No era forçosament benvingut, i no anirà. El president rwandès Paul Kagame renuncià a fer d’intermediari en nom de La Unió africana (UA) en les tensions post electorals a la República Democràtica del Congo, on una part de l’oposició recela altament de les seves intencions. Finalment, la UA no enviarà aquest dilluns la missió que el cap de l’Estat rwandès havia de liderar, el seu president en exercici, per tal de comunicar els “seriosos dubtes” que pesen sobre els resultats, segons ella.
La UA ha vist com la Cort constitucional congolesa ja validava durant la nit de dissabte a diumenge, l’elecció de Félix Antoine Tshisekedi Tshilombo i rebutjava el recurs de l’altre opositor Martin Fayulu Madidi. El Sr. Kagame i el president de la Comissió de la UA, Moussa Faki Mahamat del Tchad, amb qui havia de liderar aquesta missió, varen ser desautoritzats per líders de països pesants del continent,que varen felicitar sense esperar a M.Tshisekedi: Sud-Africa, Kènia, Tanzània, sense comptar Burundi, germà -enemic de Rwanda.
Aleshores, semblava difícil per la UA mantenir la seva missió, sota pena de mostrar obertament les seves divisions. M.Kagame creu que una inestabilitat en la RDC pugui afectar a les seves fronteres i va haver d’arriar bandera.
La UA publicà un comunicat en el qual diu ”prendre nota” de la decisió de la Cort Constitucional i indicava que “ la visita de la delegació d’alt nivell a Kinshasa prevista per dilluns ha estat aplaçada”.
“La Comissió llença una crida a tots els actors implicats per tal que actuïn per la preservació de la pau i l’estabilitat, i també” afegí per la promoció de la concòrdia nacional en el seu país.
M. Kagame havia promogut una reunió dijous a Addis Abeba, on diferents dirigents Africans havien demanat la “suspensió” de la proclamació dels resultats definitius, vist els “dubtes seriosos” sobre els resultats provisionals anunciats per la Commission électorale (CENI).
Aquest posicionament era sense precedents en la historia de la UA, sovint qualificada pels opositors Africans de “sindicat” garant dels poders establerts.
Però ha fracassat, malgrat les crides de M.Fayulu el qual contesta els resultats per tal que la comunitat internacional no reconegui el Sr. Tshisekedi.
Per tal de respondre a aquesta iniciativa, el President Kabila mateix ha enviat una delegació d’alt nivell a Kigali: el seu director de cabinet, Néhémie Mwilanya Wilonja, el patró de les informacions congoleses, Kalev Mutond, i el seu conseller diplomàtic, Barnabé Kikaya Bin Karubi.
Per molts a la RDC, la decisió de la UA d’enviar M.Kagame, era molt provocativa, en raó del seu paper en el país en el passat. Nombrosos congolesos també havien denunciat les lliçons de democràcia d’un home reelegit amb el 98% dels vots en 2017. M. Kagame “encarna les agressions repetitives a la RDC i la seva vinguda només pot suscitar la hostilitat de la població, que no desitja veure el piròman disfressar-se de bomber” havia declarat a l’AFP el caricaturista Thembo Kash.
La RDC i Rwanda mantenen relacions complexes des del genocidi dels Tutsi a Rwanda l’any 1994, el qual compta 800.000 morts segons les Nacions Unides.
En 1996-1997, M.Kagame havia recolzat activament i militarment el cap rebel Laurent-Désiré Kabila, pare del president Kabila, des de l’est fronterer de Rwanda per tal d’enderrocar el mariscal Mobutu Sese Seko, al poder des de l’any 1965.
L’any 1998, M.Kabila havia trencat ponts amb Rwanda. Kigali intervingué de nou en la RDC durant la segona guerra regional (1998-2003), al·legant que volia perseguir els rebels hutus de les forces democratiques d’alliberament de Rwanda (FDLR) considerades com a genocidàries.
I, entre 2007 i 2013, Kigali va ser acusat de recolzar dos rebel·lions, el Congrès National pour la Défense du Peuple (CNDP) i el Mouvement du 23 mars (M23) a la regió dels Kivus, situada a l’est de la RDC.
El cap d’Estat rwandès no ha visitat la RDC des de l’any 2010, l’any del cinquantenari de la Independència, com d’altres caps d’Estat, com el Rei Albert.
El mes de febrer 2018, les forces armades dels dos països es varen enfrontar-se a la seva frontera. Pels congolesos, Rwanda no para des de fa 25 anys de buscar a estendre el seu espai vital i apropiar-se de les riqueses mineres (or, coltan..) dels Kivus.
Conscient d’aquest passiu, M.Kagame havia procurat no expressar-se públicament sobre les eleccions a la RDC.
Però el temps corre per ell : el seu mandat com a President de la UA acaba el 10 de febrer i el seu successor , l’Egipci Abdel Fattah Al-Sissi està en una línia ben diferent, menys intervencionista; Kagame havia intentat una ultima maniobra amb l’enviament d’aquesta delegació. En va.
