Tshisekedi, president de la RDC ! Són les quatre del matí a Bukavu quan la noticia cau i allibera una tensió acumulada des de fa vuit dies mentre els electors esperaven amb ansietat la proclamació dels resultats per part de la Commission électorale Nationale Independante (CENI). El desplegament dels militars i policies, el tall d’Internet i de la missatgeria telefònica i tot el discurs endimoniat contra la màquina de votar auguraven una manipulació del vot dels electors a favor dels candidats del poder actual.
Però, qui és Félix Tshisekedi la persona que substituirà Joseph Kabila al capdavant de l’Estat congolès? A part de l’herència d’un nom il·lustre i d’un partit polític forjat en l’oposició, no se li coneix un compromís significatiu en la escena política congolesa.
Però aquest fet, és el mal menor pel poder sortint, al qual en part Tshisekedi deu, en part, la seva victòria quan és el mateix poder sortint qui apartà del vot, a favor del president de la república més d’un milió d’electors potencialment obtinguts del seu rival de l’oposició, de la qual ell mateix forma part. Esglaó dèbil de l’oposició, arriba al poder igual que el seu predecessor, Kabila, en 2001. Els observadors opinen que aquesta circumstància fa que la finalitat del procés electoral fos legitimar un poder i apaivagar les esperances. Això també explicaria el llenguatge conciliador del partit de Tshisekedi envers el poder sortint. Però, almenys, no proclamar vencedor a Shadari, el candidat del poder establert, és un gran pas vers la calma i la transició pacifica del poder a la RDC.
Efectivament, després de diversos fracassos i aplaçaments, el procés electoral iniciat l’any 2015 a la RDC, ha arribat al començament de l’any 2019 amb la fase delicada de proclamació dels resultats. Aquesta operació essencial per a una elecció és susceptible de mantenir un clima de calma en el país si els electors constaten que s’ha respectat la seva elecció, o al contrari, ocasionar violències si els conflictes electorals estan mal gestionats.
Al cap i a la fi, els resultats proclamats demostren que el poble s’ha expressat en contra del règim existent. L’oposició ha rebut el plebiscit a les urnes. Això demostra fins a quin punt el poble va utilitzar la màquina de votar i tota l’enginyeria electoral en contra del poder actual, el qual havia polititzat a ultrança l’administració pública i havia utilitzat els mitjans de l’Estat per intentar fer guanyar els seus candidats.
I no obstant això, una contestació dels resultats es prepara a les files de l’oposició. “Aquests resultats no tenen res a veure amb la veritat de les urnes» va expressar Marin Fayulu. Si fos realista, seria recomanable a aquest pes pesant de l’oposició, candidat a la presidència, que no pertorbés aquesta victòria del poble denigrant el candidat electe.
En termes de comunicació política, el missatge per difondre per tal d’inscriure’s en la lògica d’aquest repte, hauria de demostrar que allò que es busca, és el canvi de sistema i no la substitució de les persones. Totes les irregularitats i il·legalitats que varen marcar el procés electoral no podrien aconseguir una veritat científica de les urnes, sinó més aviat compromisos, o inclús intents de compromisos.
Per aquest motiu, la crida al realisme s’explica pel fet que , com el poble de Mbobero, aquest poble de 200 hectàrees a la perifèria de Bukavu, buidat de tota la seva població per part de les forces armades amb l’excusa que de sobta s’havia convertit en una propietat privada del president Joseph Kabila, els electors varen dipositar en les urnes les seves demandes dels serveis i drets que qualsevol Estat ha de garantir: aigua, electricitat, la seguretat, els salaris, l’alliberament dels presos politics, el final del paper del recaptador de deutes civils practicat pels serveis de seguretat, una recepció digne d’un fill del país honorat per un Premi Nobel, etc.. “ Amb això, com es construirà el futur? S’espera el canvi en la vida diària dels ciutadans i no la distribució de càrrecs entre els comandaments de l’Estat» exclama el professor Arnold Nyamuma observant l’entusiasme popular en la municipalitat de Kadutu a Bukavu.
El poble ha fet allò que se li va demanar: votar en un entorn de relativa tranquil·litat, mostrant el seu desig de votar i meravellant-se davant de la màquina de votar tan endimoniada i també denunciant als(1).jpg)
delinqüents electorals. Al poble li queda vigilar per no ser traït. Kabila marxa després d’haver designat el seu dofí rebutjat per les urnes, un gest que demostra una maduresa que no s’esperava del poble congolès. Ara, l’apropament Kabila – Tshisekedi que es presenta al poble com una mesura per tal d’evitar un ajustament de comptes o una caça de l’home mitjançant «passar pacíficament i de manera civilitzada el poder», tot inscrivint-se realment en una lògica de reconciliació nacional per fer una transició calmada vers l’alternança política, corre el risc d’encobrir agents amagats.
Avui, l’eufòria de la victòria oculta els reptes, de moment. En els pròxims 100 dies, el nou equip dirigent ja serà allò que vol el poble o s’inscriurà en contra del poble per la “submissió” al poder sortint. Es el poble que s’ha de mobilitzar per tal de defensar els seus interessos com va lluitar fins a ser màrtir per a aconseguir aquestes eleccions. És el sentit de la creació del Réseau des Communicateurs socio-économiques par le Centre de Partage en Ressources et Savoirs (CEPRES). Els seus voluntaris necessiten una sèrie de formacions sobre els coneixements, actituds i pràctiques necessàries per actuar i ser eficaços en el seguiment ciutadà. La seva interacció amb els membres electes permetria, d’una banda, una millora de la qualitat de vida dels habitants implicats i de l’altre, la producció, sota formes fàcilment accessibles, d’aprenentatges per tal que les circumscripcions electorals compromeses en el procés de seguiment ciutadà s’inspirin en les experiències dels uns i dels altres en la mateixa actuació.
