórrer el dia a dia- formen amb els boscos tropicals l’ecosistema natural que dibuixa aquest paisatge singular.
Endinsar-te en aquest medi és descobrir la naturalesa vegetal i animal de forma esplendorosa i diversa. Però és també, sobretot, entendre l’estreta relació que la gent del territori té amb aquest ecosistema.
Allà les famílies hi tenen les seves chacras (parcel·les de plantacions familiars pel consum propi i, en cas d’excedents, per vendre), dels seus arbres cullen les fruites, hi troben les plantes remeieres i practiquen la caça per obtenir proteïna animal.
Els nens de les comunitats amazòniques tenen el bosc tropical com un immens pati per jugar, passejar, amagar-se, experimentar i aprendre. És habitual trobar nens amb coneixements precisos de la flora (plantes i arbres dels boscs tropicals) així com de la seva fauna. Ja de ben petits, sovint descalços i amb el matxet a la mà, s’endinsen a la selva amb la família. Durant aquests passejos d’anades i vingudes a les chacras, els pares ensenyen als seus fills aquells coneixements que potser havien après dels seus progenitors en èpoques passades.
El respecte i la cura del medi ambient més proper que els proporciona aliments, medicines naturals i altres recursos d’una manera sostenible i equilibrada forma part de l’experiència vital dels nens i nenes d’aquesta regió.
En definitiva, la vida a l’Amazònia no s’entén deslligada del seu ecosistema natural ni de la relació harmònica entre home i naturalesa que, fins fa pocs anys, s’hi ha desenvolupat. Una pregunta que ens podem fer: És compatible la millora de les condicions de vida de la seva gent amb la salvaguarda i la cura del seu territori?
De lluites compartides. De Yurimaguas a Barcelona, de Barcelona a Yurimaguas
14 de juliol, seu de la Pastoral de la Tierra a Yurimaguas. Reunió de líders de les comunitats de la conca del Paranapura per rebre informació sobre l’impacte ecològic i humà de la minera, de l’estat actual dels recursos administratius i judicials que persegueixen la nul·litat del projecte i per concretar les futures mobilitzacions per defensar el territori.
Cal dir que l’impacte d’un projecte d’aquestes característiques afectaria fortament la salut de totes les comunitats del Paranapura, que utilitzen l’aigua per beure sense potabilitzar-la, i a la població de la mateixa Yurimaguas, ja que la ciutat té el punt de captació de l’aigua per beure en aquest riu. La contaminació de les aigües, doncs, tindria conseqüències molt greus per la salut pública.
Divendres, 27 de setembre. Els joves estudiants, com cada divendres des dels darrers mesos, es manifesten a diferents ciutats de Catalunya per la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les noves generacions no volen heretar el món que els hi deixem. Lluiten per revertir la situació ambiental.
En aquest món tan intercomunicat per les noves tecnologies i la globalització econòmica, la lluita per un model mediambiental sostenible esdevé a principis del segle XXI una reivindicació essencial si volem preservar el planeta.
Per aquest motiu, les actuacions locals i les actuacions globals en aquest àmbit han de ser complementàries i coherents amb un model ecològic i humà que posi en el centre la cura de la naturalesa i de les persones i s’enfronti a la tirania del capital i del consum que ens ha portat fins aquí.
Aquesta vegada, la denúncia recau en una minera transnacional que, com tantes empreses d'aquesta naturalesa, vol fer negoci a costa de les condicions de vida dels habitants de la zona i de l'impacte ecològic a la regió.
La lluita ve de fa temps i sembla que la paralització dels permisos d'obra i d’explotació comença a ser alguna cosa tangible. Les mobilitzacions comencen a donar el seu fruit en aquesta terra vermella, de rius d'aigua marronosa i de verdor d'arbres exuberants.
26 de setembre, Jardinets de Gràcia, Barcelona. Una manifestació liderada pels joves activistes de Fridays for Future mou aproximadament 20.000 persones per reclamar amb urgència la cura del planeta davant els impactes d'un canvi climàtic que és ja una crua realitat a escala mundial. En aquesta ciutat del Mediterrani, com en tants d'altres punts del Planeta, el crit de “cuidem el Planeta” va esdevenint ja un clam per les noves generacions.
Un primer contacte
3 de juliol, l'avió de la companyia Latam sobrevola els Andes i pocs minuts després albirem grans planes d'un verd intens retallades per llargs camins fluvials. Ens trobem a les portes de l'Amazònia i percebo com és d'important la naturalesa per l'ésser humà en aquestes latituds.