Traducció i adaptació: Rita Huybens
BELGA. Més informació i actualització: https://afrique.lalibre.be/31198/lunion-africaine-renonce-a-sa-visite-a-kinshasa/
La UA ha vist com la Cort constitucional congolesa ja validava durant la nit de dissabte a diumenge, l’elecció de Félix Antoine Tshisekedi Tshilombo i rebutjava el recurs de l’altre opositor Martin Fayulu Madidi. El Sr. Kagame i el president de la Comissió de la UA, Moussa Faki Mahamat del Tchad, amb qui havia de liderar aquesta missió, varen ser desautoritzats per líders de països pesants del continent,que varen felicitar sense esperar a M.Tshisekedi: Sud-Africa, Kènia, Tanzània, sense comptar Burundi, germà -enemic de Rwanda.
Aleshores, semblava difícil per la UA mantenir la seva missió, sota pena de mostrar obertament les seves divisions. M.Kagame creu que una inestabilitat en la RDC pugui afectar a les seves fronteres i va haver d’arriar bandera.
La UA publicà un comunicat en el qual diu ”prendre nota” de la decisió de la Cort Constitucional i indicava que “ la visita de la delegació d’alt nivell a Kinshasa prevista per dilluns ha estat aplaçada”.
“La Comissió llença una crida a tots els actors implicats per tal que actuïn per la preservació de la pau i l’estabilitat, i també” afegí per la promoció de la concòrdia nacional en el seu país.
M. Kagame havia promogut una reunió dijous a Addis Abeba, on diferents dirigents Africans havien demanat la “suspensió” de la proclamació dels resultats definitius, vist els “dubtes seriosos” sobre els resultats provisionals anunciats per la Commission électorale (CENI).
Aquest posicionament era sense precedents en la historia de la UA, sovint qualificada pels opositors Africans de “sindicat” garant dels poders establerts.
Però ha fracassat, malgrat les crides de M.Fayulu el qual contesta els resultats per tal que la comunitat internacional no reconegui el Sr. Tshisekedi.
Per tal de respondre a aquesta iniciativa, el President Kabila mateix ha enviat una delegació d’alt nivell a Kigali: el seu director de cabinet, Néhémie Mwilanya Wilonja, el patró de les informacions congoleses, Kalev Mutond, i el seu conseller diplomàtic, Barnabé Kikaya Bin Karubi.
Per molts a la RDC, la decisió de la UA d’enviar M.Kagame, era molt provocativa, en raó del seu paper en el país en el passat. Nombrosos congolesos també havien denunciat les lliçons de democràcia d’un home reelegit amb el 98% dels vots en 2017. M. Kagame “encarna les agressions repetitives a la RDC i la seva vinguda només pot suscitar la hostilitat de la població, que no desitja veure el piròman disfressar-se de bomber” havia declarat a l’AFP el caricaturista Thembo Kash.
La RDC i Rwanda mantenen relacions complexes des del genocidi dels Tutsi a Rwanda l’any 1994, el qual compta 800.000 morts segons les Nacions Unides.
En 1996-1997, M.Kagame havia recolzat activament i militarment el cap rebel Laurent-Désiré Kabila, pare del president Kabila, des de l’est fronterer de Rwanda per tal d’enderrocar el mariscal Mobutu Sese Seko, al poder des de l’any 1965.
L’any 1998, M.Kabila havia trencat ponts amb Rwanda. Kigali intervingué de nou en la RDC durant la segona guerra regional (1998-2003), al·legant que volia perseguir els rebels hutus de les forces democratiques d’alliberament de Rwanda (FDLR) considerades com a genocidàries.
I, entre 2007 i 2013, Kigali va ser acusat de recolzar dos rebel·lions, el Congrès National pour la Défense du Peuple (CNDP) i el Mouvement du 23 mars (M23) a la regió dels Kivus, situada a l’est de la RDC.
El cap d’Estat rwandès no ha visitat la RDC des de l’any 2010, l’any del cinquantenari de la Independència, com d’altres caps d’Estat, com el Rei Albert.
El mes de febrer 2018, les forces armades dels dos països es varen enfrontar-se a la seva frontera. Pels congolesos, Rwanda no para des de fa 25 anys de buscar a estendre el seu espai vital i apropiar-se de les riqueses mineres (or, coltan..) dels Kivus.
Conscient d’aquest passiu, M.Kagame havia procurat no expressar-se públicament sobre les eleccions a la RDC.
Però el temps corre per ell : el seu mandat com a President de la UA acaba el 10 de febrer i el seu successor , l’Egipci Abdel Fattah Al-Sissi està en una línia ben diferent, menys intervencionista; Kagame havia intentat una ultima maniobra amb l’enviament d’aquesta delegació. En va.
Traducció i adaptació: Rita Huybens
BELGA. Més informació i actualització: https://afrique.lalibre.be/31198/lunion-africaine-renonce-a-sa-visite-a-kinshasa/