Bukavu, 10 de gener de 2019
Prosper Hamuli Birali
Però, qui és Félix Tshisekedi la persona que substituirà Joseph Kabila al capdavant de l’Estat congolès? A part de l’herència d’un nom il·lustre i d’un partit polític forjat en l’oposició, no se li coneix un compromís significatiu en la escena política congolesa.
Però aquest fet, és el mal menor pel poder sortint, al qual en part Tshisekedi deu, en part, la seva victòria quan és el mateix poder sortint qui apartà del vot, a favor del president de la república més d’un milió d’electors potencialment obtinguts del seu rival de l’oposició, de la qual ell mateix forma part. Esglaó dèbil de l’oposició, arriba al poder igual que el seu predecessor, Kabila, en 2001. Els observadors opinen que aquesta circumstància fa que la finalitat del procés electoral fos legitimar un poder i apaivagar les esperances. Això també explicaria el llenguatge conciliador del partit de Tshisekedi envers el poder sortint. Però, almenys, no proclamar vencedor a Shadari, el candidat del poder establert, és un gran pas vers la calma i la transició pacifica del poder a la RDC.
Efectivament, després de diversos fracassos i aplaçaments, el procés electoral iniciat l’any 2015 a la RDC, ha arribat al començament de l’any 2019 amb la fase delicada de proclamació dels resultats. Aquesta operació essencial per a una elecció és susceptible de mantenir un clima de calma en el país si els electors constaten que s’ha respectat la seva elecció, o al contrari, ocasionar violències si els conflictes electorals estan mal gestionats.Al cap i a la fi, els resultats proclamats demostren que el poble s’ha expressat en contra del règim existent. L’oposició ha rebut el plebiscit a les urnes. Això demostra fins a quin punt el poble va utilitzar la màquina de votar i tota l’enginyeria electoral en contra del poder actual, el qual havia polititzat a ultrança l’administració pública i havia utilitzat els mitjans de l’Estat per intentar fer guanyar els seus candidats.
I no obstant això, una contestació dels resultats es prepara a les files de l’oposició. “Aquests resultats no tenen res a veure amb la veritat de les urnes» va expressar Marin Fayulu. Si fos realista, seria recomanable a aquest pes pesant de l’oposició, candidat a la presidència, que no pertorbés aquesta victòria del poble denigrant el candidat electe.
En termes de comunicació política, el missatge per difondre per tal d’inscriure’s en la lògica d’aquest repte, hauria de demostrar que allò que es busca, és el canvi de sistema i no la substitució de les persones. Totes les irregularitats i il·legalitats que varen marcar el procés electoral no podrien aconseguir una veritat científica de les urnes, sinó més aviat compromisos, o inclús intents de compromisos.
Per aquest motiu, la crida al realisme s’explica pel fet que , com el poble de Mbobero, aquest poble de 200 hectàrees a la perifèria de Bukavu, buidat de tota la seva població per part de les forces armades amb l’excusa que de sobta s’havia convertit en una propietat privada del president Joseph Kabila, els electors varen dipositar en les urnes les seves demandes dels serveis i drets que qualsevol Estat ha de garantir: aigua, electricitat, la seguretat, els salaris, l’alliberament dels presos politics, el final del paper del recaptador de deutes civils practicat pels serveis de seguretat, una recepció digne d’un fill del país honorat per un Premi Nobel, etc.. “ Amb això, com es construirà el futur? S’espera el canvi en la vida diària dels ciutadans i no la distribució de càrrecs entre els comandaments de l’Estat» exclama el professor Arnold Nyamuma observant l’entusiasme popular en la municipalitat de Kadutu a Bukavu.
El poble ha fet allò que se li va demanar: votar en un entorn de relativa tranquil·litat, mostrant el seu desig de votar i meravellant-se davant de la màquina de votar tan endimoniada i també denunciant als
delinqüents electorals. Al poble li queda vigilar per no ser traït. Kabila marxa després d’haver designat el seu dofí rebutjat per les urnes, un gest que demostra una maduresa que no s’esperava del poble congolès. Ara, l’apropament Kabila – Tshisekedi que es presenta al poble com una mesura per tal d’evitar un ajustament de comptes o una caça de l’home mitjançant «passar pacíficament i de manera civilitzada el poder», tot inscrivint-se realment en una lògica de reconciliació nacional per fer una transició calmada vers l’alternança política, corre el risc d’encobrir agents amagats.Avui, l’eufòria de la victòria oculta els reptes, de moment. En els pròxims 100 dies, el nou equip dirigent ja serà allò que vol el poble o s’inscriurà en contra del poble per la “submissió” al poder sortint. Es el poble que s’ha de mobilitzar per tal de defensar els seus interessos com va lluitar fins a ser màrtir per a aconseguir aquestes eleccions. És el sentit de la creació del Réseau des Communicateurs socio-économiques par le Centre de Partage en Ressources et Savoirs (CEPRES). Els seus voluntaris necessiten una sèrie de formacions sobre els coneixements, actituds i pràctiques necessàries per actuar i ser eficaços en el seguiment ciutadà. La seva interacció amb els membres electes permetria, d’una banda, una millora de la qualitat de vida dels habitants implicats i de l’altre, la producció, sota formes fàcilment accessibles, d’aprenentatges per tal que les circumscripcions electorals compromeses en el procés de seguiment ciutadà s’inspirin en les experiències dels uns i dels altres en la mateixa actuació.
Bukavu, 10 de gener de 2019
Prosper Hamuli Birali
