Txetxènia, trenquem el silenci

Després de la negativa de Txetxènia a convertir-se en una república de la federació russa l'any 1992, les tensions entre el Kremlin i Grozni condueixen a una guerra cruenta entre 1994 i 1997. Dos anys més tard, el 1999 s'inicia la segona guerra fins el 2000, quan el president rus, Vladímir Putin, estableix un govern directe de Moscou fins que mesos més tard nomena un president prorus, Ajmat Kadýrov, a qui, després de morir assassinat, el substitueix el seu fill, Ramzán Kadýrov, el qual segueix amb el règim de terror del seu pare. Tot i la fi de la guerra, les diverses accions de resistència de milícies txetxenes van seguir donant carta blanca al règim txetxè i a l'exèrcit rus per exercir una repressió criminal entre la població txetxena i que es va estendre a les repúbliques veïnes del Caucas Nord, com el Daguestan.

Davant les múltiples denúncies de tortura sistemàtica i de crims de guerra dutes a terme per les autoritats russes la Lliga va iniciar la campanya de sensibilització Txetxènia, trenquem el silenci, l'any 2005. L'objectiu de la campanya ha estat aquests anys la difusió d'informacions sobre la situació a Txetxènia i altres repúbliques nordcaucàsiques per tal de fer incidència respecte als atemptats als drets humans i a la recerca de la pau. 
La campanya ha tingut alts i baixos d'intensitat, en funció de la disponibilitat de recursos financers per a desenvolupar-la. Tot i així, se segueix mantenint  regularment  la informació al web, perquè és difícil de trobar-ne en els mitjans de comunicació del nostre país. 

A la Lliga disposem d'una extensa documentació sobre la regió, especialment amb referència a les vulneracions dels drets humans que s'hi cometen. La campanya ha comptat, i compta encara, amb una exposició fotogràfica que pot viatjar a qualsevol lloc de Catalunya, que pot ser acompanyada de conferències, projeccions de documentals, etc. Un curt documental de 2015 sobre un Operació antiterrorista a Vremenny (Daguestan) gravat durant un viatge d'investigació a aquella república russa. 
A començament de 2016 vam realitzar el documental Vides inacabades,  entre Txetxènia i el Daguestan, per tal de denunciar les desaparicions forçades al Caucas Nord. Un documental que va completar el projecte subvencionat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) sobre les desaparicions forçades al Caucas Nord i a Colòmbia, i que vam fer coincidir amb el projecte sobre Dona, pau i seguretat incorporant també dones de la República Democràtica del Congo (RDC) en diversos actes de sensibilització a Catalunya.

S'han publicat també alguns llibres que aprofundeixen en el conflicte. Així mateix, s’ha treballat amb altres entitats i organitzacions nacionals i internacionals en una tasca d'incidència política i també per la realització d'accions urgents puntuals.

Durant el 2017 hem dut a terme un nou projecte amb Mares de Txetxènia per tal de donar suport a aquesta organització en la tasca de trobar els familiars desapareguts, víctimes de desaparicions forçades durant la guerra i post-guerra txetxenes. Hem comptat amb la presència entre nosaltres de la presidenta, Madina Magomàdova, i l'advocat, Yalkharo Masúdovich, de Mares de Txetxènia que han intercanviat experiències amb entitats i institucions catalanes i han conegut els treballs que es fan a Catalunya per localitzar les desaparicions de les víctimes de la guerra civil i del franquisme.
El projecte ha tingut el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.