Kabila es mostra hàbil al pòquer electoral de la RD Congo
Com que els preparatius electorals a la República Democràtica del Congo estan en marxa, el president Joseph Kabila ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Espera que aquesta decisió alleugi la pressió exterior per a unes eleccions lliures i justes. Els actors internacionals haurien de seguir l'escrutini.

article de Hans Hoebeke 
Analista Senior, República Democràtica del Congo
per la revista Crisis Grup

El 8 d'agost de 2018, el termini de presentació de la coalició governamental de la República Democràtica del Congo (RDC) va anunciar que Emmanuel Ramazani Shadari seria el candidat en les eleccions presidencials programades el 23 de desembre. L'anunci va aturar, per ara, l'especulació que el titular, el president Joseph Kabila, es postularia per a un tercer mandat, tot violant la constitució del país de 2006. En lloc d'això, Kabila va optar per nomenar un "dauphin" lleial per succeir-lo. La decisió del president de fer-se a un cantó és un esdeveniment positiu: la resposta a anys de pressió de congolesos i estrangers.
En seleccionar un nou candidat, el poder ha mostrat la seva intenció de participar a les eleccions sense Kabila. Probablement el president espera que la pressió interna i internacional per unes eleccions imparcials disminueixi ara que probablement es respectarà la constitució. Kabila, en efecte, estarà disposat a manifestar clarament que va fer el que sempre havia dit que respectaria la constitució i que, per tant, la comunitat internacional havia de retirar-se. En cas que la vigilància es relaxi, de fet es deixaria tot el control de les eleccions en mans del poder. El poder poria controlar sense problemes el procediment i el calendari electorals. El risc de manipulació es mantindrà.
Tot i que sembla que Kabila respectarà la Constitució i deixarà les seves funcions, un vot tacat d'irregularitats podria generar una nova crisi política, amb conseqüències que podrien ser perilloses per al país i els seus veïns. Per evitar aquest resultat, els actors internacionals, principalment la Unió Africana (UA) i la Comunitat del Sud d'Àfrica per al Desenvolupament (SADC), han de mantenir una rigorosa supervisió sobre el procés electoral de la RDC. En particular, han de prendre mesures per augmentar la credibilitat de les eleccions mitjançant el suport d'una auditoria del registre de votants i la inspecció de màquines per votar i pressionar el poder de Kabila per aturar la repressió política.

PRESSIONANT EL RÈGIM
Les eleccions presidencials havien de tenir lloc al desembre de 2016. Les maquinacions del règim per mantenir-se al poder - primer intentant modificar la Constitució perquè Kabila pogués concórrer a un tercer mandat, i després, ajornant les eleccions- va sumir el país en una profunda crisi política. L'Església Catòlica, una de les institucions centrals del país i molt activa en política, va entrar en la mediació entre el govern, els partits polítics i els grups de la societat civil. El resultat va ser l'acord de Sant Silvestre del 31 de desembre de 2016, que va proporcionar una base per a la gestió de l'ajornament de les eleccions, la salvaguarda del límit constitucional del mandat dels presidents i relaxar les restriccions a les llibertats polítiques.
Malgrat tot, el poder ha fet mans i mànigues per tenir-ho tot controlat, tal com ha informat el Grup Crisis 2017 i 2018. Ha sabotejat l'aplicació de l'acord de Sant Silvestre, per exemple, nomenant un nou primer ministre sense una àmplia consulta i perseguint personalitats de l'oposició per motius polítics. Igualment ha ignorat les preocupacions de l'oposició i dels observadors externs sobre els preparatius electorals.
Durant els mesos posteriors al termini del 8 d'agost, els actors africans i internacionals van intensificar la pressió sobre el règim per complir la constitució i l'acord de Sant Silvestre. El més destacat va ser la declaració del president d'Angola, João Lourenço, en una conferència de premsa de maig celebrada al Palau de l'Elíseu a París, que Kabila no hauria de tornar a concórrer a les eleccions. Els actors nacionals també van tenir un paper clau. En els dies anteriors a l'anunci de Kabila, els actors de la societat civil congolesa, incloent l'organització laica de l'Església Catòlica, van amenaçar amb tornar a protestar als carrers si decidia tornar-se a postular.
Un cop més, el règim va intentar resistir-se. Al juliol, va cancel·lar unilateralment les visites del secretari general de l'ONU, António Guterres, el president de la UA, Moussa Faki Mahamat, i l'ambaixador dels EUA a l'ONU Nikki Haley, tot això hauria fet que la insistència internacional sobre una transició fos molt visible. Setmanes més tard, el poder es va adreçar a diversos països veïns per alleujar la pressió. Kabila va girar una visita de dos dies a Angola i va enviar una gran delegació a Rwanda.
Està clar que, al final, la pressió funcionava, ja que el règim no va canviar la Constitució per permetre que Kabila tornés a ser candidat i va designar Shadari com a successor. Tot i així, mentre el poder donava resposta a la demanda principal, ha rebutjar reorientar els preparatius electorals que l'afavorien i ha deixat clar que no ha jugat la seva última carta.