El mateix dia, poc després de l'aterratge a la ciutat de Tarapoto, emprenem viatge per carretera cap a Yurimaguas, el nostre primer destí a la confluència dels rius Paranapura i Huallaga. El viatge dura entre tres i quatre hores, depenent de la perícia i, diguem-ho tot, de la imprudència del conductor.
A mesura que ens apropem a Yurimaguas, el Josep Ramon m'explica com ha anat canviant el paisatge al llarg dels darrers deu anys. Ell mateix, amb els seus viatges i estades a la zona, ha estat un testimoni de primera mà de la desforestació de la selva per la implementació dels monocultius, essent-ne les plantacions d’oli de palma un dels majors exponents. Aquesta serà una constant en el nostre recorregut: veure com la mà dels grans terratinents, petits pobladors o empreses multinacionals van devorant les terres de l’Amazònia per interès propi.
A Yurimaguas ens espera en Jorge Vélez, coordinador del projecte de cooperació de la Lliga dels Drets dels Pobles, des de fa anys, en aquest racó del món. En Jorge és un home savi. Les llargues converses amb ell en moments concrets de l’estada, al voltant d’una taula, ho corroboren. La fruita de la zona (talls de pinya exquisida, plàtans menuts acabats de collir de l’arbre,…), cafè soluble i gerres d’aigua fresca per pal·liar la set que provoquen les altes temperatures i la humitat endolceixen les trobades.
En Jorge, que prové de la serra, de Cajamarca, ja porta un bon grapat d’anys a Yurimaguas. El treball i la convivència amb la gent de la zona, especialment amb les comunitats establertes a banda i banda del riu Paranapura, l’han fet estimar com ningú aquest ecosistema natural i humà de l’Amazònia peruana. Aquesta estimació passa també per desmitificar, de vegades amb fina ironia, viure voltat de natura (“La vida en la selva es muy dura: los zancudos te comen, la humedad es a veces insoportable…”).
De Yurimaguas ens dirigim a San Luís, una petita comunitat propera, on s’ha establert part del projecte de cooperació de la Lliga amb l’associació Unidos por la Amazonía. Allà prospera l’anomenat Taller Verde. Es tracta de tallers de formació en fusteria, costura, reparació de motors de canoes, jardineria, pa o cacau, en què la gent de les comunitats de la zona es forma per, després, poder portar a terme projectes familiars o comunitaris autosuficients i sostenibles.
L’espai i les instal·lacions, recuperades i restaurades en els darrers anys, estan pensats per afavorir la convivència, potenciar la formació pràctica i oferir espais per la reflexió i la formació més teòrica. Darrerament, aquest centre està oferint les instal·lacions i els seus serveis (cuina, habitacions...) a grups que vulguin fer estades de formació i coneixement del medi en el seu àmbit, com ara estades de professors. És una manera d’assegurar la sostenibilitat econòmica del projecte i potenciar alguns dels seus serveis.
Els rius i l’aigua: els boscos amazònics
L’Amazònia no s’entendria sense els seus rius. De sempre ens han explicat que l’Amazones és el riu més cabalós del planeta, però els afluents de l’Amazones també poden ser molt cabalosos. Cal pensar que només la ciutat de Yurimaguas s’aixeca entre tres rius: el Huallaga, el Shanusi i el Paranapura. I aquest últim i la vida que s’hi desenvolupa a banda i banda de les seves aigües és potser un petit retrat de la vida a l’Amazònia.
Sortim de San Luís amb un vell bot de fusta, tot remuntant el curs del riu Paranapura, un riu navegable que, com tots els rius de l’Amazònia, són el principal i, en molts casos, l’única via de comunicació entre les diferents comunitats i poblacions de la zona. Malauradament, la construcció de carreteres és ja una realitat, però, de moment, els rius continuen essent les principals artèries de comunicació de la selva. La vida al voltant del Paranapura és fèrtil: arbres de tota mena, molts ocells, petites platges naturals.
Com a refrigeri pel viatge, la Norma, una noia shawi que treballa com a cuinera al projecte Taller Verde, ens ha preparat un cistell ple de juanes. Els juanes són un menjar típic d’aquesta ètnia que consisteix en una gran fulla de plàtan que embolcalla una massa d’arròs especiat farcit de trossets de pollastre i ou dur.
Després d’aturar-nos a la comunitat de Nueva Alianza, on aprofitem per conèixer l’Orfèlia i la seva petita producció de cacau farines de plàtan i altres derivats, enfilem cap a la comunitat de Centro América.
