Si aconseguim crear un moviment mundial que aturi el consum desmesurat, gairebé obscè, que tenim als països rics, còmplices de la pobresa de dues terceres parts del món; si frenem la depredació de les zones sensibles del Planeta, com la desforestació, l'explotació de monocultius, d'hidrocarburs i mineria, que enverinen les poblacions que ja hi eren des de milers danys enrere; si deixem de llençar CO2 a l'atmosfera per les diverses activitats industrials que responen a un interès basat en la generació de riquesa empresarial a curt termini; si canviem el model de transport basat en cremar alegrement combustible fòssil, tot plantejant-nos sistemes de transport alternatiu; si ens decidim a reduir la nostra petjada ecològica; si pressionem perquè el món polític es resisteixi als cants de sirena del món financer, del model capitalista neoliberal; si escoltem el moviment jove que crida pel als carrers i les places, ells que són el futur; si escoltem els científics que fa anys que ens diuen que anem cap a l'autodestrucció, si canviem, en definitiva, de model de vida, encara serem a temps de frenar el desastre. Les generacions futures ens ho demanen.
No ens pensem que les protestes de la Terra són degudes només a fets casuals o a cicles propis de la Natura. O si més no, donem una oportunitat als estudis dels principals científics i organismes especialitzats en prendre el pols al Planeta. Els huracans ferotges, com el Dorian, que recentment ha arrasat les Bahamas i també ha sembrat el terror a les costes atlàntiques dels EUA; els nombrosos tifons, que, fins i tot n'hem tingut ben a prop; la pujada ben demostrada del nivell de les aigües del mar, el desglaç i desaparició de glacials de muntanya, la disminució del gel àrtic i antàrtic, els grans incendis provocats i casuals que s'emporten per endavant milers d'hectàrees de boscos tropicals, siberians i de les nostres zones properes; els aiguats i inundacions extraordinàries que s'alternen amb sequeres pertinaces, com la que anuncien per aquesta tardor, o les temperatures de calor extrema que estem patint en els estius darrers, tant a Europa com a l'Amazònia. Veient tot això pensem de debò que aquest comportament del clima és puntual, casual?
Cada cop som més els que estem convençuts de que la mà de l'ésser humà, principalment els que vivim a la part rica del món, tenim molta culpa del món que podem deixar als nostres descendents.
Per aquesta raó des de la Lliga ens hem sumat a la manifestació pel clima convocada el dia 20, a Sabadell, pel moviment Fridays For Future, i a la vaga general pel clima convocada el 27 de setembre a Barcelona.
No ens pensem que les protestes de la Terra són degudes només a fets casuals o a cicles propis de la Natura. O si més no, donem una oportunitat als estudis dels principals científics i organismes especialitzats en prendre el pols al Planeta. Els huracans ferotges, com el Dorian, que recentment ha arrasat les Bahamas i també ha sembrat el terror a les costes atlàntiques dels EUA; els nombrosos tifons, que, fins i tot n'hem tingut ben a prop; la pujada ben demostrada del nivell de les aigües del mar, el desglaç i desaparició de glacials de muntanya, la disminució del gel àrtic i antàrtic, els grans incendis provocats i casuals que s'emporten per endavant milers d'hectàrees de boscos tropicals, siberians i de les nostres zones properes; els aiguats i inundacions extraordinàries que s'alternen amb sequeres pertinaces, com la que anuncien per aquesta tardor, o les temperatures de calor extrema que estem patint en els estius darrers, tant a Europa com a l'Amazònia. Veient tot això pensem de debò que aquest comportament del clima és puntual, casual?
Cada cop som més els que estem convençuts de que la mà de l'ésser humà, principalment els que vivim a la part rica del món, tenim molta culpa del món que podem deixar als nostres descendents.
Per aquesta raó des de la Lliga ens hem sumat a la manifestació pel clima convocada el dia 20, a Sabadell, pel moviment Fridays For Future, i a la vaga general pel clima convocada el 27 de setembre a Barcelona.