SHADARI I EL FUTUR DE KABILA
Com era previst, Kabila va esperar fins a l'últim moment per prendre la decisió de registrar un candidat a la carrera presidencial, mantenint la seva pròpia aliança política, la "majoria presidencial", a la foscor. La seva elecció d'hereu aparent va ser una sorpresa. A diferència d'altres que podria haver nomenat, el parlamentari de 57 anys Shadari sembla més un soldat que un general. Des de la província de Maniema, a l'est, on va néixer la mare de Kabila, ha estat molt lleial als Kabilas, després que el pare de Josep, Laurent, prengués el poder de Mobutu Sese Seko el 1997. El 2012, Shadari es va col·locar al capdavant del bloc parlamentari majoritari de Kabila i, des de desembre del 2016 fins a febrer del 2018, va ser viceprimer ministre i ministre d'interior.
Actualment Shadari és secretari permanent del Partit Popular per a la Reconstrucció i la Democràcia de Kabila (PPRD). El partit és el bloc majoritari i més dinàmic, avui anomenat Front Comú del Congo. Durant els últims mesos ha passat per nombroses províncies en el pla de campanya PPRD. En els darrers mesos ha viatjat per diverses províncies, a bord de l'avió de campanya, per donar-se a conèixer millor entre els diputats del partit, les administracions territorials i provincials i els caps tradicionals.
"Mentre no hi hagi claredat sobre qui pot córrer, probablement l'oposició no serà capaç de reunir-se darrere d'un sol candidat".
En nomenar Shadari, i no una figura ben establerta amb una base independent com Matata Ponyo o Aubin Minaku, Kabila es prepara per exercir el poder entre bastidors. Tirant enrere, sembla que va deixar caure la seva intenció el 19 de juliol, en una declaració molt esperada davant les cambres del parlament. Va començar fent broma: "Per què sento tensions a la sala?", Va exclamar: "Compreneu la meva passió pel Congo!", en una referència a la frase "compreneu la meva emoció" en el discurs d'abril de 1990 en què Mobutu va anunciar la retirada del seu partit. Kabila va manifestar el seu sentiment patriòtic, però no va fer cap concessió política. El discurs era, per tant, un signe de desafiament: mentre el món esperava notícies importants, Kabila deixava clar que era ell tot sol qui prenia decisions.
Una vegada que abandoni el seu despatx, s'espera que es converteixi en president de PPRD, un càrrec de recent creació. També continuarà sent el líder polític del Front Comú. La constitució dóna a Kabila la posició de senador vitalici, i una llei recentment adoptada sobre ex presidents li proporciona avantatges addicionals, com ara un ampli dispositiu de seguretat, un passaport diplomàtic i habitatge permanent. Ha col·locat molts altres fidels en llocs clau, com per exemple el general John Numbi, com a inspector general de l'exèrcit, i Norbert Nkulu, nomenar jutge de la cort constitucional. Tot està organitzat per tal que Kabila conservi una gran influència fins i tot fora de la presidència.
Només les pròximes setmanes explicaran si altres pesos pesants del règim es conformaran ser darrere de Shadari. Hi pot haver alguna insatisfacció a la regió sud-oriental de Katanga. El katanguesos es lamenten des de fa temps de la influència dels polítics de la veïna Maniema sota el règim de Kabila. Els recents nomenaments de Numbi i Nkulu, dues figures de l'ètnia luba de Katanga, poden haver estat dissenyats per calmar les elits locals. La decisió de Kabila d'esperar fins l'últim minut per designar el seu successor pretenia, probablement, evitar que els possibles candidats dissidents de la majoria, ja siguin katanguesos o altres, entressin en la cursa. Dit això, mentre Kabila sembla haver dissenyat aquest escenari per fer prosperar els seus interessos, no hi ha cap garantia de que Shadari i el seu cercle més proper els protegeixi si es converteix en president.
A la veïna Angola, país veí de la RDC, on el president sortint ha intentat posat en marxa també una transició, al nou president, Lourenço, li ha faltat temps per girar-li l'esquena al cercle del seu ancià mentor, José Eduardo dos Santos, en especial a la seva família.