L’estada en aquesta comunitat ve acompanyada de dies de pluja. Ens trobem en l’estació seca, però en aquesta zona les pluges són generoses, fins i tot en aquesta època de l’any. L’aigua és un bé preciós, escàs a moltes zones del planeta, abundant en altres, com és el cas de l’Amazònia, però vital per la vida diària dels pobles arreu del món.
A les comunitats de l’Amazònia l’aigua, sigui recollida directament de la pluja o del riu, és imprescindible per qualsevol tasca domèstica. El riu és l’espai del bany diari de nens i nenes, homes i dones. També és el lloc natural on les dones renten la roba. Del riu prenen l’aigua amb grans cubells per portar-la a les cases, on es fa servir per rentar la casa i els estris de la cuina i, reposada, per cuinar i beure.
Als rius de l’Amazònia també es pesquen diversos tipus de peixos per consum propi o per vendre’ls a petits o grans mercats. El riu facilita també el transport i la mobilitat de persones i mercaderies bàsiques (aliments, teixits o altres productes de primera necessitat, com les medicines) entre les diferents comunitats. El riu és vida i la vida es dona a la vegada a la conca del riu.
Els rius de l’Amazònia -les vies per on transcórrer el dia a dia- formen amb els boscos tropicals l’ecosistema natural que dibuixa aquest paisatge singular.
Endinsar-te en aquest medi és descobrir la naturalesa vegetal i animal de forma esplendorosa i diversa. Però és també, sobretot, entendre l’estreta relació que la gent del territori té amb aquest ecosistema.
Allà les famílies hi tenen les seves chacras (parcel·les de plantacions familiars pel consum propi i, en cas d’excedents, per vendre), dels seus arbres cullen les fruites, hi troben les plantes remeieres i practiquen la caça per obtenir proteïna animal.
Els nens de les comunitats amazòniques tenen el bosc tropical com un immens pati per jugar, passejar, amagar-se, experimentar i aprendre. És habitual trobar nens amb coneixements precisos de la flora (plantes i arbres dels boscs tropicals) així com de la seva fauna. Ja de ben petits, sovint descalços i amb el matxet a la mà, s’endinsen a la selva amb la família. Durant aquests passejos d’anades i vingudes a les chacras, els pares ensenyen als seus fills aquells coneixements que potser havien après dels seus progenitors en èpoques passades.
El respecte i la cura del medi ambient més proper que els proporciona aliments, medicines naturals i altres recursos d’una manera sostenible i equilibrada forma part de l’experiència vital dels nens i nenes d’aquesta regió.
En definitiva, la vida a l’Amazònia no s’entén deslligada del seu ecosistema natural ni de la relació harmònica entre home i naturalesa que, fins fa pocs anys, s’hi ha desenvolupat. Una pregunta que ens podem fer: És compatible la millora de les condicions de vida de la seva gent amb la salvaguarda i la cura del seu territori?
De lluites compartides. De Yurimaguas a Barcelona, de Barcelona a Yurimaguas
14 de juliol, seu de la Pastoral de la Tierra a Yurimaguas. Reunió de líders de les comunitats de la conca del Paranapura per rebre informació sobre l’impacte ecològic i humà de la minera, de l’estat actual dels recursos administratius i judicials que persegueixen la nul·litat del projecte i per concretar les futures mobilitzacions per defensar el territori.
Cal dir que l’impacte d’un projecte d’aquestes característiques afectaria fortament la salut de totes les comunitats del Paranapura, que utilitzen l’aigua per beure sense potabilitzar-la, i a la població de la mateixa Yurimaguas, ja que la ciutat té el punt de captació de l’aigua per beure en aquest riu. La contaminació de les aigües, doncs, tindria conseqüències molt greus per la salut pública.
Divendres, 27 de setembre. Els joves estudiants, com cada divendres des dels darrers mesos, es manifesten a diferents ciutats de Catalunya per la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les noves generacions no volen heretar el món que els hi deixem. Lluiten per revertir la situació ambiental.
En aquest món tan intercomunicat per les noves tecnologies i la globalització econòmica, la lluita per un model mediambiental sostenible esdevé a principis del segle XXI una reivindicació essencial si volem preservar el planeta.
Per aquest motiu, les actuacions locals i les actuacions globals en aquest àmbit han de ser complementàries i coherents amb un model ecològic i humà que posi en el centre la cura de la naturalesa i de les persones i s’enfronti a la tirania del capital i del consum que ens ha portat fins aquí.
