Dia Internacional de la Dona, a la República Democràtica del Congo (RDC). Des de Butembo, amb Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant. (FJDF).  El 2018 es caracteritza per "invertir en la força productiva de les dones rurals: PRIORITAT  per a la RDC.”
Tot i els avanços significatius en la millora de les condicions de la dona, encara no són suficients per fer callar les dones, perquè continuen patint desigualtats de drets a tots els  nivells. La reflexió d’aquest any posa l’accent en la millora de les condicions de vida de la dona rural en la que hem d’invertir pel paper important que desenvolupa a la societat. Així, tothom, començant per l’Estat, ha d’invertir perquè la vida de la dona rural canviï. Del seu treball es beneficien totes les persones congoleses.
 El mes d’agost de 1910, a la  segona conferència internacional  de les dones socialistes,  celebrada a Copenhaguen, la periodista Alemanya CLARA ZETKIN (editora d'una revista de renom (Igualtat) i la russa ALEXANDRA KOLLONTAI proposen crear un dia  internacional de la dona. Però serà l’any 1917, amb la vaga de les  treballadores de Sant PETERSBURG, quan  es va instaurar el 8 de març com a dia de la dona. De fet, aquestes treballadores russes van manifestar-se  per demanar "Pa i Pau" perquè 2 milions de soldats van perdre la vida  durant la guerra,  i també  per exigir el retorn dels homes del front rus.
Segons la història, l'origen del 8 de març es remunta  també a una manifestació de les dones (i també homes) americanes a Nova York, el 08 de març de 1857, que treballaven a  la indústria tèxtil. Elles protestaven per les males condicions de treball, els salaris precaris.
D'altra banda, l'origen d'aquest dia es troba també en les lluites laborals i les nombroses manifestacions de les dones  pel dret a vot (dret a votar i ser votades), les millors condicions de treball i la igualtat entre homes i dones . Elles reivindicaven també la ciutadania política. El 21 d'abril de 1944, França concedí el dret a vot a les dones  i el 21 d'abril de 1945 van anar a les urnes per primera vegada. A partir d’aquesta data, el Dia  Internacional de la Dona es converteix en una tradició arreu del món fins avui...
Amb el renaixement feminista durant la dècada de 1970, la data del 8 de març va ser adoptada l’any 1975 per les Nacions Unides  i oficialment reconeguda dos anys més tard, al desembre  de 1977.
A la RDC, el nostre país, el Ministère pour la condition féminine  va ser creat l’any 1985.
La història explica que a la ciutat de Butembo, aquest dia  es va celebrar per primera vegada amb molta pompa el 1996 per les associacions que ja es mobilitzaven des de feia més de 10 anys. Arran d’aquestes actuacions,  l'Estat va assumir la responsabilitat de declarar el mes de marc de concentració, de formació i d’intercanvi, en compliment dels compromisos de l'Estat, per a la promoció i protecció dels drets humans de les dones. Amb el temps aquest dia ha esdevingut més estès i en la actualitat tot el mes de març està dedicat a les dones. En definitiva, el Dia Internacional de la Dona segueix sent avui d’una actualitat candent, perquè mentre no s'assoleix la igualtat entre homes i dones cal celebrar-ho. Aquest dia no  només és un dia de celebració,  també és un dia  per reflexionar sobre la consideració i el tracte que reben les dones a la societat.
(…)  Uns dels temes de reflexió escollits per al 2018 per les Nacions Unides a nivell internacional és especialment important per les dones congoleses: "el temps s’acosta:  activistes urbans i rurals estan transformant la vida de les dones"
Ningú ignora el paper que juguen les activistes en el canvi de vida de la dona rural.  A les seves missions diàries, els i les activistes informen les dones sobre el reconeixement i  l’exercici dels seus drets reconeguts en diversos textos legals i en les seves tres categories:
- drets civils i polítics;
- drets econòmics, socials i culturals;
- drets de solidaritat o els col·lectius;
Amb la pluralitat d'organitzacions, sobretot de dones en diversos camps (legal, agrícola, mèdic, social, emprenedoria,...) les dones, tant en l’entorn urbà com en el rural, experimenten un canvi en les seves vides diàries. Per exemple, ara s’atreveixen, amb coratge, a denunciar certes violacions de les que són víctimes, saben com prevenir certes malalties, han millorat les condicions higièniques i alimentàries. Els activistes han redactat multitud de denúncies i plaidoyers a favor de la promoció de les dones, a tots els nivells. Malgrat les lloances dirigides als activistes,  creix la convicció de que cal continuar amb la lluita, perquè queda molt per fer  i no poden  renunciar al seu compromís  de defensar els drets de les dones.
A nivell nacional, la proposta de treball i reflexió per 2018 és: "invertir en la força productiva de les dones rura. PRIORIORITAT  per a la República Democràtica del Congo"
Què s’entén per  dona rural?
L'adjectiu "rural" es refereix a tot  allò que “passa” al camp. Es mesura en relació a la baixa densitat. En poques  paraules, rural vol dir  una cosa endarrerida. La dona rural és aquella que viu al poble, en un retorn endarrerit, la que no té accés a múltiples oportunitats. La que les seves activitats són principalment l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, la caça... Ella treballa amb dificultat, està tancada i condemnada a la seva trista sort.
Aquesta dona rural, que altres dones  que viuen a les zones urbanes tendeixen a descuidar, és encara la columna vertebral de la societat. Ella alimenta les que viuen a la ciutat mitjançant les seves produccions agrícoles i forestals. Les dones rurals són pilars en la realització dels profunds canvis econòmics. Participen  en la producció agrícola i en la transformació dels productes. El seu paper es essencial en el desenvolupament de la seguretat alimentària. No obstant, gaudeixen rarament dels mateixos drets que els homes, en particular en relació a la propietat de les terres.
Podríem dir que la precarietat de les dones rurals creix. Moltes s’han desplaçat a la ciutat per motius de seguretat: els seus cultius han estat saquejats per milícies armades i la seva adaptació a la ciutat és difícil. Les que continuen produint no disposen  de mitjans per l’emmagatzematge o per desplaçar-se per vendre els seus productes. Les carreteres són molt defectuoses. La falta d’educació i de formació limita la seva participació en el treball més productiu, no s’ha format en la millora de les llavors, tenen un accés molt limitat al crèdit i a l’assistència mèdica. Les dones rurals també pateixen les pràctiques i costums retrògrads i no participen en els mecanismes de  protecció, estan excloses de  la presa de decisions en tots els nivells. Aquesta és la situació de la dona rural a la República Democràtica del Congo, i el  nostre treball se centrarà en millorar les seves condicions de vida, reivindicar, promoure els seus drets i visualitzar el seu treball indispensable en el desenvolupament de la nostra societat.
En definitiva,  tot i els avanços significatius en la  millora de les condicions de la dona, encara no són suficients perquè les dones callin, ja que continuen patint desigualtat en els seus drets en tots els  nivells. La reflexió d’aquest any posa l’accent en la millora de les condicions de vida de la dona rural, en la que hem d’invertir degut al paper important que desenvolupa a la societat. Així, tothom, començant per l’Estat ha d’invertir perquè la vida de la dona rural canviï, perquè del seu treball es beneficien totes les persones congoleses.
Adaptació i traducció de l’article de Me Cathy Furaha, FJDF, pel 8 de mars 2018.