COMPTE ENRERE ABANS DE LES ELECCIONS
S'han registrat provisionalment dues dotzenes de candidats per a les eleccions presidencials. Tres són grans líders opositors: Jean-Pierre Bemba (Moviment per a l'Alliberament del Congo), el segon a les eleccions presidencials de 2006 que va ser absolt de càrrecs per crims de guerra per la Cort Penal Internacional al juny; Félix Tshisekedi (Unió per a la Democràcia i el Progrés Social), fill d'Etienne Tshisekedi, el difunt líder de l'oposició que va acabar segon a les eleccions de 2011; i Vital Kamerhe (Unió per a la Nació Congolesa), un antic aliat de Kabila al Kivu del Sud, que va arribar al tercer lloc el 2011. Falta a la llista Moïse Katumbi, líder de l'Ensemble, una coalició de partits polítics i presumpte candidat presidencial. En una clara violació dels acords de Sant Silvestre, el règim va prohibir el seu retorn al país durant el procés de registre dels candidats. El govern té diversos casos legals pendents contra Katumbi. Una comissió creada per l'Església catòlica ha denunciat aquests casos com una mascarada, i els aliats de Katumbi han presentat un recurs per permetre-li registrar-se amb retard.
El gran nombre de candidats serveix clarament els interessos del règim. De conformitat amb una esmena constitucional de 2011, les properes eleccions es realitzaran en una votació única, i el guanyador es decidirà per majoria relativa. En una declaració conjunta, després de l'anunci que Kabila de no concórrer a les eleccions, els líders de l'oposició es van comprometre a unir-se darrere d'un sol candidat. Però aquest acord és inestable: l'elecció d'un candidat poc conegut podrien portar a diversos oponents de Shadari a pensar que poden vèncer-lo sense haver de formar coalicions, cosa que podria minar la unitat molt necessària de l'oposició.
"La resistència activa de diverses capes de la societat congolesa a tot el país i la participació d'actors regionals i internacionals van contribuir a frenar els plans inicials del règim".
El CENI (Comissió Electoral Nacional Independent) encara podria rebutjar alguns candidats. Publicarà una llista preliminar el 24 d'agost, donant prou temps per la presentació de recursos en cas que permetrà el recorregut en cas d'algun problema jurídic. Una llista definitiva es publicarà el 19 de setembre, tres mesos abans de les eleccions. Especialment preocupants són els comentaris dels polítics del Front Comú que diuen de Bemba que no pot ser elegible per motius legals. Des que Bemba va ser absolt de crims de guerra, hi ha un segon cas pendent a la Cort Penal Internacional pel que fa a la manipulació de testimonis. Els advocats congolesos ara debaten si aquest càrrec es considera com a corrupció en virtut de la llei congolesa; si és així, Bemba serà descartat. Igual que amb la negativa de deixar registrar a Katumbi. Veient aquestes discussions dóna la impressió que el règim busca unes eleccions "a la carta" en la qual pot triar els seus adversaris. En la incertesa de saber quins seran els candidats, sembla poc probable que l'oposició consensuï un candidat únic.
Les eleccions, en principi, es poden celebrar el 23 de desembre, tal com està previst. Però hi ha grans preocupacions sobre si el vot serà transparent i si el govern està realment disposat a fer que sigui així. Els principals grups d'oposició comparteixen aquestes preocupacions. La més important és el registre de votants. Una auditoria de la Organització Internacional de la Francofonia del registre va identificar un nombre considerable de votants amb dades incompletes, augmentant els temors de votants "fantasmes". L'oposició vol que fins a deu milions de votants siguin purgats dels rotllos. De la mateixa manera, la decisió del CENI d'utilitzar màquines de votació, en comptes de la paperassa tradicional, és altament polèmica, ja que la tecnologia no està provada i els votants, especialment a les zones rurals, acostumen a marcar les seves preferències en paper. Hi ha preocupacions sobre possibles fraus i sobre l'impacte de les màquines en el finançament de les eleccions. L'Església catòlica ha demanat una auditoria independent d'aquestes màquines, però les seves peticions no han estat ateses. L'oposició, per la seva banda, vol eliminar les màquines. Una altra qüestió és la composició del propi CENI, en particular la no substitució del representant de la Unió per a la Democràcia i el Progrés Social, malgrat el dret del partit a fer-ho. Finalment, el clima polític general és un problema: diversos polítics continuen empresonats i els serveis de seguretat restringeixen severament la capacitat de les parts per organitzar manifestacions i altres esdeveniments de campanya. Una altra qüestió és la composició del propi CENI, en particular la no substitució del representant de la Unió per a la Democràcia i el Progrés Social, malgrat el dret del partit a fer-ho. Finalment, hi ha el clima polític general: diversos polítics continuen empresonats i els serveis de seguretat restringeixen severament la capacitat dels partits per organitzar manifestacions i altres esdeveniments de campanya.
Els actors internacionals, especialment els de la regió, encara tenen temps de pressionar la CENI i el govern congolès per abordar la majoria d'aquestes preocupacions. Però qualsevol canvi important -en particular, la decisió de tornar a la papereta o d'una revisió exhaustiva del registre electoral- podria necessitar molt temps i força recursos. Tampoc la RDC pot confiar en una ajuda significativa de l'ONU o d'actors occidentals especialitzats en aquests assumptes, atès que el govern i el CENI van decidir limitar aquest tipus d'implicacions externes en els preparatius electorals.

LA NECESSITAT DE SUPERVISIÓ
El poder pot pensar que, amb Kabila oficialment fora de la foto, ara pot portar les regnes sense problemes.. Podria escollir una de les dues opcions: anar a les eleccions, comptant amb la baixa l'atenció internacional, i utilitzar una o més de les seves diverses avantatges per guanyar; o, alternativament, especialment en el cas que l'oposició s'uneixi darrere d'un sol candidat, invocar la necessitat de reformes electorals per retardar la votació. Qualsevol retard significatiu podria ferir greument el procés de Sant Silvestre i provocar nous intents d'alterar la constitució perquè Kabila pugui mantenir-se en el poder. La inseguretat en parts del país també es podria utilitzar per ajornar les eleccions una vegada més.
Per mantenir la credibilitat de les eleccions, els actors internacionals -especialment la UA i la SADC- han de supervisar acuradament el procés electoral i continuar exercint pressió d'alt nivell. El 14 d'agost, les organitzacions regionals van celebrar una cimera convocada per Angola i van reiterar la seva disposició a continuar endavant amb el procés electoral. A través dels seus experts electorals i altres persones en el terreny, els actors regionals haurien de contribuir a millorar la qualitat i la transparència dels preparatius electorals. La UA i el SADC haurien de:
• Ajudar a millorar la confiança del públic en el registre de votants, en particular pressionant al CENI per publicar de manera ràpida i transparent les llistes provisionals dels electors per permetre a ells mateixos, a la societat civil i als partits de l'oposició que puguin realitzar verificacions i correccions mínimes;
• Pressionar la CENI per assegurar-se que, a mesura que implementa màquines de votació a tot el país, permeti que els experts nacionals i internacionals les inspeccionin com una manera de fomentar la confiança en el públic. En àrees on les màquines podrien causar problemes logístics específics, el CENI ha de preparar-se per la possibilitat d'utilitzar la papereta clàssica;
• Instar a l'oficina de l'Assemblea Nacional per assegurar que l'Assemblea actui amb urgència, per tal que la Unió per la Democràcia i el Progrés Social reemplaci el seu representant a la CENI; i
• Demanar al govern perquè obri l'espai polític, en particular, que permeti la protesta pública, alliberi els presos polítics i posi fi als processos polítics.
Donada la fragilitat del clima sociopolític i la crisi actual de legitimitat que provoca l'ampliació del mandat del president més enllà del final oficial del seu segon mandat, la decisió de Kabila de no tornar a concórrer és un èxit considerable. La resistència activa de diverses capes de la societat congolesa a tot el país i la participació d'actors regionals i internacionals van contribuir a frenar els plans inicials del règim. Es pot fer i s'ha de fer per millorar la qualitat i la legitimitat de la votació, ja que una elecció polèmica i contaminada, en el millor dels casos, perpetuaria les tensions actuals i, en el pitjor, desestabilitzarà encara més el país (i potser la regió). 
Les eleccions del 23 de desembre no són sinó un primer pas en un llarg camí cap a l'estabilització d'un país que ha avançat lleugerament des del final de la letal guerra de 1998-2003. Però podrien ser crucials. A mesura que avancin els preparatius, els veïns de la RDC i les institucions regionals haurien de fer tot el que estigui al seu abast per assegurar que les eleccions representin un pas endavant, no enrere.

La línia que separa els combatents dels refugiats és molt prima. Els seus desplaçaments són gairebé iguals
Per Emmanuel Freudenthal, Periodista independent i col·laborador habitual de l'IRIN 

Joan Brunet i Mauri
periodista
 
 
“Papá cuéntame otra vez,
que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto
 y tanta sangre derramada,
al final de la partida
no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines
no había arena de playa”...
 
(Ismael Serrano, ‘Papá cuéntame otra vez’, 1997)

L’any 2010, la república russa de Daguestan va ser pionera en el tractament de la insurrecció jihadista, tot i que va tornar a la política de repressió d’abans dels Jocs Olímpics de Sochi de 2014. Davant dels possibles retorns de combatents de Síria i Iraq, les autoritats haurien de tornar a revisar  les seves polítiques.